Valentes Dones, tres anys de bauxa i garrot. Entrevista amb una que empeny la colla, Marilén Bauçà

Fa tres anys que la colla de les Valentes Dones surt en processó durant l’enqüentro del Much i la Muca. Les Valentes Dones són molt coratjudes i molt donasses i decidiren proposar-se per desfilar darrera la comitiva del Much, per coherència amb els legionarios que precedeixen la Muca. Les Valentes Dones només se representen a si mateixes, hi ha poca paròdia en el seu paper i sí molta veritat. Encarnen la força ancestral que habita en les dones. Coneixen el patiment, han duit fills en els seus ventres (en molts de casos), són filles, germanes, amigues, són cosidores de famílies, han passat de tot, s’han quedat exhaustes i s’han tornat a aixecar. Feia falta, diu Marilén Bauçà, una de les integrants i coimpulsora de la colla, un grup que reunís l’essència de les dones de més de 40 anys amb tota l’alegria, la decència, la força i tantes altres coses que marquen aquesta etapa de la vida.

Enguany les Valentes han sortit amb la bandera de Palestina en el garrot i aviat batejaran la bèstia de la colla, na Trini. Marilén Bauçà explica els ets i els uts d’aquest animaló fantàstic i la germinació de la colla en aquesta entrevista que ha tengut a bé concedir a Díngola:

La història de “ses Valentes Dones”

El Much sempre ha estat una festa marcada per la paròdia, la creativitat i el desbarat, i dins aquest ambient resulta fàcil que amb un poc d’imaginació, sorgeixin noves idees. Feia temps que em rondava pel cap formar part d’una comparsa que no fos només divertida, sinó també original. I quan vaig veure que al darrere s’hi podia amagar una reivindicació, encara em vaig sentir més motivada per fer-la realitat. Tenint en compte que al Much es parodien moltes festes populars de Mallorca, vaig pensar que seria ideal recuperar la figura de la Valenta Dona de Sóller —un adjectiu tan adient per expressar el que sentia: que les dones érem, som i serem. De fet, aquestes tres paraules són també el lema que duim escrit al nostre estendard, símbol de força i orgull col·lectiu.
La Valenta Dona és un personatge històric i simbòlic que neix arran de l’atac pirata que va patir Sóller l’any 1561. Segons la tradició, les dones del poble no quedaren de braços plegats, sinó que participaren activament en la defensa del territori, protegint les llars i lluitant colze a colze amb els homes. És una figura que representa la força, el coratge i la resistència femenines —i que ha esdevingut un símbol d’orgull i empoderament.

Com ho tiràrem endavant?

Just acabat l’enquentro de fa quatre anys, em vaig trobar amb na Rosa Mascaró, que forma part de la Muchal Funtation, en aquell moment d’eufòria li va encantar la proposta que havia anat florint al meu cap. Entre les dues li vàrem donar forma. Quedàrem amb un parell de “dones” que considerarem properes i acabàrem fent una reinterpretació del vestuari original del seu poble d’origen per transformar-lo en un estil pagès-pin-up. Volíem rompre una mica amb la imatge tradicional i reconvertir la realitat, fet tan característic d’aquesta festa rosa.
Això sí, conservàrem un dels elements més icònics de la figura original: el garrot. Aquella eina de defensa, símbol de valentia i resistència, ens va semblar imprescindible per mantenir el vincle amb la història i, alhora, reforçar el missatge de lluita.
En el fons, el que preteníem era que totes poguéssim sentir-nos dones, estimar el nostre gènere com a tal i reivindicar, a través del joc i la paròdia, la lluita incansable que hem hagut de lliurar al llarg de la història. I què millor que fer-ho donant vida, una vegada més, a aquella dona valenta que ja va defensar el seu poble amb dignitat fa més de quatre-cents anys?
Ara ja som gairebé vint fèmines que, amb il·lusió i orgull, representam la resta de dones del poble —les d’ahir, les d’avui i les de demà.

Na Trini, nou membre de la confraria

Enguany, la nostra història s’ha engrandit amb un nou símbol que ha vengut per quedar: un garrot nou, creat amb mestria per un dels pares del Much, en Miquel Monara. Li va donar a una nova membre de “ses valentes”, a n‘Imma.
Lluny de ser un simple garrot, ha donat vida a la nostra nova companya: na Trini. El seu nom tampoc és casual: a Mallorca és ben típic jugar a bingo per Nadal i, quan surt el número 88, sempre se diu amb rialles “les mames de na Trini”. A partir d’aquí va néixer la idea i, amb quatre pits ben lluents, la bèstia quedà batejada amb orgull com NA TRINI.
Ell no és una vaca qualsevol: duu llet de coratge, nata de valentia i formatge d’humor. Amb els seus quatre pits ben lluents s’ha convertit en un nou símbol de la confraria, i el proper mes de setembre serà batejada solemnement dins l’esperit irreverent i festiu del Much. És la nostra manera de recordar que les dones, amb quatre pits o amb dos, amb garrot o sense, som pura potència, alegria i valor.

Com es viu el dia del Much des de dins la confraria de ses Valentes Dones?

Per a moltes, el dia del Much és un dels moments més esperats de l’any. Es viu amb molta il·lusió, nervis i orgull. Des de bon matí hi ha aquell cuquet a la panxa que només surt en dies especials. Ens preparam amb ganes, revisam cada detall del vestit i del garrot, i compartim rialles per treure’ns un poc els nervis abans de sortir al carrer.
Quan arriba el moment, tot és intens: els batecs, la música, la gent que anima… i noltros, juntes, vivint-ho amb complicitat. És un sentiment col·lectiu molt fort: sabem que som part d’una història que va començar fa vint-i-dos anys i que cada any es fa més grossa.
En començar l’enqüentro, obrim pas al Much, i és aquí, quan passam per enmig d’aquella allau rosa de gent, quan el cor més se’ns eixampla. És una emoció molt difícil d’explicar. És tan especial que, quan acabam, sempre hi ha dones de Sineu que ens diuen que volen formar part de la cofraria. Tant és així que ja hem de fer llista d’espera! Això ens confirma que el que vivim des de dins es transmet cap a fora: força, alegria i orgull de dona.