Ahir vespre la Flama del Canigó, procedent de la muntanya pirinenca que Verdaguer va enaltir amb el seu poema de tall èpic, va arribar a Sineu després que una delegació de l’Obra Cultural Balear de Sineu, encapçalada pel seu president Joan Vanrell, hagués encès la llanterna a Alaró, centre des d’on es reparteix cada any per als pobles i ciutats de Mallorca.
Rebuda per representants de l’Ajuntament i de la delegació de l’OCB local, és llegí el manifest dins el claustre del convent dels mínims. La calor de la primera andanada d’estiu no va fer recular els que volgueren congregar-se a l’acte que se celebra cada dissabte de Sant Joan en reivindicació de la llengua, la cultura i la pervivència de la nació catalana.
Aquest és el manifest d’enguany, que recorda el centenari de Josep Maria Llompart:
Quan arriba la nit més curta de l’any, les fogueres encenen la memòria col·lectiva del nostre poble. Aquesta revetla ancestral uneix terra, foc i paraula. És un acte de compromís amb allò que som i que no deixarem de ser: una comunitat que estima la llengua, que celebra la cultura i que defensa la seva dignitat en un món que sovintens vol fer callar.
Enguany, celebram el centenari del naixement del poeta Josep Maria Llompart, i volem recordar les paraules que ens va deixar com a penyora i que hem de mantenir ben vives:De vegades diem: la nostra terra.
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall —no les de cada
dia: treball, taula, cullera—,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules per al nostre bon ús de patriotes.
La paraula viva, aquesta és la flama que mantenim encesa. La llengua catalana, pròpia de Mallorca, que encara avui pateix l’envestida de polítiques que la volen reduir, invisibilitzar o relegar a àmbits residuals. Davant d’aquests atacs, reivindicam la unitat d’una comunitat lingüística i cultural que s’expressa amb una sola llengua, amb diversitat de parlars i amb una riquesa construïda al llarg dels segles.
La nostra veu no coneix fronteres: de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i l’Alguer, és la mateixa llengua que ens uneix i ens fa ser poble.
Som aquí. I ho tornam a dir ben alt: la llengua catalana a Mallorca és un dret, no una concessió. I la cultura pròpia, una eina de cohesió, no una excusa per a la divisió.
En aquesta nit de foc, de paraula i d’esperança, renovam el nostre compromís amb la llengua, amb la terra i amb la llibertat.Visca Mallorca! Visquen les terres de parla catalana! I visca la Flama del Canigó!
Manifest per la Flama del Canigó
Mallorca, 2025
dingola.net 