“Boscs a l’interior de Mallorca”, un altre llibre de natura del Pla

L’any 2023, Biel Vicens i Bartomeu Bonet publicaren el llibre Guia Botànica de la Serra de Tramuntana una obre de referència per totes aquelles persones que gaudim de les plantes, no només les d’aquell indret privilegiat sinó també de tots els espais naturals de la nostra Illa. Ara en Biel ha baixat al Pla per oferir-nos un nou llibre, en el qual, tot i no deixar l’àmbit de la botànica, ens dona una visió inèdita dels Boscs a l’interior de Mallorca, els que trobem als 14 municipis que integren el Pla de Mallorca. La seva lectura ha estat un gaudi i un viatge en el temps, des de els anys d’al·lot quan les barreres del molts dels boscs i garrigues estaven obertes, talment com una prolongació del poble, passant per la descoberta del seu paper com ecosistemes, fins a la realitat actual d’uns llocs, molts dels quals tenen un destí totalment incert.

Dintre dels ecosistemes, boscos, garrigues i matolls, que es van diferenciant entre les extensions de terres dedicades a l’agricultura, l’autor descriu els tipus de comunitats que s’hi poden trobar: alzinar, pinar, marina, mitjà, ullastrar i revellar; una separació basada amb criteris i nomenclatura científica, però sense oblidar-se de la riquesa que l’hi ofereixen tant el context històric com els noms populars, i cercant sempre l’origen, l’etimologia, dels termes utilitzats.

La visió de l’estat dels boscs i garrigues del Pla de Mallorca a finals del segle XIX i principis del XX, basada en dades d’expedicions botàniques d’investigadors estrangers, ens ofereix un panorama gens encoratjador sobre el seu estat, i la conclusió a la que s’arriba és el poc esment que des de antic s’ha tingut per aquests ecosistemes. En el mateix context són interesants las aportacions detallades que fa l’Arxiduc sobre les superfícies de garrigues, pinars i alzinars, i la relació entre la superfície forestal i la superfície productiva dels diferents municipis. Aleshores Sineu -incloïa Lloret- era el poble amb un major valor d’aquella relació, seguit de Maria de la Salut i Petra -incloïa Ariany-; són dades que mereixen una reflexió s’obre els canvis que s’han produït. La fusta, els fruïts de les mates i el pasturatge, eren els recursos naturals més rendibles, la gestió dels alzinars n’és un bon exemple, potenciar els arbres de poca alçada i gran capçada per produir més aglans, o, eliminar el brancatge inferior per afavorir el creixement dels trocs en alçada i grossor, si l’objectiu era la fusta.

Comunitats vegetals, fragmentació, heterogeneïtat, biodiversitat, serveis ecosistèmics, equilibri ecològic, un vocabulari tret del camp de l’ecologia demostra que l’autor busca també els aspectes funcionals dels ecosistemes que descriu. A partir d’una revisió detallada, amb mapes i poble per poble, de l’estat actual dels boscs i garrigues, ens ofereix una informació valuosa tant pels gestors municipals del territori, com per possibles treballs de recerca. Al capítol dedicat al coneixement dels usos i els noms de les plantes, etnobotànica i fitònims van de la mà i fan un còdex en el qual, seguint el fil de la història, hi trobem un llarg llistat de usances: alimentació de les persones i del bestiar, medicinals o remeieres, funció de combustibles, propietats tòxiques, producció d’olis i perfums, enjardinament, entre d’altres. Per a la persones poc avesades a escoltar la paraula fitònim, entre les quals m’incloc, en el llibre s’explica que és la forma popular d’anomenar una planta, de donar-l’hi un nom, fruit del coneixement dels seus usos, o d’altres particularitats importants. Noms populars i terminologia científica són objecte d’un petit debat, amb una conclusió que comparteixo totalment: ambdós enriqueixen el nostre patrimoni cultural.

Potser tot el que he explicat fins ara és només la introducció d’una segona part del llibre, la separació la faig jo, difícil de qualificar per la quantitat d’informació i la qualitat científica del que al llarg de 201 pàgines l’autor va esbrossant. Un compendi de coneixements que podem situar en l’àmbit de l’autoecologia, la part de l’ecologia que estudia les interaccions de les espècies, en aquest cas les plantes, amb el medi, sense oblidar però la funcionalitat, en el si de les comunitats de les que formen part. Dit així em quedo lluny de la realitat, perquè cada un dels 20 apartats que el llibre dedica a explicar les característiques diferencials de les espècies que trobam en el llistat d’hàbitats en els quals l’autor les ubica, és una lliçó d’adaptacions per a la supervivència, de biodiversitat, de recursos tròfics, d’usos, d’etimologia dels noms científics, de resolució de possibles confusions a l’hora de denominar les especies, i d’altres propietats impossibles de resumir en unes poques línies. Si el que acabo d’explicar sembla complicat, res més lluny de la realitat, la prosa d’en Biel és amena i clara, pròpia d’un bon docent. La lectura està enriquida amb aportacions de poemes i cançons populars mallorquines i amb excel·lents fotografies, les quals deixen constància de la paleta cromàtica que ens ofereixen les flors i els fruits de les diferents espècies, un tema interessantíssim per la relació amb els pol·linitzadors i els consumidors de fruits, però també des de la perspectiva paisatgística: la natura reprodueix la part visible de l’espectre electromagnètic, gràcies al qual es possible la vida sobre la Terra.

