El Dinar de Meravelles, dinar de germanor d’al·lotes i dones el dia de la Mucada, es conserva gairebé igual d’ençà de l’aparició per primera vegada del personatge de la Muca, l’any 2006, els primers anys interpretada per Magdalena Genovart Remirada i enguany per Martina Fernández de Heredia. Enguany la Muca fa vint vegades que ha vengut a Sineu a celebrar l’Enqüentro amb lo Much de Reig! Els primers anys el dinar se celebrava al Teleclub; actualment, al restaurant Es Cós que sempre posa el cartell de “complet”.
Durant el dinar hi ha moltes sorpreses i una de les més emotives és quan la Muca dirigeix unes paraules a les seves companyes que hi són congregades. Això és el que va dir la Muca Martina, enguany:
Meravelles! Mucarrones! Macarrudes!
Sa Muca també ha sortit de sa cova per venir a armar “jaleo” amb vosaltres!
I que no provin de dir que la Muca és mala mare perquè ha deixat el Muquet aparcat a defora amb el cotxet perquè son pare, el Much, de tot el dia no el guarda!
En dies com avui, és quan me revé com de difícil és ser una dona. Però ja us dic que a la Muca no hi ha cap Much ni cap home que li digui el que ha de fer o el que ha de deixar de fer! I no n’hi haurà cap que sigui el primer!
De jovenetes creixem insegures dins el cos que ens ha tocat, perquè siguis com siguis sempre tendràs qualque defecte.
Perquè és impossible concebre que la bellesa ve amb quaranta mil formes i talles diferents o què tenim quaranta mil formes diferents d’expressar-la…
I crec que totes, ABSOLUTAMENT TOTES, tenim allò que no ens agrada de nosaltres mateixes i que no podem canviar, però sabeu què?
Jo us mir a totes, aquí plegades, i l’únic que veig són dones guapes i que, plegades de vint en vint, fan encara moltíssima més planta!
I encara que sigui difícil, no ho canviaria per res del món, això de ser una dona.
En dies com avui també vos puc dir, que a jo el que més m’agrada de ser una dona és viure al costat d’altres dones fortes (més del que pensen) i conviure amb altres dones que encara que no siguin amigues o no siguin properes són ses meves companyes, companyes d’una càrrega imposada, però combatuda per cada una de noltros!
Jo no sé què faria sense les meves meravelles i mucarrones. Quin regal per una dona tenir altres dones a devora, perquè totes ens feim més fortes, ens cuidam i ens curam.
Per això us deman avui, que totes esteim plegades: mirau les vostres amigues, les vostres veïnades, les vostres mares, les vostres germanes i un dia com avui celebrau que hi som totes i que esteim plegades.
Meravelles! Sempre hi ha espai per totes i mai hi ha d’haver trepitjades ni colzades. Recolzau-vos, estimau-vos per allò que compartim, com a dones i com a sineueres de sang o de fet.
La Muca us ho demana! Això i que mai s’acabin ses ganes de festa, de la nostra festa, que ens fa iguals i ens dona identitat, a la vegada que ens fa celebrar les nostres diferències.
Siau qui sou i que l’esperit i la soritat de la mucada s’alllargui més enllà d’avui.
Com a Martina, ençat aquest bienni amb una il·lusió tremenda. L’honor de ser la Muca, triada pel poble al què sempre m’han dit que vaig triar nèixer (això és una altra història) és immens i esper estar a l’alçada.
Meravelles i mucarrones, ara toca beure. Pel brindis us faig una glosa que no és glosa, perquè té les síl·labes que m’ha donat la gana però al manco rima!
Aixecau ses copes aquestes,
Per sa muca, que vos estima.
Molts d’anys i bones festes amb molt d’amor, signat, Martina.Visca es Much, Visca sa Muca i Visca Sineu!
dingola.net 