Avui, 20 de novembre del 2025, fa 50 anys de la mort de Francisco Franco Bahamonde (1892 – 1975), el dictador que va tenir sotmesa Espanya durant 40 anys. Franco, amb el suport d’altres caps militars, el 1936 s’alçà en armes contra el govern legal —triat pels ciutadans a les eleccions— constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme alemany d’Adolf Hitler i del feixisme italià de Benito Mussolini.
Es diu que a Sineu no hi va haver víctimes mortals per part del règim d’extrema dreta de Franco. Tanmateix, hi va haver molts represaliats, com es veu en la lista de detenidos del prevere Mn Bartomeu Mulet.
Podeu trobar info sobre Sineu, adient per un dia com avui, a la DíNGOLA en paper i un llibret publicat conjuntamet entre DíNGOLA i l’Ajuntament:
- DOSSIER ESPECIAL. “Sineu en guerra“. Joan Munar i Fiol. DÍNGOLA núm. 23; desembre 2016.
- Llibret “Dietari de guerra (1936): Els cinc primers mesos del conflicte a Sineu segons el seminarista Bartomeu Mulet i Ramis”. Joan Vanrell i Torelló; desembre 2020 (editat per OCB i Ajuntament de Sineu)
Respecte al segon punt, la troballa quasi fortuïta d’un dietari traspaperat entre la nombrosa documentació del prevere, historiador i cronista local Bartomeu Mulet i Ramis (Sineu, 1916-2008) del 1936, amb un recorregut intens dels cinc primers mesos de sollevament militar al poble de Sineu, és un document d’un alt interès historiogràfic per conèixer uns fets que trasbalsaren la població. Permet posar data a fets que només se sabien testimonialment com la venguda del Conde Rossi, conèixer la implicació de l’església local, saber quines varen ser les ditirambes a favor de l’Alzamiento, els actes dels partits Falange, Cercle Tradicionalista de Mallorca o de Renovació Espanyola, com es va viure el desembarcament d’en Bayo al Port de Manacor… i tot un seguit de detalls d’aquests mesos decisius. Ens dona peu, així mateix, a través d’un llistat de sineuers, d’ideologia esquerrana detenguts aquests mesos, a fer memòria dels oblidats.
LISTA DE DETENIDOS
Bartomeu Matas i Alemany (Esporles, 1904- Porreres, 1937) Va néixer a Esporles i era mestre d’escola. Estava casat amb Margalida Serra i Guiscafré que també era mestra de l’escola de nines de Sineu. Tenien un fill. El 1933, per concurs general de trasllats obtingué plaça a l’escola de Sineu, on començà a exercir pel setembre. Fou detingut i empresonat primer al vaixell Jaume I i després a la presó de can Mir. Se li imputaren els càrrecs: Haberse afiliado a la Federación Balear de Trabajadores de la enseñanza, habiendo ocupado cargo directivo en ella; pertenecer a Izquierda Republicana, y haber sido también socio de Unión Obrera de Sineu, afecta a la U.G.T, distinguiéndose por su ideología socialista-comunista. Ser francamente antirreligioso. Haber enseñado en sentido disolvente. Ser subscritor de El Obrero Balear, Claridad, El Socialista y algún otro diario de similar ideología.
L’afusellaren a La Creu de Porreres juntament amb un grup de presoners que foren trets de la presó de Can Mir la nit del 15 de gener de 1937. Les seves restes varen ser identificades a l’exhumació de la fossa de Porreres de 2021.
Bartomeu Niell i Real Niell (Sineu, 1906-Palma, ?). Aquest conrador, del que no tenim dades de la seva filiació política, va ser detengut el 27 de juliol de 1936 por propalar noticias falsas i por manejos desconocidos. La seva causa es va sobreseure el febrer del 1937, el 8 d’abril de 1937 fou alliberat de la presó de Can Mir.
Bartomeu Ferragut i Bauçà Tintorer (Sineu, 1907-2001) fill de Bartomeu Ferragut i Vanrell Tintorer (Sineu, 1876-1957) que fou batle entre el maig de 1932 i el gener de 1933. Fou membre de d’Unió Republicana el 1931, d’Acció Republicana el 1932 i d’Esquerra Republicana de Sineu a partir de 1934. Col·laborador del setmanari El Republicano. Fou vocal de la Comissió Gestora nomenada el 17 de març de 1936, el 5 de maig presentà la dimissió de vocal i el 13 assumia el càrrec d’escrivà interí de l’ajuntament. Poc després de l’Alzamiento fou cessat.
