Avui de matí la Plataforma pro Camins Públics Oberts i el Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) han convocat la premsa davant les barreres que tallen el camí vell de Costitx en arribar a la Casa Baixa. El motiu era reclamar la recuperació de l’ús públic de l’antic camí que comunicava Sineu amb Costitx. Més d’un centenar de persones, molta de gent de Costitx i un bon grapat de sineuers s’hi han concentrat per escoltar els arguments del portaveu de GADMA, Bernat Fiol, i les explicacions de l’activista pro camins públics manacorí Sebastià Gayà Garba.
Els membres de les entitats pro camins públics han basat el seu argumentari en aspectes jurídics, perquè hi ha dues sentències, una de 2009 i una altra de 2010, referides a un plet entre el propietari de la Casa Baixa i l’Ajuntament de Sineu, en què es parla de la titularitat pública del camí; a més, l’antiga empresa del Consell de Mallorca dedicada a catalogar camins públics, FODESMA (Foment de Desenvolupament Econòmic i Social de Mallorca), havia descrit el camí vell de Costitx de cap a cap a la seva corresponent fitxa de catàleg. Actualment, encara, el Catàleg de Camins Públics de l’Ajuntament de Sineu està pendent d’aprovació definitiva; va ser aprovat inicialment el mes de desembre de 2002 (poc més d’un any passada la moció de censura que tornà a posar a la batlia els Sineuers Independents), en aquell moment mancava que es resolgués el plet del camí de Costitx, precisament, perquè es pogués aprovar fora cap impediment.
A la trobada hi ha hagut els batles de Costitx, Toni Salas, i de Sineu, Tomeu Mulet, que s’han compromès a estudiar les sentències amb els seus serveis jurídics per a permetre la reobertura al públic de tot el camí. Si fos així, GADMA i la plataforma s’han oferit a fer les feines necessàries per fer nets els trams envaïts de vegetació perquè el camí torni a ser transitable de cap a cap.
LES SENTÈNCIES JUDICIALS EN QUÈ BASEN L’ARGUMENTARI
L’Audiència Provincial l’any 2010 va desestimar el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència favorable a l’Ajuntament de Sineu de l’any 2009 que s’havia vist obligat a posar plet al propietari de la Casa Baixa perquè l’any 2000 havia tancat el camí devers seixanta metres més endavant d’on ara hi ha les barreres, amb la qual cosa tallava l’accés a la finca d’un altre particular i deixava darrere el tancat el pou de titularitat pública que hi ha ran del camí.
UN ÚS PÚBLIC GRAVAT A LA HISTÒRIA I LA MEMÒRIA
A banda de la denominació popular de l’antiga via entre els dos nuclis poblacionals hi ha documentació de diversa índole que referma l’existència d’un camí d’ús públic, encara que pareix que les males condicions del ferm, el pas del temps i la vegetació de garriga arribaren a deixar el traçat en el tram que discorre entre terrenys la Casa Baixa en una situació que en qualque tros el fa intransitable. Ja l’any 1821 l’Ajuntament de Sineu informa a la Junta de Camins de la Diputació Provincial de l’existència del “Camino que va al pueblo de Costitx, muy estropeado“. També apareix a les actes d’afitament del terme de Sineu de l’any 1889 però no surt grafiat en el plànol de l’Amillaramiento de Pedro Moreno Ramírez, de l’any 1858. Sí que apareix ben patent en el conegut mapa del cardenal Despuig, de 1785.
Entre els concentrats n’hi ha hagut que han volgut recordar que ells havien fet servir el camí anys enrere, primer un membre del Club Ciclista Costitx ha explicat que els deixaren entrar des de la banda del seu poble i arribaren a Sineu, emperò assegurava que durant el trànsit per la Casa Baixa, per mor de les mates que envaïen el camí en sortiren ben escarrinxats i bruts. Un grup de costitxeres d’una quarantena d’anys han dit que de nines havien fet una excursió pel camí entre Costitx i Sineu amb el seu mestre d’escola fora gaire dificultat. De fet, hi havia sineuers -els més granats- que recordaven que antigament, encara que hi havia barreres a la Casa Baixa, estaven obertes.
Galeria fotogràfica
dingola.net 