Biel Moyà, biòleg
Al número 59 de la revista Díngola, a la secció “Espipellada Científica”, trobareu l’article sobre els líquens amb el mateix títol que teniu a l’encapçalament del present escrit. Aquesta diguem-l’hi “addenda” a l’article de la revista en paper té com a objectiu mostrar dibuixos i fotografies de forma més extensa, i també poder veure-les amb els colors originals dels líquens. Les explicacions generals sobre aquests organismes, desconeguts per la majoria de gent, però de gran interès tant des de el punt de vista biològic com per les possibles aplicacions, i les relatives a les definicions dels termes científics, les trobareu a la publicació en paper.
1.- Dos líquens: Stereocaulon vesuvianum (blanc) i Rhizocarpon geographicum (verd) que colonitzen la lava del Vesuvi, el cèlebre volcà situat prop de Nàpols. El primer és molt abundant i, a primera vista, sembla que una capa de neu que recobreix i contrasta amb el color negre de la lava. Aquests líquens són un magnífic exemple de la capacitat d’aquests organismes, formats per la simbiosi d’un fong i una alga, d’ocupar llocs que semblen totalment inhòspits per a la vida. De fet gràcies a ells es formaren els primers sòls que poc a poc serien ocupats per les plantes. Són uns autèntics pioners.
2.- Dibuix original del Dr. Lluís Fiol, tret de la seva tesi doctoral. És el liquen crustaci Diploschistes diacapsis, a la part inferior es representen tres espores, produïdes en els apotecis, més obscurs, de la imatge de dalt.
3.- Dibuix original del Dr. Lluís Fiol, tret de la seva tesi doctoral. És el liquen Cladonia cervicornis, viu damunt sòls localment descarbonatats formant gespes, la cara superior és de color verd olivaci i la inferior gris salmó o gris clar.
Títol de la tesi doctoral del Dr. Lluís Fiol: Líquens saxícoles calcícoles de Mallorca i Cabrera. Control biològic dels procés de meteorització de les roques calcàries. Defensada a la UIB l’any 2010.
4.- El liquen de color taronja tirant a roig és del gènere Caloplaca, viu sobre roques, és del tipus crustaci, les zones rodones més fosques són els apotecis, llocs on és produeixen les espores en el procés de reproducció sexual.
5.- A sobre d’un mateix predís de la plaça dels Reis de Mallorca de Sineu, podem observar la colonització per diferents líquens, entre els quals: Lecanora de color blanc, i Caloplaca de color taronja, aquesta darrera és una espècie diferent de la que hem vist a la imatge anterior.
6.- Liquen del gènere Lecanora, els marges lobulars són característics d’aquest liquen, els punt obscurs són els apotecis, on és produeixen les espores per a la reproducció sexual.
7.- El liquen Verrucaria nigrescens tenyeix les pedres, roques, teules, i altres substrats que colonitza, moltes vegades recobrint grans superfícies, és inevitable topar-hi la vista quan caminam per foravila.
8.- El nom d’aquest liquen és Ramalina canariensis, dins la classificació per l’estructura es considera del grup dels líquens foliacis fruticulosos, la imatge mostra com creix a sobre de les branques d’un arbre.
9.- Xanthoria parietina és un liquen amb una àmplia distribució, colonitza les branques dels arbres, les parets, les teulades, i altres llocs. Poden observar-se les petites estructures en forma de platet i de coloració una mica més intensa, són els apotecis, on es produeixen les espores per a la reproducció sexual.
10.- La fotografia d’aquest liquen està feta a sobre de l’escorça d’una branca morta, es diferencien clarament els apotecis on es formen les espores. El gènere i l’espècie estan pendents d’identificar, però, per la seva estructura tan particular i pel lloc on l’hem trobat, hem pensat que seria interessant mostrar-lo en la present col·lecció d’imatges.
11.- Un altre liquen, pendent d’identificar, però que l’hem volgut mostrar, per la seva particular estructura feta per multitud d’espais separats, talment com si foren divisions dintre d’un mateix territori separades per fronteres. Les parts més fosques corresponen a Verrucaria, un liquen que hem vist abans.
dingola.net 