Dones d’arrel va celebrar aquests proppassats dies 7-14 la mostra artística Arrelart 2026 de dones residents a Mallorca, com va informar DíNGOLA puntualment (fes clic aquí). Avui us ampliam sobre aquesta exposició, que ja esdevé una fita de cada any en el calendari sineuer.
Aquesta exposició va néixer fa quatre anys de la necessitat de posar al centre el talent de les dones artistes, no com a excepció, ni com a quota, sinó com a reconeixement just a una creativitat rica, diversa i profundament transformadora.
Però Arrelart vol ser, alhora, una denúncia i una reflexió sobre la realitat que vivim les dones al segle XXI. Anteriorment vàrem plantejar el tema de la violència estètica, l’any passat el de la violació a partir del cas de Gisèle Pelicot “Que la vergonya canviï de bàndol” i enguany hem posat el focus en una realitat cada cop més present: la violència masclista digital.
Aquesta violència és qualsevol agressió, control o humiliació que s’exerceix contra una dona mitjançant mòbils, xarxes socials, aplicacions o altres eines tecnològiques. És la mateixa violència masclista de sempre, però traslladada al món digital, on pot ser molt més ràpida, silenciosa i difícil d’aturar.
La professora Neus Ribot ens ho explicà clarament: Aquesta forma de violència es manifesta a través del ciberassetjament, la vigilància, el control de les contrasenyes, la difusió d’imatges íntimes sense consentiment, la suplantació d’identitat i tantes altres formes que tenen un mateix objectiu: trencar la llibertat i la dignitat de les dones. Aquest fenomen no només trasllada al món en línia les formes de violència de sempre, sinó que les amplifica, les fa més persistents i sovint més devastadores.
Les dades demostren que aquest tipus de violència és cada vegada més freqüent i no ens hem d’oblidar que en l’àmbit digital, el dany no desapareix. Les amenaces, els insults i les imatges compartides sense consentiment poden reproduir-se infinitament, escapar del control de la víctima i persistir durant anys. Així doncs, el control és permanent.
I no ens oblidem de la IA, aquesta meravellosa eina tecnològica que ha aparegut i que tants i tants d’homes han utilitzat per alterar les nostres imatges i per despullar-mos. És hora d’un canvi sistemàtic i estructural. Els nostres infants i adolescència es troben sotmesos a un algoritme controlat per grans empresaris missògens, homòfobs, transfobs i tots els -istes que pugueu afegir que fomenten totes aquestes violències. Es troben immersos en contexts pornogràfics però després no tenen una educació afectivo sexual integral. És hora de protegir-nos d’aquest monstre.
L’art hi ha esdevingut una eina crítica i política, però també espai de cura. Ha servit per mirar, pensar i conversar i ens ha ajudat a entendre millor una violència que és estructural, però també ens ha fet imaginar altres maneres d’habitar el món digital, més justes i lliures. Sabem que la violència masclista no desapareix a les pantalles: es transforma, s’infiltra en xarxes socials, missatges, imatges, silencis forçats i control. Aquestes violències, sovint normalitzades o minimitzades, tenen un impacte real i profund en les vides de moltes dones. I més encara en nins i nines i adolescents.
Les artistes que han participat en aquesta mostra han convertit aquesta realitat en llenguatge artístic. A través de disciplines diverses, les seves obres ens han parlat d’assetjament, de vigilància, de cosificació, de dolor, però també de resposta, de sororitat i de reapropiació de l’espai digital. Les obres creades per Bàrbara Hoffmann “Elin”, Catalina Mora, Pepi Hervàs, M Andrea Torlaschi, Victòria Canals, Lydia Hoffnungsthal, Catalina Ferragut, M Magdalena Mestre, Anaria Marques, Magdalena Cabrer, M Antònia Ramis, Yolanda Costa, Qiaoping Ling, Danita Huguet -amb una peça de creació col·lectiva del seu taller de ceràmica-, Marilina Di Lullo i M Alejandra Arboleda. Cada obra ha estat un acte de visibilització i de força mitjançant molts tipus de tècniques -pintura, audiovisual, collage, oli, pastel, aquarel·la, acrílic,…
La va comissariar novament la pintora i restauradora Yolanda Costa i la professora Neus Ribot en va fer la presentació. En aquesta ocasió es va comptar amb Ana Rosa Abejón —molt coneguda per la seva col·laboració en les sessions del Consell de Mallorca—, que en va fer la interpretació a la llengua de signes. La inauguració tingué un final festiu i multitudinari amb l’aperitiu celebrat al claustre on artistes, familiars i amics i convidats compartírem unes hores.
M. Magdalena Alomar [Dones d’arrel]
dingola.net 