Fou detengut el 27 de juliol de 1936 i segons consta a la causa al detenérsele dijo que le serviría de mérito y saludaba, además, con el puño en alto. Retengut pres al vaixell Jaume I al moll de Palma i posteriorment, el 17 de setembre, traslladat a la presó de Can Mir. No sabem més del periple per les presons ni de quan fou alliberat. El 1941 tenia obert un expedient de Responsabilidades Políticas.
Antoni Munar i Pons des Quarter (Sineu, 1907-?), formava part d’un grup de 23 sineuers que, el 4 de juliol de 1934, signaren la instància i el reglament per a constituir l’agrupació d’Esquerra Republicana de Sineu enviada al Govern Civil. Es va presentar a les eleccions municipals del 23 d’abril de 1933 com a Federal, va obtenir 88 vots però na va entrar a formar part del consistori.
Va ser detengut el 27 de juliol de 1936 conjuntament amb Miquel Arrom i Matas, Bartomeu Ferragut i Bauzà, Joan Ferriol i Fiol i Bartomeu Niell i Real por propalar noticias falsas i, en el cas d’Antoni i de Bartomeu Niell por manejos desconocidos. Tots ells segons els informes de Batlia i de la Guàrdia Civil de Sineu son individuos de ideología de extrema izquierda (de la Causa 54-1936). El febrer de 1937 es va sobreseure la causa i sembla que es va haver d’incorporar a fer el servei militar.
Josep Ferriol i Duran Ferriol (Sineu, 1900-1993). A les quatre de la matinada del 27 de juliol del 1936, el guàrdia civil Llinàs i falangistes sineuers es presentaren a ca seva, al carrer del Nord número 5, per a detenir-lo. Presenciaren la situació els seus fills Ramon i Toni, de 5 i 10 anys respectivament, i la seva dona Margalida Gayà i Niell Calobra (Sineu, 1908-1999). L’esposa intentà evitar que el se n’enduguessin i s’aferrà al braç del falangista Mestre qui, d’un cop, la tirà a terra. Aquest mateix vespre varen detenir el mestre Bartomeu Matas i Alemany i a Antoni Munar i Pons des Quarter.
Va estar fins al 12 de setembre dins la bodega del vaixell Jaume I, després fou traslladat a la presó de Can Mir. De Can Mir fou traslladat al camp de concentració i treballs forçosos a Es Capdellà, Calvià, i més tard al provisional del Port de Pollença on treballà en la construcció de la carretera d’Alcúdia al Port de Pollença, en la construcció dels claveguerons que la travessen atès que era picapedrer d’ofici. Les visites setmanals de la dona i els fills tan sols els permetia veure’s a una distància d’uns 100 metres.
Fou alliberat tres anys més tard, el 1939, tres dies abans del Corpus -va assistir a la processó però mai més tornà a missa-.
Joan Ferriol i Fiol Curolla (Sineu, 1907-Palma, 1975) aquest pagès fou membre d’Unió Republicana el 1931, d’Acció Republicana el 1932 i d’Esquerra Republicana de Sineu a partir de 1934. Col·laborador del setmanari El Republicano. Fou regidor entre el desembre de 1931 i el gener de 1933, ocupant el càrrec de síndic suplent, i vocal de la comissió gestora frontpopulista, entre el maig de 1936 i el cop d’estat.
Juan Ferriol Fiol fue detenido por fascistas de Sineu y un guardia civil el 27 de Julio de 1936 y llevado preso al vapor “Jaime I” anclado en el muelle de Palma conmigo y otros. Día 17 de septiembre de 1936 fue trasladado a Prisión Estaciones-Can Mir, y después no sé la fecha se lo llevaron a un campo de concentración para trabajos forzados. Poc abans del seu alliberament el febrer de 1940, havia retornat de la Prisión del Partido de Tolosa (Guipúscoa). El 1948 es va casar amb Margalida Alòs i Martorell Parreta, es varen instal·lar a Palma passant a regentar una carnisseria.
