Pujada a Lluc a peu de la Part Forana i els miracles que beneficiaren dos sineuers

Enguany s’hi han inscrit una seixantena de marxaires que han partit a la una de la matinada des de Sa Plaça. Amb poc més de cinc horen han completat el camí fins al Santuari de Lluc.

L’Associació d’Antics Blauets, creada el 1939, d’ençà del 1981 ha organitzat la Pujada a Lluc a peu de la Part Forana la nit del dissabte al diumenge més propera al 12 de setembre, Diada de Lluc. Enguany, que es celebra la 44a edició, n’ha assumit l’organització el Consell de Mallorca, amb la col·laboració de l’agrupació d’antics escolans cantors del santuari, i hi han participat 45 municipis.
Sineu s’afegí a la Pujada el 1990 quan el llavors rector de Sineu Mn Joan Parets i Serra (Santa Maria, 1940-Palma, 2021) engrescà als joves del Grup Confirmació. L’any següent es posaren al capdavant com a organitzadors locals Pep Real i Riera Fideuer (Sineu, 1949) i Toni Comas i Ferriol Ganyot (Sineu, 1945); ambdós, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sineu, continuen coordinant els punts d’avituallament per a proveir els peregrins d’aigua i fruita per facilitar la pujada.

LES VOLTES DES BARRACAR I LA CREU VERDA: DOS TOPÒNIMS DEL CAMÍ VELL DE LLUC LLIGATS A MIRACLES OBRATS PER LA MAREDEDÉU A SINEUERS

Una intervenció miraculosa de la Mare de Déu de Lluc que beneficià al notari Joan Torrens (Sineu, 1606? – 1672) va tenir lloc a les Voltes des Barracar ―properes a les cases de la possessió homònima―; una bona part dels miracles atribuïts a la Moreneta han tengut com escenari aquesta antiquíssima ruta de peregrinació. Torrens, l’agost de 1642, davant el Visitador General de la Diòcesi va declarar que feia uns anys havia patit una malaltia molt greu ―fins a tres metges varen dir que no hi havia res a fer― i que havia promès que «si Nostra Senyora de Lluc me ajudave aniria a visitar la sua santa casa ab tota la familia i qui voldría venir ab ma compañía». Es recuperà de l’afecció i «ab compañia de circa de 40 personas anarem a Nostra Senyora de Lluc per complir lo vot. Després que hagué complidas mes devocions i promesas, abaxant de dita santa casa quan forem a les voltes del Barracar jo anave cavalcant ab un burro jove, el qual tingué por de un mul i arrancà de correr i prengué per el ribàs i llansa.m de alt abax. I lo dit burro restà embarcat en un ravell, havent-me lansat demunt una roca viva de altària de 20 palms i havent-me lansat demunt dita roca invocí al matex punt a Nostra Senyora de Lluc, perdí lo sentiment i al cap de un poch, tornat en mí, vaig veura molts qui me acompañaven que ploraven pensant que me havía batut al cap i era mort de dita caiguda. Però jo. encontinent que torní en mí. e.m trobí tant bo i sa com antes de la caiguda, sens tenir cosa niguna del cos dañada. ni.m va fer mal res, que entenc que era impossible naturalment, no havent-me batut lo cap. I axí me.n aní en ma casa tan sa i bo com ne era axit». Testimoniaven el fet la seva esposa Joana Torrens i Salom (Sineu, 1617? – 1645), Jaume Rabassa (Sineu, 1617? – 1683) i Magdalena Ferriol i Salom (Sineu, 1582? – 1667).

Un altre cas és el de Rafel Esteva Coix (Sineu, 1602? – 1657) que explicà el mateix dia al Visitador «com curà del mal que tenía en la cama essent miñó». Esteva afirmà que a edat de catorze anys es trobava «servint en ciutat a un pescador» i es feu «mal a una cama i cresqué de manera que.m tornaren a esta vila de Sineu i com jo no tenia para. ni mara. aní a casa de una germana meva i allí procurarém de curar pero havent-se.m fet tres forats en la cama se.m vingué a podrir la carn i restà lo os de la espinella net i segregat del tot en tot, de manera que no.s tenía sinò los dos estrems. I un cirugià que cridaren. qui.s deia Juan Morera. resoltament digué que se me havia de tallar la cama i que ell no se atrevía a curar-me perque no.s trobave que tingués cura. Pero jo. invocant de continuo a Nostra Senyora de Lluc. ab confiansa que me havia de ajudar. moltes vegades. prometí que. si curave. aniría a visitar-la». Afegia que el seu cunyat «prometía lo matex i que mi aportaría en braços desde la Creu verda»; Creu Verda era anomenada la tercera de les set creus, amb els relleus dels sets Goigs de la Marededéu, que acompanyaren durant segles als peregrins entre Caimari i el Santuari de Lluc.
I succeí, segons relatava Esteva, que «El dia de Nostra Senyora de Mars trobant-me molt afligit diguí a mon cunyat que.m tregués al sol perque jo era arribat a tal extrem que ja no.m podía moure. I estant allí. comensí ab mes pròpias mans a temptar lo os. I. ab la forsa que hi fiu. lo treguí a la part devall i el desencaxí de la part superior i ischem de la part devall molt sanc negre i corrupta. I invocant sempre a Nostra Senyora de Lluc, desde les hores, comensí a millorar i encara que, per lo os que hi tinc manco, m.és restada la cama curta, puc caminar i camin sens niguna dificultat, de manera que essent anat a visitar 4 vegades a Nostra Senyora de Lluc, la primera per complir lo vot i les tres últimas per devoció sempre he pujat a peu les costas i tenc propòsit de pujar-les aquest any en que.ns trobam». Testimoniava el fet la seva veïnada Catalina Fiol (Sineu, 1597? – ?).

BIBLIOGRAFIA
LLOMPART MORAGUES, Gabriel (1987) «Nostra Dona Santa Maria de Lluc (Mallorca)» a: Analecta Sacra Tarraconensia, 60: 239-88.
LLOMPART MORAGUES, Gabriel (1988-89) «El proceso diocesano de 1642 sobre el origen de la imagen y sus milagros. Aspectos históricos, legendarios e iconograficos» a: Analecta Sacra Tarraconensia, 61-62: 189-268.