Lo Much de Reig, just arribat al poble després de la llarga letargia d’un any, entrà a la placeta de l’ajuntament en llaor de multituds -amb la introducció del pregoner guiri d’enguany- acompanyat pels Muchs i Muquets jubilats amb la triomfal fanfàrria de Ben-Hur. Des de la finestra de la Sala, el Much d’aquest bienni, Maties Gámez, va pronunciar un sentit discurs que va rematar el sempre present esperit reivindicatiu de la festa. Els temes més calents varen ser inclosos en boca del Much que, un any més, deixà clar que, encara que viu tot l’any dins la cova del puig de Reig, no viu desconnectat de la realitat.
Aquest va ser el discurs:
Estimadíssims mucaires! Quina alegria tornar a ser per aquí! Veure tant de rosa, tanta festa i tant d’amor és un autèntic goig! Si sempre fos així, no dubteu que voldria sortir més des puig per compartir amb tots voltros aquesta bauxa. Però sé que això no és així, i si m’ho permeteu, com a bèstia única i exclusiva, seré un poc egoista, i és que a sa cova estic taaaaaan bé…. Diria, de fet, que és s’únic reducte que queda sense estar gentrificat. Sineu i tot hi ha caigut! Alerta, se cert que d’aquí res me demanaran per fer un AirBnB a nes puig de reig. Però ca meva, com Mallorca, no està en venta! Qui estima Mallorca, ca nostra, no la destrueix, i jo no permetré fer de sa meva cova una experiència turística premium. No podem oblidar, tampoc, que vivim atacs continus cap a s’educació, sa sanitat i sa nostra llengua. Tot, fet a consciència a partir de repugnants pactes amb gent que no estima res de lo nostre. Ni una passa enrere, sa nostra llengua i cultura no se toquen! Vivim a un món ferit ple de racisme i masclisme, però a nes qual sa diversitat sempre serà s’opció correcta. No frenem amb sa lluita feminista i amb sa lluita per tots els drets humans. Aquests que estan sent vulnerats a un genocidi cap a Palestina, perquè no té altre nom, un genocidi d’un estat que en va viure un fa unes dècades. Infants morint de fam i una exterminació total des poble palestí. Això és el que s’està permetent de manera oberta davant tot el món. Si puc demanar un desig, vos vull demanar que no visqueu desconnectats de sa realitat. És ben necessari que com a societat siguem conscients de tot el que passa al nostre voltant. Informau-vos, siau crítics i no vos conformeu amb discursos buits i plens d’odi. No aturem de reivindicar el dret a un habitatge digne per a tothom, per residents i per aquells que fugen de ca seva obligats, escapant de fam, guerres i misèria. Fidelíssims seguidors de sa Mucada, com vaig dir fa un parell d’anys, sa vida és més vida si la pintam de color rosa. I recordau, sobretot pels forans curiosos de veure què feim per aquí, que aquí venim a pecar, i no a espenyar sa festa. Disfrutau a nes màxim, abraçau-vos, estimau, ompliu de festa i amor es nostres carrers i cridau ben fort: Visca es Much! Visca sa Muca! I visca Sineu!
Les noves cares del bienni
Enguany Much i Muca estrenen bienni després de les Eleccions Muquicipals de 2024, Gámez comparteix els papers principals juntament amb Martina Fernández de Heredia, com a Muca. Ella va estar al seu costat durant la seva aparició a l’ajuntament i gairebé just se separaren en el moment del Dinar de Meravelles, en què la Muca encapçala aquest dinar de germanor femení que aplega les seves seguidores al restaurant Es Cós.
El caixer Freddy i l’Home me estrenaven fressa i, de nou pogueren fer de les seves dins el nou Can Castell, que els esperava portes de pinte en ample per fer el jaleo en mobylette. Enguany i l’any que ve són Francesc Jaume i Marc Martorell els encarregats d’oferir aquest pintoresc i calorós espectacle, un dels Jochs Florals històrics per excel·lència.
Una de les sorpreses de la present edició haurà estat el relleu en el paper d’Àguila Imperial de Pol·lentia, interpretada des de la seva imaginativa i casual concepció per Jaume Aguiló Xifoner que ha cedit els ormetjos a Joan Miquel Riutort Passola. Un dia històric, bona mostra que el relleu generacional ha pres camí i que no du punt d’estroncar-se a curt termini. Les incorporacions de noves confraries els darrers anys com les Valentes Dones, les Ploradores i, enguany, els Muchy-Blinders també són senya que la festa, en lloc de retraure’s acoquinada per la gentada que ve, s’expandeix i es retroalimenta amb noves formes d’escarnir les tradicions, el món i la bolla.
dingola.net 