El seu germà Rafel Ferriol i Fiol Curolla (Sineu, 1911-1993), estant de soldat de vigilància a Can Mir, passava cartes als detinguts mentre els repartia la ració diària de pa. Aquest fou descobert i li obriren causa (núm. 31-1937) i el condemnaren a dos mesos i un dia de presó. Aquesta causa fou instruïda contra el caporal d’infanteria Martín Fons Carbonell; els soldats d’Infanteria Antoni Munar Real i Rafel Ferriol Fiol i els paisans, Pere Rebassa Llinás, Miquel Bauzà Mas i Maria Bauzà Mas. En Rafel Curolla va estat tancat al Fortí d’Illetes i al Castell de Bellver, va realitzar treballs forçats a la carretera d’Alcúdia al Port de Pollença.
Pere Pons i Olives es Maonés, aquest menorquí vivia a Sineu, el 1934 era vocal d’Esquerra Repúblicana de Sineu i el 1936 era vocal del sindicat Unió Obrera. No sabem res de la seva detenció, i quant al seu periple per presons sabem que fou alliberat el 9 de març de 1937. Anys més tard, el 1941, se li instruïa un expedient de Responsabilidades políticas.
Miquel Gelabert i Mut Conet (Sineu, 1906-Palma, 1973) Aquest inicià estudis eclesiàstics al seminari però ho deixà. El 1934, juntament amb el seu germà Joan Gelabert i Mut Conet (Sineu, 1909-1936), signava la instància adreçada al Govern Civil per a constituir l’agrupació Esquerra Republicana de Sineu. A partir del 6 d’agost formà part de la junta directiva amb el càrrec de secretari. Fou membre de la gestora frontpopulista amb el càrrec de vicepresident.
Va ser detengut i traslladat a Manacor en un primer moment, després, el 8 de maig de 1937 ingressá a la presó de Can Mir. Era designat com a Preso Gubernativo. Se li feu un Consell de Guerra i fou condemnat a pena de mort que després se li commutà per presó perpètua. Va ser alliberat a inicis de la dècada dels quaranta sense poder precisar-ne la data. El 1941 se li instruïa un expedient de Responsabilitats polítiques.
Gabriel Mut i Verdera de son Bordils (Sineu, 1902-França, 1987). El 1932 va assistir a la reunió fundacional d’Acció Republicana de Sineu. Fou membre de la Comissió gestora de l’Ajuntament constituïda el 17 de març de 1936, va ser elegit com a Regidor Síndico. El 24 de juliol, segons el dietari, se li va practicar un registre a casa seva. Sembla que poc després de la presa de possessió de la nova comissió gestora, el 26 de juliol, hi va haver una concentració al davant de la Sala, que costà el processament a un grapat d’homes de signe republicà, entre ells Gabriel Mut que li costà la pena de mort, no executada. No tenim dades del seu captiveri. El 1941 se li instruïa un expedient de Responsabilitats polítiques, sense haver pogut aclarir quin va ser-ne el resultat. Una vegada alliberat es traslladà a viure a l’Alger amb la seva esposa Magdalena Alcover i Real Piscola. Visitaren per primer cop Mallorca a inicis de la dècada dels seixanta i de retorn a Algèria es toparen amb uns incidents arran de la guerra d’independència d’Algèria -un tiroteig a l’aeroport- i optaren per traslladar-se amb la família a viure a França.
Josep Gelabert i Alomar des forn de can Caramina o Garriguer (Sineu, 1911-Palma, 1995), ell feia de picapedrer i quan es va casar amb na Tonina Torelló i Ferriol Brue (Sineu, 1913-?), el 1934, passà a treballar de forner amb el seu sogre que regentava el Forn de Can Caramina (actualment el Forn de Can Caragol). Era el secretari del sindicat Unió Obrera, fundat el 1933.
Va estar a la presó de Can Mir, al Fortí d’Illetes a Calvià i, acabada la guerra, fou traslladat a la Colònia Penitenciària de Formentera fins que el varen alliberar, en total cinc anys de reclusió. En posterioritat, el 1941, se li va obrir un expedient de responsabilitats polítiques.
Francisco Font i Vanrell Quefe (Sineu, 1910-1987), fill de Miquel Font Conill i d’Esperança Vanrell Quefe. Després d’haver detingut el seu pare anaren a detenir-lo a ell. Va estar tancat nou mesos, sis dels quals a Can Mir.
Antoni Gelabert i Mut Conet (Sineu, 1915-Palma, 1988). Fou detingut amb el seu germà Miquel, passant tres anys a Manacor. Era membre d’Esquerra Republicana de Sineu i fou jutjat en consell de guerra, condemnat a pena de mort que li fou commutada per reclusió perpètua. Fou alliberat a inicis de la dècada dels quaranta i, el 1941, es casà amb l’artanenca Maria Palou Oliver. Passà a viure a Palma.
Antoni Salvà i Moragues Foradí (Sineu, 1917-Pont d’Inca, ?), quant a la motivació de la seva detenció sembla que el volien obligar a dir ¡Arriba España! al pas d’un vehicle amb alguna autoritat i que ell s’hi va negar, tenia devuit anys. Quant al seu periple penitenciari, aquest va estar al camp de concentració de So n’Amoixa (entre Felanitx i Manacor), posteriorment va estar destinat a un Batalló de treballadors de Tetuan al Marroc on va coincidir amb en santjoaner Gabriel Riera i Orell, autor del llibre Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942) (El Tall editorial, 1991). Aquest explica el seu intent fallit de fugida del camp i com posteriorment fou traslladat al Batalló de treballadors de Sierra Carbonera a Cadis, del calvari que passà fins al punt d’autolesionar-se per ser traslladat a l’Hospital Militar de Granada. Va patir un trastorn cerebral i va sortir en llibertat havent perdut la capacitat de parla. Retornat a Sineu a poc a poc es recuperà i el 1944 es casà amb na Maria Niell i Jaume Queixalina. Es varen traslladar a viure a Palma on treballà primer de manobre i després de persona d’encàrrecs per als propietaris de la constructora. Morí als habitatges de la Verge de Lluc al Pont d’Inca.
Enric Molina i Ravello (Alacant, 1888-València, 1964). Segons el dietari el 24 de juliol de 1936 practicaren un registre al seu domicili i va ser detingut el 4 d’agost quan el trobaren amagat a la casa de Miquel Font Conill. Va estar pres al Castell de Bellver fins a la primavera del 1937, en aquest captiveri la seva salut es ressentí ferm i fou traslladat a l’Hospital Militar, juntament amb Docmael López Palop, catedràtic de matemàtiques de l’Institut Balear. Va ser posat en llibertat vigilada el mes de setembre de 1938, anant-se a viure a Ciudad Rodrigo, on hi va estar fins que va acabar la guerra civil. L’any 1940 re-ingressà al notariat, essent destinat a Llíria, a Benaguasil i Massamagrell, i, finalment a València, on hi va morir dia 14 de maig de 1964.
Miquel Font i Salvà Conill (Sineu, 1882-1951) era picapedrer. Va actuar d’interventor a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, conjuntament amb Antoni Esteva Bennàssar. Fou nomenat regidor interí l’agost del trenta-dos, càrrec que ocupà fins a la destitució de la corporació interina el gener de 1933. El 6 d’agost de 1934 fou designat membre de la junta directiva d’Esquerra Republicana de Sineu amb el càrrec de tresorer. Desconeixem el temps que va ostentar la tresoreria ja que el 1936 el substituïa Miquel Pons i Mas des Puig.
El 3 de juny de 1936, a proposta del vocal de la Gestora Joan Ferriol Curolla, es va acordar nomenar-lo Recaudador ejecutivo interino de l’Ajuntament.
El varen detenir el 4 d’agost de 1936 conjuntament amb el notari Molina que estava amagat a casa seva. Va estar tancat al vaixell Jaume I i posteriorment fou traslladat al Castell de Bellver, on va estar tancat dins Sa Bolla (fa referència a l’espai de reclusió conegut per s’Olla, ubicat a la part inferior de la Torre de l’Homenatge). Va estar tancat en total 11 mesos.