El darrer capítol del llibre ens dona una visió holística -integral, global- de la situació actual i de les perspectives de futur dels ecosistemes objecte del llibre, però també de tot el món rural, perquè els camps de correu amb les seves fronteres, més o menys difuses, amb els bosc i garrigues, són també una part inseparable del territori, conformant el paisatge d’una comarca que, a empentes i rodolons, ha arribat tal com la coneixem avui. Els espais forestals ocupen només el 22% de l’extensió total del Pla de Mallorca, a més a més estan fragmentats i la majoria són de propietat privada, un panorama que, si d’entrada, és poc favorable per a la seva conservació, encara ho és menys si pensam en la nova llei agrària del Govern Balear, la qual, recollint el titular d’un mitjà de comunicació: obre la porta a milers de noves places turístiques per salvar el camp balear. No calen més comentaris.

En Biel Vicens a sintetitzats en unes poques pàgines del capítol que titula El perquè de tot plegat, tot el que podria recollir un manual d’ecologia sobre la funció dels ecosistemes forestals, no només en el moment actual sinó també en el context del canvi global en el qual estem immersos. Absorció d’anhídrid carbònic i producció d’oxigen, regulació del cicle hidrològic, contenció de l’erosió, biodiversitat, recursos renovables, usos educatius i culturals, entre moltes d’altres funcions essencials pel benestar dels humans, no només des de una perspectiva ambiental sinó també social i econòmica, un llistat que caldria conèixer i explicar en veu alta a tots els mitjans de comunicació, i també a les escoles. Els polítics de qualsevol partit, a tots els nivells, tenen una gran responsabilitat, d’ells depèn que aquesta petita arcàdia que encara ens queda en el Pla de l’Illa no és converteixi en un parc temàtic com ha passat a altres indrets de Mallorca.

Afegeixo una reflexió en la que penso des de que vaig llegir el llibre. Boscs a l’interior de Mallorca ofereix als investigadors, ja siguin de la universitat o de qualsevol altre centre de recerca, els fonaments i la motivació per tirar endavant treballs destinats a estudiar un munt d’aspectes relatius a la botànica, a la fisiologia vegetal, a la edafologia, i de forma general a l’ecologia, amb temes com la biodiversitat o les interessants qüestions derivades de la distribució en mosaic de les comunitats. Per què des de les institucions públiques no s’ofereixen beques d’investigació destinades a aquests estudis? Potser és una utopia, un tema difícil d’entendre pels que ho haurien de fer, tant llunyà com ho és la física quàntica. Al·lusió que hem du a acabar amb un paràgraf del llibre Helgoland (1) (Anagrama, 2022), de l’investigador en aquesta matèria Carlo Rovelli, a la pàgina 168 diu: Si miro un bosc de lluny veig un borrissol de color verd fosc. Quan mi acosto, el borrissol es descompon en troncs, branques i fullatge. L’escorça dels arbres, la molsa, els insectes, formen una complexitat efervescent. A cada ull de cada marieta hi ha una estructura de cèl·lules molt elaborada, connectada a neurones que la guien a viure. Cada cèl·lula és una ciutat, cada proteïna un castell d’àtoms, al nucli de cada àtom s’hi agita un infern de dinàmica quàntica,….I no és més que un petit bosquet d’un petit planeta que gira al voltant d’una petita estrella, entre cent mil milions d’estrelles d’una de les mil milions de galàxies esquitxades d’esdeveniments còsmics enlluernadors. A qualsevol racó de l’univers trobem vertiginosos pous d’estrats de la realitat.

Gràcies Biel

(1) Helgoland és una petita illa del mar del Nord, on, l’any 1925, Werner Heisenberg de vint-i-tres any va tenir una idea que transformà la ciència i la nostra concepció del món. Fou la primera pedra de la teoria quàntica.

Biel Moyà Niell (biòleg; biel.moya@uib.cat)

Notícies relacionades: