Quins escarabats són els que ara veiem tan abundants als carrers de Sineu?

Me demana la gent, ara, quin escarabat és aquest que es veu tan sovint pels nostres carrers i corrals. Lo típic de sempre: la pregunta sol anar precedida d’un «mem, tu que ets biòleg» o «a veure, tu que saps d’aquestes coses».

El coleòpter (ordre d’insectes amb devers 400.000 espècies descrites) que veiem ara mateix als carrers, especialment davall les faroles, però també caminant pel vial de circumval·lació, a les placetes, davall els arbres urbans, o fins i tot dins el nostre jardí, és l’Escarabat de nit (Phyllognathus excavatus). Aquest nom és perquè se’l sol veure de nit, davall faroles. La llum dels sistemes d’il·luminació artificials els atreu i, de vegades, això els mata, perquè volen cap a la font lluminosa i acaben xocant amb el vidre, i cauen al terra. Se’n veuen molts sobre l’asfalt, d’aixafats pel pas dels vehicles, i altres mig menjats per ocells.

En anglès li diuen Rhinoceros beetle i en castellà Escarabajo Rinoceronte Menor, perquè el mascle (uns 25 mm) d’aquesta espècie té una banya a la part superior del cap, que fa recordar al conegut gran mamífer. El mascle també presenta el pronot (part dorsal del primer segment del tòrax) excavat, i d’aquí l’excavatus del nom científic. La femella (uns 20 mm) no té aquests trets distintius. La coloració d’aquest insecte és marró-vermellosa, i l’aspecte de l’animal en general no causa un rebuig com el que poden causar altres insectes que també veiem ara, com les cuques molles.

Se solen veure principalment a finals d’agost o principis de setembre, després de pluges. Potser les pluges de s’altre dia (fes clic aquí) afavoriren la seva aparició primerenca. Com tots els insectes, passen per diferents fases vitals. Ou, larva, pupa i adult. Les larves (cucs) tenen una vida bastant més llarga que els adults, i pateixen diferents mudes. Durant l’estadi de pupa, la larva s’amaga dins una mena de càpsula on els seus organs es transformen, patint una metamorfosi que la canvia totalment. Durant l’estat de pupa, l’insecte roman immòbil i no pren cap classe d’aliment; progressivament desenvolupa potes i ales i el seu cos adopta la característica estructura de cap, tòrax i abdomen. Els adults o imagos emergeixen de les pupes espatllant la carcassa pupal. El que veiem són aquests adults, cercant parella per reproduïr-se (i posar ous) i reiniciar el cicle.

NOTA: la protuberància en forma de banya al cap també és present en altres escarabats com Oryctes nasicornis i Copris hispanicus, amb els que es pot confondre. 

MIQUEL PUIGGRÒS NOGUERA (biòleg)