Joan Matas i Niell Escolà (Sineu, 1907-1996). El 1915 era president de la secció d’Estanislaus (la secció infantil de 7 a 10 anys) de la Congregació Mariana i uns anys més tard inicià estudis al seminari. Deixà la carrera eclesiàstica i es feu fuster. El seu pare, l’escolà de l’església, Miquel Matas i Fornés, i els seu germà Antoni, eren militants d’Esquerra Republicana (l’altre germà, Miquel, estava afiliat a la Falange). No disposam de dades de la seva detenció i posterior empresonament, únicament que el 12 de setembre de 1936 va ingresar a la presó de Can Mir i que el 5 de febrer de 1937 fou alliberat. A la dècada dels quaranta tornava a treballar de fuster. A finals dels quaranta ell i el seu germà Miquel Matas i Niell (Sineu, 1919-2010) varen emigrar a Montevideo, la capital de l’Uruguai. El gener de 1965 de Montevideo regresaron los hermanos don Juan y don Miguel Matas Niell, acompañados de sus respectivas familias. Recuperada la democràcia, fou un dels fundadors de l’agrupació d’electoral Sineuers Independents el 1979 i formà part de la primera candidatura a les eleccions municipals.
Miquel Bauçà i Mas de s’Hort (Sineu, 1902-Palma, 1971) era pagès i formava part d’un grup de 23 sineuers que, el 4 de juliol de 1934, signaren la instància i el reglament per a constituir l’agrupació d’Esquerra Republicana de Sineu enviada al Govern Civil. A les eleccions municipals del 23 d’abril del 1933 obtingué 67 vots presentant-se pel com a republicà federal sense entrar a formar part del consistori. El juliol del 36 fou delatat pel metge Bernadí Font i Matas i s’ocultà a una caseta de Ruberts amb uns companys. Segons el dietari, fou detengut el 16 de setembre de 1936, i fou empresonat a can Mir. La seva germana Maria Bauçà i Mas de s’Hort (Sineu, 1906- Llucmajor, 1995?), mentre el seu germà estava tancat al magatzem de can Mir es disfressava de soldat per passar cartes i queviures, el febrer del 1937 fou descoberta. Ambdós foren jutjats per un consell de guerra i condemnats a pena de presó. A na Maria l’acusaren de col·laboracionista i desobediència a l’autoritat i va complir la pena a la presó de Can Sales. En Miquel va estar reclòs al Castell de Bellver fins al 1939. El retorn a Sineu fou dur i el 1950 decidiren amb la família emigrar a l’Argentina, s’instal·laren a Catriló, La Pampa, on va regentar una botiga de queviures amb un cosí seu que vivia allà. Tres anys més tard retornaren a Sineu i a mitjan dècada dels cinquanta es traslladaren a viure a Palma, on en Miquel feu de porter a un bloc d’habitatges a prop de la plaça de l’Olivar.
Sebastià Oliver i Parets Greixonera/de sa Consellera (Sineu, 1898-1957), el 1917 estava cursant estudis, però en desconeixem la seva professió. Es va presentar per regidor a les eleccions del 31 de maig de 1931 aconseguint 69 vots sense entrar a formar part del consistori. El mateix li passà a les eleccions del 23 d’abril del 1933, que obtingué 70 vots presentant-se pel partit republicà federal. Fou detengut el 16 de setembre de 1936 segons s’explica al dietari. No tenim dades del seu empresonament.
Macià Abraham i Matas Bernadeta (Sineu, 1910-1973) era cafeter i regentava un establiment al carrer de la Quartera, el cafè de can Bernadeta era el local de reunió de la gent d’ideologia esquerrana. En el mateix immoble hi havia la seu del sindicat Unió Obrera i del partit Esquerra Republicana de Sineu. Fou obligat a retirar els rètols del partit i del sindicat i detengut el 16 de setembre de 1936 segons s’explica al dietari. No tenim dades del seu periple judicial. Sabem que va emigrar a l’Argentina i que uns anys abans de morir tornà a Sineu.
Jaume Esteva i Pons Pereta (Sineu, 1893-?) aquest fuster fou designat regidor interí l’agost de 1932 i mantengué el càrrec fins al gener de 1933 en que fou cessat tot el consistori. Fou detengut el 16 de setembre de 1936 segons s’explica al dietari. No tenim dades del seu empresonament.
Josep Artigues i Tugores Pesquet (Sineu, 1915-1942), era fuster de professió i pertanyia a la junta directiva del sindicat Unió Obrera com a vocal. Segons el dietari fou requerit a declarar a Manacor el 24 de setembre de 1936.
Fou detingut i desconeixem el seu periple de reclusió llevat que el 1940 era al camp de concentració del Mogote a Tetuan -capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956)-. Fou alliberat el 1941 i poc després, el febrer del 42, moria de tuberculosi a Sineu amb 27 anys d’edat. Poc abans del seu decés se li havia iniciat un expedient de responsabilitats polítiques.
El ferroviari Jordi Gelabert i Cladera Coremet (Llubí, 1903-Sineu, 1963), casat a Sineu amb Francisca Rebassa i Oliver Sanada (Sineu, 1913-1980). En relació a la cita del dietari del 24 de juliol de 1936 que esmenta que es va realitzar un registre a casa seva i que no el varen trobar, a la declaració del 2 de setembre, a la pregunta de per qui va ser detingut i per quines causes respon:
[…] que el veinticuatro del mismo mes, cuando se disponía ir al trabajo fue avisado por Juan Matas [Niell], quien le dijo que le parecía que le buscaban y aturdido cogió su bicicleta i se fue a “Son Bauló” (playa de Santa Margarita) distante aproximadamente unos veinte kilómetros y se presentó en casa de un amigo llamado Pedro Ferrer, diciéndole lo que le ocurría el cual le aconsejó que se presentara a las personas que lo buscaban y sobre las siete de ese día regresó a Sineu, y permaneció en su domicilio hasta el día veinticinco del pasado mes de agosto y sin salir de su casa para nada, que recibió un aviso de la Guardia Civil por conducto del municipal para que se presentase en el cuartel como así lo hizo […].
Va romandre amagat a sa Cova de s’Abellar de Defla on, el garriguer de la possessió Guillem Calonque, amb l’excusa d’anar a donar menjar a les gallines, li portava menjar. Ja a casa seva va ser detengut por ser persona peligrosa por sus ideas comunistas y pertenecer a la UGT. El jutjaren en un consell de guerra l’abril de 1937 por un delito de auxilio a la rebeldía i fou sentenciat a reclusió perpètua (30 anys de presó). Sol·licità l’indult el 8 de novembre de 1939 i no fou fins el juliol de 1941 que el posaren en llibertat condicional. S’extingí totalment la pena el 22 d’agost de 1942, sis anys i un dia després d’haver-lo empresonat.
Gabriel Vallespir i Ramis Capbaix (Sineu, 1910-1981). Era ferrer de professió i pertanyia a la junta directiva del sindicat Unió Obrera amb les funcions de tresorer. Primer va estar tancat al magatzem de Can Mir a Palma i després passà al camp de concentració provisional del Port de Pollença (Albercutx) on realitzà treballs forçats en la construcció de la carretera d’Alcúdia al Port de Pollença.
Joan Comas i Campaner Pentinador (Sineu, 1909-1960). No disposam de més dades relatives a la seva causa. Al dietari surt relacionat el seu alliberament el 8 de setembre de 1936.
Miquel Matas i Fornés Escolà (Sineu, 1879-1962) era l’escolà de l’església parroquial i el pare dels germans Antoni, Joan i Miquel Matas i Niell, tots tres militants d’esquerra. El 1908 era vocal de la secció de Socors Mutus del Círculo Católico de Obreros. Compaginava la seva feina de servir a l’església amb diferents tasques municipals, entre el 16 de febrer de 1932 i el 15 de maig de 1933 va ocupar interinament el càrrec guardia municipal; i va ser nomenat capatàs d’obres municipals el 23 de març de 1936. El propio Sr. Presidente [Macià Matas i Bauçà], enteró a la Corporación de que, con fecha 23 de marzo próximo pasado había nombrado al vecino D. Miguel Matas Fornés encargado de los trabajos de recomposición de calles que se viene practicando en esta población con el auxilio de la prestación personal y por brigadas de jornaleros en paro forzoso, por cuyos servicios habían convenido pagarles cinco pesetas por cada jornal. També, el 29 de novembre de 1932, havia estat nomenat per la Diputació Provincial, previ el concurs de mèrits, com agent recaptador de l’Impost de Cèl·lules Personals.
