Avui, 29 de gener del 2026, va vint-i-cinc anys que s’iniciaren les obres d’acondicionament i empedrat de sa Plaça que suposaren el desmuntatge del cadafal.
Dins aquesta història de desencerts (vegeu les “Visures” del darrer número de la revista en
paper) hi ha dues coses positives:
— Una és que el cadafal encara el tenim (desmuntat en un solar municipal) i es pot tornar a muntar.
— L’altra és que hi ha encara un debat viu en quant a com conservar el patrimoni del poble.
Díngola ha formulat la següent pregunta i, de les respostes, es beslluma l’interès que suscita el cadafal de la plaça:
Atès que hi ha la possibilitat material, el tornaries a muntar a la plaça ja que es tractava d’un element vertebrador de l’espai urbà i és un element patrimonial de primer ordre?
-Magdalena Artigas i Campins, Cantona, (Sineu, 1937). A jo m’agradava molt, ho havia vist tota la vida… i va ser una aberració el llevar-ho. Si hi ha totes les peces no veig el perquè no posarlo una altra vegada.
-Maria Tugores i Garcia, Tugores, (Sineu, 1974). Record el cadafal i era un element de joc quan passava, però ho visc com un element llunyà que s’hauria de posar a una plaça que ja ha estat remodelada, per tant no, no el tornaria a muntar.
-Alex Atanasov (Sineu, 2000). Sí! el tornaria a muntar, sempre que les condicions materials i
tècniques ho permetessin i que la intervenció es fes amb criteris rigorosos de restauració i
integració urbana. Des del meu punt de vista, el cadafal no era un element accessori ni
anecdòtic, sinó una peça clau en la configuració històrica de la plaça, tant des del punt de vista funcional com simbòlic. Exercia un paper clarament vertebrador de l’espai públic, estructurant usos, recorreguts i relacions visuals, i contribuïa a donar escala i centralitat a la plaça. La seva retirada va suposar molt més que una simple pèrdua material, va ser un trencament de
la lectura històrica i morfològica del centre urbà de Sineu, afavorint una visió excessivament buida i descontextualitzada de l’espai.
Pere Joan Niell i Jaume, Queixalí, (Sineu, 1975). 25 anys!!! I em pensava que en feia més!!! Hi vaig estar en contra, en desacord de què el llevassen, si hi hagués la possibilitat de tornar-lo a muntar ho faria, sí és cert que després de tant de temps, no sé si la part central de la plaça seria la ubicació més adient. Això ja hi deixaria pels tècnics…
Maria Antònia Llull i Torelló, Parreta, (Sineu, 1987). Jo el tornaria posar, quan el llevaren em va saber molt de greu ja que quan era petita tant a jo com als meus amics i amigues ens agradava jugar-hi…fer-hi ơteres…no vaig entendre que el llevasin i més per posar una ‘font’ que no dona ni aigua.
Miquel Tugores i Riutort, Monara, (Sineu, 1952). És molt mal de gesƟornar això perquè hi ha la part romàntica d’element vertabrador de l’espai urbà i després hi al els ‘placers’, l’economia dels ‘placers’ i l’egoisme dels ‘placers’, l’espai i els aparcaments i no se n’adonen que… res, que «con la iglesia hemos topado».
Jaume Torelló i Vanrell, des Forn, (Sineu, 1942). Jo em vaig posicionar en contra de que el llevassin, però ara, passats aquests anys, trob que seria un element massa gros enmig de la plaça i que destorbaria les terrasses dels cafès i els aparcaments… jo hi posaria un brollador de pedra.
Margalida Font i Gelabert, Coca, (Sineu, 1956). Amb el temps que ha passat jo ja m’he
acostumat a veure la plaça tal i com es troba ara, sense el cadafal. Això sí, m’agradaria
recuperar-lo com element patrimonial però a un altre lloc.
Miquel Àngel Gual i Mestre, Gual, (Sineu, 1969). La veritat és que jo sí que el tornaria a
muntar. Tenc el record que peƟt hi jugàvem als quatre cantons i el cadafal era com el centre natural de la plaça. Amb el pas dels anys perds el vincle amb aquell racó, però ara que ho dius, m’evoca records alegres de la meva infantesa. Si hi ha la possibilitat material de recuperar-lo, crec que seria una manera guapa i significativa de donar ànima a la plaça.
Cati Mestre i Rayó, de Ca na Rectora, (Sineu, 1978). Allò més pràctic i còmode seria no tornar a posar el cadafal i deixar Sa Plaça tal qual està. Precisament per això potser és interessant reflexionar sobre perquè si que s’hauria de posar, més enllà d’arguments de caire patrimonial o sentimental que pugui tenir per uns o altres. Sa Plaça no té façana principal: el buit entre edificis és més o menys homogeni i la façana de l’església ―retranquejada, ni centrada ni concebuda com a teló de fons― no exerceix cap
paper ordenador. L’aparició reiterada de centralitats provisionals (parades de dimecres o la barra el dia de Sa Moguda, per exemple) evidencia una necessitat estructural. Un element fix amb entitat (la font existent és una anècdota) a més d’organitzar l’espai aporta identitat, coherència i llegibilitat, neutralitza jerarquies entre façanes, evita privilegis temporals i garanteix que l’espai funcioni com un lloc públic equilibrat.
dingola.net 