La Quica del Cosso fitxa els Monares de Sineu per a fer el pregó

Avui de matí la plaça de l’Arraval de Felanitx, devers les 9.30 h, estava estibada i expectant per veure qui faria el pregó que des de fa dècades celebra el dia de Sant Agustí la penya El Cosso. Amb la Quica solemnement acompanyada pel pal·li la plaça s’ha omplit de gent vestida de guiri. Els balcons de s’Arraval ja anunciaven un escenari gentrificat amb cartells de marques de multinacionals com “Iquehiha”, “LIREL”, “MeliaT”… Entre els personatges que entraven destacaven les tres colles de xeremiers que d’ençà de fa dècades posen la música i són -ahir es va veure clar- l’ànima de la festa, aquest pic, amb faldes escoceses, bandes amb els colors de l’arc de Sant Martí i gorres amb l’eslògan “Make the Kika Great Again“. Un d’ells és el veterà sonador Miquel Tugores Monara. Havent fet dues voltes a la plaça s’ha enfilat a l’escenari un personatge que recordava a “Monaradona”, que va ser pregoner de la Mucada l’any 2013, però es presentà amb el nom de Diego Armando Colom Adrover, oriünd de San Pedro (Bones Aires) i descendent d’emigrants felanitxers, com delaten els llinatges. Colom Adrover, fora perdre l’accent argentí, però amb qualque “e” ben sineuera que no podia amagar qui l’interpretava, Biel Tugores Monara, ha estat l’encarregat de presentar qui serien els pregoners d’aquesta edició: els xeremiers Pep Rotger, Pep Toni Rubio, Tomàs Salom, Pau Mas, Vicenç Bonet i, son pare, Miquel Tugores Monara.

Pep Rotger ha estat el portaveu de les tres colles de sonadors i ha adreçat el pregó als congregats amb les aparicions estel·lars de l’extennista i actual aristòcrata Rafel Nadal i la batlessa Catalina Soler Carraixeta, qui l’ha coronat com a “marqués de Levante”.

Aquest és el pregó que ha llegit Pep Rotger:

Diuen que l’any de la picor, els xeremiers eren músics dels més selectes, i que les xeremies i els fabiols sonaven molt solemnes dins palaus i corts, feien més ostentoses les festes dels senyors nobles i del clero (que ja sabem que tenien mig món entabanat amb misses i processons).
Emperò els bisbes i els nobles avorriren aquests instruments i per a sonar les xeremies i el fabiol només quedaren els pastors, que sonaven per passar el temps mentre feien pasturar la guarda les nits d’estiu. Alerta! Que no vos engani aquesta estampa bucòlica! Així com les ovelles duen un picarol, les xeremies eren el picarol dels pastors, perquè mentre sonaven l’amo de la possessió sabia que no s’havien adormit guardant les ovelles. Així com ells eren esclaus dels senyors terratinents nosaltres ho som ara de la indústria turística.

Nosaltres som d’una generació que ja no hem estat pastors de bestiar de quatre potes; emperò com que a Felanitx no teniu rei, com que a Felanitx no teniu marquès, ni comte ni vescomte ni senyor que vos meni com a xotets de cordeta, igualment ens feis sentir pastors i aquesta ha estat la nostra funció.

Som pastors d’ençà que ens convidau cada any per Sant Agustí a posar la música de la gran festa major d’aquesta il·lustre penya bovina, (ja que és ben conegut que sempre heu estat més a favor del bou que del torero).
Els xeremiers som els que menam sa guarda quíber cossera pels llocs de culte i veneració. D’aquí cap allà pels carrers de Felanitx, Quica amunt i Quica avall, banderes al vent, mariol·los, rasques, avituallament a voler, els polos i imaginació a rompre.
Nosaltres vos miram de coa d’ull i veim xots passadors, cabres loques, cabridets i cabridetes, ovelles, menets, qualque verraco! Tota quanta casta de bestiar que sol anar en aquesta guarda!

Creim que si fa tants d’anys que venim és perquè agradam al poble. Encara no ens ha fotut un paquet ni tan sols na Carraixeta! N’hi ha que diuen que ho té bo de fer pegar qualque envestida. Senyal que també feim la feina al seu gust; si no, és ben segur que ens hauria tancat dins una oficina a fer les fotocòpies del programa de festes.

D’ençà que venim hem vist passar molta, molta, molta gent. Els que ja no hi són fisicament els tenim presents en esperit. Tenen un lloc destacat dins la nostra memòria el gran Simón Bocanegra, en Tià Cerdà, en Llorenç Mostel, na Cata Picó, en Miquel Àngel Caldentey, en Miquel Mas, en Miquelet de l’hospici i altres tants que podria anomenar.

Ara, molts dels que hi sou nosaltres ja no sabem destriar si sou els fills o els nets, els nebots o els renebots dels que hi havia, però sabem cert que formau part de la mateixa tribu: La tribu des quíbers cosseros, dels que sabeu de què va la festa i no pensau en reservar energies per a l’horabaixa, sinó dels que ho donau tot del primer moment del dematí. Sou la tribu dels que no teniu por del sèptim de cavalleria, perquè ja els heu torejat els Pàtrols. La tribu que ha estat atacada amb revòlvers de flit i així i tot heu sabut guanyar contra tot pronòstic als rostres pàl·lids. Sou la tribu que no necessita arcs ni fletxes, perquè a l’hora de plantar cara als húngaros apotecaris reservistes i caporals del Ford Apatxe, quan passen revista per la Part Forana, sou “Més Cosso que mai i tan Cosso com sempre”. Sou la tribu que posa nom i sentit a la festa de Sant Agustí perquè aquest dia tothom parla quíber. La tribu primera i primitiva que des de l’est, heu conquerit tot el territori inhòspit de les festes populars d’aquí fins al llunyà oest, passant per Vilafranca cap a Sineu, Sencelles, Pina i fins a ciutat.

Nosaltres, des de la nostra posició i veterania, ens atorgam es paper de druides; primer, perquè aquí n’hi ha quatre que ja superam una miqueta la mitjana d’edat i, segon, perquè estam segurs que, quan ens sentiu sonar, vos feim remoure qualque cosa per dedins, vos feim sentir còssigues pel cossarrí, o també, vos deixam enrampades les orelles. El que és segur és que vos donam el xarop de la música que afegit a tot el que ingeriu, procuram que es faci a prop de ser la poció màgica de n’Asterix i n’Obelix al poble dels irreductibles felanitxers.

Res seria igual fora la remor de les xeremies i vos asseguram que la nostra manera d’entendre el món de la música seria ben diferent sense haver passat per Sant Agustí, acompanyant la gloriosa penya del Cosso.

Xeremiers i Cosso, Cosso i xeremiers: som dos amants perfectes per alienes circumstàncies ajuntats.

Cert personatge va dir en el seu moment, que vosaltres sou un “tumulto palestino“, però podeu ben creure que avui sou més “tumulto palestino” que mai.

Felanitxers, felanitxeres: gadiu, beveu, menjau, barrinau que avui és festa!

Molts d’anys! Visca Sant Agustí. Visca Felanitx i que visca el Cosso!

Podeu veure el pregó sencer gravat per  Felanitx.TV: