[ESPIPELLADA CIENTÍFICA] “Maria de la Salut, un món de flors”. Biodiversitat de les plantes vasculars del terme municipal de Maria de la Salut.

Antoni Payeras Coll és l’autor d’aquest llibre, que, al meu entendre és l’obra d’un mestre, vull dir: una persona amb prou coneixements d’una ciència, art, etc., per ensenyar-ne, per ésser pres com a model. Des de una perspectiva acadèmica és una tesi, mereixedora de la màxima qualificació. Després d’aquestes afirmacions, potser no caldria sinó recomanar al llibre, però aleshores també hauria de dir a qui va dirigit i això seria una mica difícil si abans no expliques alguns dels aspectes més generals del llibre, només alguns perquè si vulgues fer una anàlisi exhaustiva caldria escriure pàgines i més pàgines.

Només obrir el llibre i llegir el pròleg ja queda clar que l’autor és una persona amb una vocació innata, del mateix estil que ho han estat científics de renom, instintivament m’ha dut a recordar les aficions del meu mestre el Professor Margalef, un entusiasta ja de ben petit pels organismes que habitàvem els volums d’aigua que tenia a l’abast, entre els quals un petit safareig que hi havia al pati de casa (1). Però també és evident que la vocació s’ha de cuidar i potenciar i, vists els resultats, n’Antoni ho ha fet amb escreix, va estudiar Biologia, i tot i que els camins de la vida el dugueren a una professió molt diferent del que va estudiar, la seva estimació per les plantes, i per la natura en general, no va decaure sinó tot el contrari, com queda palès en el llibre Maria de la Salut. Un món de flors. M’atreveixo a afirmar que, sense menyscabar el compliment de les seves obligacions professionals oficials, la seva Professió, així en majúscula, és la de botànic.

Després d’uns primers capítols on es contextualitzen els aspectes generals: geografia i història, bioclimatologia, geologia, fauna, fongs i flora no vascular dels ecosistemes objecte d’estudi, i de definir els objectius, la metodologia i els antecedents, recolzats per una extensa i completa bibliografia, l’autor passa a l’anàlisi de les Espècies vegetals vasculars. Un primer capítol està dedicat a comparar les espècies vegetals -hi trobareu la paraula tàxon que és una unitat general emprada en la classificació dels organismes vius- determinades en el terme de Maria de la Salut amb les del conjunt de les Balears i amb les de cada illa, igualment ho fa a nivells de famílies, gèneres i formes vitals. Una informació amplíssima amb un munt de taules i gràfiques, en les quals queda palesa la capacitat de l’autor per traduir el més petit detall de la seva feina amb nous coneixements sobre el tema. Segueix amb la caracterització dels diferents propietats dels vegetals vasculars, entre les quals: la floració, la pol·linització, la dispersió de les llavors, els endemismes, les plantes paràsites, i la fitogeografia. Una petita mostra del que acabo d’explicar queda resumit a la taula següent, en la qual es demostren: primer, la riquesa de les plantes vasculars al municipi de Maria de la Salut, i segon l’esforç en els mostreigs, entès en sentit humà però també des de una perspectiva ecològica.

Acaba aquesta part del llibre amb un extens capítol dedicat a les comunitats vegetals, per mi un apartat fonamental, per la diversitat i els detallat llistat de les comunitats, en el qual es posa en evidència el domini de l’autor del territori, en el qual aplica els seus acurats coneixements de botànica, de fitogeografia, i, al cap i a la fi, d’ecologia. Fins ara no he parlat de la quantitat de fotografies originals de l’autor que acompanyen el text, ara seria imperdonable no fer-ho, perquè aquest capítol està il·lustradíssim amb els diferents tipus de comunitats, la gran majoria acompanyades del nom de l’espècie que millor les defineix.

Abans d’entrar en la descripció de la flora –entesa com el conjunt d’espècies vegetals que creixen en una regió o en un territori-, l’autor es dedica a explicar: les flores exòtica i invasora, les espècies protegides i el grau d’amenaça, les espècies destacables, la utilitat etnobotànica, i els noms populars. Tot plegat abans del capítol 24, en el qual a través de 319 pàgines és desplega el catàleg de la flora del terme de Maria de la Salut. Aquest capítol és un treball de recerca valuosíssim i, per si mateix, un tractat científic fonamental molt més enllà de l’àmbit local de Maria de la Salut, una espècie d’illa del coneixement, un llibre dintre d’un llibre, un model a seguir.

