Muchal Foundation ha publicat el cartell de la Mucada d’enguany, elaborat pel compartit amb Díngola fotògraf de capçalera Macià Puiggròs Massay.
Arribarà la gentrificació de les ciutats als pobles? Ens convertirem els pobles de Mallorca en una còpia barata dels carrers comercials de Palma, Barcelona, Berlín o Londres? Ja en començam a tenir qualque símptoma?
Aquest panorama distòpic és el que il·lustra el cartell d’enguany. Un poble convertit en escenari sols apte per al consum turístic que ha desplaçat gairebé de tot els habitants. Much i Muca, boliquet fet, es miren amb tristor davant el panaroma de la invasió de les franquícies, escarnides amb noms d’etimologia mucal, mentre els infants reclamen ran de la vorera un futur alternatiu “No volem ser externs a ca nostra”.
Detallets enverinats
Mentre l’autoritat encarnada pels legionaris -que durant l’Enqüentro posen ordre i fan amples perquè pugui passar el bestiari- fa una fumadeta, de darrere els ramellers surt el dimoni llucmajorer Banya Foc, qui darrerament ha trasbalsat el mon de la cultura popular amb una descarada còpia de faccions del dimoni dels cossiers de Montuïri, Banya Verda, qui ja resignat de tant de succedani, seu a taula com qui espera que li servesquin un refresc. Darrere en Banya Foc, “Es del Much mos copien” diu el cartell manllevat a la penya El Cosso, que reivindiquen, amb raó, any rere any haver estat la primigènia neofesta i retreuen als sineuers les espipellades que han inspirat part de l’estètica i de l’esperit, així mateix reflectit en la majoria de festes de nou encuny de les darreres dues dècades (pal·lis, pregons reivindicatius, banderes i disbauxa a partir de primera hora del matí). El cas d’en Banya Foc ha estat un cas paradigmàtic, més enllà de la inspiració ha passat el llindar de l’apropiació, cosa que ha activat els Montuïrers d’una manera que pocs es pensaven mai haver de veure (el portal informatiu comarcal ‘Tot Pla’ n’ha fet un especial seguiment).
Entremig s’ho mira el primer Much, la versió feta l’any 2004 que duia en Toni Florit, al·legoria del pas del temps i de l’evolució que ha fet la Mucada en vint-i-un anys. D’haver estat una festa complementària a un dinar per a entretenir l’espera fins a la revetla, a ser l’acte que acapara la major atenció de totes les festes patronals i que més atreu externs. Tampoc els devots seguidors de lo Much de Reig i la Muca es resignen a sentir-se externs dins la seva festa per grossa que hagi tornat.
dingola.net 