Fou detengut el 24 d’agost de 1936 i enviat a declarar a Manacor el 24 de setembre de 1936, segons el dietari. No disposam de més dades relatives a la seva causa.
Bartomeu Castell i Ferriol de ca n’Úrsula/de sa Caseta (Sineu, 1880-1940) i la seva esposa Maria Úrsula Mas i Estela Úrsula (Sineu, 1876-1940), segons el dietari foren requerits a declarar a Manacor el 24 de setembre de 1936. No disposam de més dades relatives a la seva causa.
Josep Real i Vila de cas General o Fideuer (Sineu, 1886-1960). Aquest, conjuntament amb la seva esposa Àngela Matas i Matas (Sineu, 1887-1954), va ser requerit a declarar a Manacor el 24 de setembre de 1936. Tenia una indústria de fabricación de pastas para sopa al carrer de Sant Vicenç. Real formava part d’un grup de 23 sineuers que, el 4 de juliol de 1934, signaren la instància i el reglament per a constituir l’agrupació d’Esquerra Republicana de Sineu enviada al Govern Civil.
Coloma Caimari i Perelló Puput (Sineu, 1918-Palma, 2006). No consta que tengués cap afiliació política i estava casada amb Miquel Vallcaneras i Castell, membre de la Policia Armada, el grisos. La seva inclusió a la llista potser es tracti d’un error.
Catalina Gelabert i Socias Coca (Sineu, 1906-Palma?), aquesta estava llogada per a fer les feines de la casa del notari Molina. Era cosina dels germans Miquel, Joan i Antoni Gelabert i Mut Conets. Va ser condemnada a dotze anys de presó per “seducción a la rebelión” ja que l’agost de 1936 havia realitzat a l’estació de ferrocarril “manifestaciones de disgusto y censura con motivo de la incorporación a filas de soldados de dicho pueblo [Sineu]y al mismo tiempo amenazas en la persona del comandante militar [Salvador Terrassa]”. El 18 d’agost de 1936 va ingressar a la presó de dones de Palma, Can Sales al carrer de Santa Creu de Palma. Va obtenir la llibertat provisional el febrer de 1941, cinc anys i mig després. Es va establir a Palma on va regentar molts d’anys una botiga de queviures al carrer de Sant Miquel.
Joan Fuster i Palmer Saler Roig (Sineu, ?). No hem pogut escatir la filiació, ni cap tret biogràfic. Segons el dietari fou requerit a declarar a Manacor el 24 de setembre de 1936.
Bartomeu Ferragut i Vanrell Tintorer (Sineu, 1876-1957) va formar part com a vocal de la Comissió Gestora nomenada el 15 de maig de 1931, n’ocupà el càrrec fins poc després de les eleccions municipals del maig. El mateix any, el desembre, fou nomenat regidor interí, a partir de l’abril de 1932 n’ocupà la batlia accidental per malaltia del batle, assumint el càrrec de batle el maig i fins al gener de 1933, data en que es va cessar el consistori interí. Segons el dietari fou requerit a declarar a Manacor el 24 de setembre i l’1 de desembre de 1936. Tenia diversos plets i va estar tancat a Manacor el temp precís per perdre’ls tots. Diuen que l’arribaren a tancar dins una portassa amb la porta entreoberta perquè s’escapàs i després caçar-lo. Hi va estar quatre dies sense menjar ni beure. Salvà la vida, però no l’hisenda.
| L’APUNT El fantasma de Franco és ben present en la societat actual. L’extrema dreta treu més pit que mai —VOX és la tercera força— i enalteix amb impunitat el franquisme, i la judicatura continua sent un mur insalvable per a les víctimes del franquisme. Els joves que no han viscut Franco pensen que «en molts aspectes es vivia millor», i part de la societat encara creu que durant la dictadura es feren coses bé «com ara habitatges, instaurar la seguretat social, empresonar els lladres, o fer pantans». |
dingola.net 