No cal afegir res al que l’autor escriu a la introducció de la Flora: Es fa una descripció de les diferents espècies vegetals localitzades al terme del poble, per cada planta, a més de la família i el nom científic, s’indiquen les diferents denominacions populars a Mallorca, la localització, el moment de la floració, i s’especifiquen el principis actius i les propietats en els usos farmacèutics, … Altres aspectes ressenyats són: els lligams de la planta amb la poesia, la literatura, els jocs infantils, les propietats tintòries, les aplicacions culinàries, així com la toxicitat que poden tenir. I, un autèntic regal per a la vista: De cada planta es posa la corresponent fotografia, totes preses dins el terme de Maria de la Salut. Dos capítols estan dedicats a les plantes tòxiques-nocives i a les cultivades, però entre mig hi ha el Catàleg florístic que conté la informació detalladíssima dels 694 tàxons classificats, dels quals 521 són autòctons i 173 introduïts. Cal insistir en la riquesa d’aquest catàleg, ja que, per la informació que du, és una autèntica joia de la ciència -botànica, biogeografia, ecologia, …-. Per a cada tàxon, entre d’altres informacions, hi trobem: divisió, família, gènere, espècie, forma vital, hàbitat, floració, distribució a les Illes, i comunitat vegetal a la que pertany.

Per anar acabant, tres apunts més que miraré d’explicar de forma resumida:

1. El capítol 33, és una Addenda, amb dos apartats. El primer dedicat a les espècies identificades un cop acabat el treball, per tant no figuren ni en el catàleg ni a les estadístiques, és tracta de 13 espècies autòctones i 2 introduïdes. Una senyal inequívoca que la feina de l’autor no s’ha acabat amb la publicació del llibre. En el segon apartat, per mi molt interessant, es compara la flora de Maria de la Salut amb les de: Algaida (2), Sa Pobla (3) i Andratx (4); a partir de dos índex de similitud obté el grau de semblança entre les espècies que són presents al dos municipis comparats. Sense entrar en més detalls, només apuntar que la flora de Maria de la Salut té una semblança major amb la d’Algaida, un altra poble del pla, menor amb la de Sa Pobla, i encara més petita amb la d’Andratx.

2. El llibre inclou sis itineraris, els quals permeten recórrer del municipi de Maria de la Salut per a contemplar les espècies vegetals presents i les comunitats de les que formen part. Potser és la prova més evident de l’esperit d’un mestre que pensa: això que he aprés vull que també ho conegueu vosaltres, habitants de Maria de la Salut, del Pla de Mallorca, i tots els visitants. Per mi la millor manera d’ensenyar. Sens dubte és un motiu per atreure visitants al poble i gaudir de les seves meravelles naturals, un regal que també haurien de valorar les autoritats municipals, i dic també perquè el llibre per si mateix ja és un valor sense preu, que posa a Maria de la Salut en el món d’uns coneixements de pocs llocs, no només de Mallorca, sinó de l’àmbit global de la botànica i l’ecologia.

3. Diferents capítols dels quals encara no hem parlat ens duen al final del llibre, entre els quals: les conclusions, dos glossaris de termes medicinals i botànics, un annex amb mapes, la bibliografia, i per finalitzar l’índex alfabètic d’espècies, de famílies, i de noms populars. Aquest darrer capítol és la mostra definitiva del treball acuradíssim i pacient d’Antoni Payeras Coll.

No puc acabar sense explicar que el llibre l’ha editat el propi autor, vull dir que ha pagat l’edició de la seva butxaca, per això mateix la tirada ha estat limitada. Agraeixo infinitament a l’autor que, gràcies al bon amic Antoni Gelabert Mas, m’hagi regalat el llibre que tinc com un tresor, a partir del qual he pogut escriure les presents notes. No puc entendre de cap de les maneres que l’edició d’aquesta magna obra no hagi tingut el suport de les autoritats municipals, no només pel seu valor intrínsec, del qual potser no entenen els polítics, sinó per l’abast i la promoció que dona el llibre a Maria de la Salut. Estic segur que a curt termini aquest Món de flors mereixerà una edició molt més extensa.

Al llarg del llibre hi trobareu dibuixos de plantes, la majoria amb flor, fets amb color i molt bells, són de l’autor del llibre en alguns moments de la seva vida, una prova més de la vocació i l’estimació per les plantes.

Enhorabona Antoni i moltes gràcies.

Bibliografia

1. Elvira, M. i Camarasa, J. 2021. De la mar de Blanes a l’oceà planetari. Els anys d’aprenentatge de Ramon Margalef a través de la seva correspondència amb Carles Faust (1943-1951). Fundació Carl Faust. Blanes.
2. Gil, L. 2004. La flora del terme municipal d’Algaida: distribució en quadrícules de 5×5 km. Col·lecció Panoràmica, núm. 2, Ajuntament d’Algaida.
3. Gil, L., Cardona, C. i Cerrato, M.D. 2018. La flora del terme municipal de sa Pobla (Mallorca): distribució en quadrícules de 1×1 km. Ajuntament de Sa Pobla.
4. Gil, L. 2022. La flora del terme municipal d’Andratx (Mallorca). Edicions Documenta Balear. Palma.

Gabriel Moyà Niell, biòleg

biel.moya@uib.es