El Sant de qualcú és el dia en què l’Església commemora un Sant determinat, i en què els qui duen el seu nom fan festa. Avui, 17 de gener, ho festegen el Antonis i les Antònies… i la campana major del campanar de Sineu.
N’ANTÒNIA, LA CAMPANA MAJOR DEL CAMPANAR DE SINEU
La funció de les campanes és la de comunicar amb el seu batallar. Mitjançant els seus tocs, als sineuers sempre ens han transmès sentiments d’alegria, amb el repic de les campanes els dies de festa; o de tristesa, en els tocs de difunts; ens han alertat en cas d’incendi o tempestat, o simplement ens han marcat les hores del dia.
El cloquer parroquial conté actualment sis campanes: n’Antònia (1801), na Bàrbara (1801), n’Extremunció (1802), na Feris (1628), na Combregar (1671) i na Missa (1859) ―de major a menor―.
Generalment, totes les campanes tenen nom femení: na Missa ja que servia per cridar a aquesta celebració en memòria del darrer sopar de Jesucrist, na Combregar que es tocava quan es portava el viàtic a un malalt a qui es considerava proper a la mort, na Feris per tocar-se els dies de fèria (qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i el diumenge), n’Extremunció que servia per avisar que s’anava a administrar aquest sagrament a un malalt que es trobava en perill de mort, na Bàrbara que amb el lema A fulgure et tempestate libera nos domine (Lliurau-nos, Senyor, dels llamps i de les tempestes) servia per fer el toc de tempestat, i finalment n’Antònia de la qual no en sabem la movació del seu nom.
La campana major va ser refosa el 1801 pels fonedors Jaume Varela i Marc Cardell, sumptibus et expensis a piis benefactoribus (costos i despeses donats per pietosos benefactors); aquesta substuïa l’anterior homònima del 1655. Quan es posa una campana al campanar s’acostuma a fer una celebració que consisteix en la benedicció i en el bateig de la campana; així, al Llibre de Baptismes de 1616 fins a 1706 (APS, 11.01) hi ha la següent inscripció: «Als 9 maig 1655 fonch beneida la campana major per mi el Dr. Christofol Gacies prevere y rector feta per mestre Bonnin tenint orde del Senyor Dr. Nicholau Ferrer Canonge Vicari General Sede Vacante de data 5 de maig essent jurats los honors Lleonard Torelló, major, Jaume Gilebert, Miquel Real y Andreu Canyelles. Son nom Antonia. Padrins casi tot Sineu».
—
BIBLIOGRAFIA
ROTGER NIELL, Joan (1944) L’església de Sineu. Palma: Impremta de Mossèn Alcover, p. 167-169.
dingola.net 