Curiositats de la Setmana Santa sineuera (XVI). Ciris de cera vs. ciris electrics

Joan Vanrell

El 19 de desembre de 1965 hi va haver una reunió del Patronato de Cofradías de Semana Santa i es va donar compte que s’havien realitzat públicamente las pruebas de los nuevos cirios metálico-eléctricos que llevaran los penitentes en las procesiones de este año.[01] Darrere l’ús d’aquests ciris elèctrics en les processons de Setmana Santa, modernitzant la tradició, oferint una alternativa segura, neta i duradora a la cera tradicional ―bàsicament per eliminar la problemàtica de les taques de cera als vestits dels confrares―, hi havia d’una banda el president del Patronat, Llorenç Isern i Ripoll (Consell, 1933-Palma, 2001), i de l’altra l’electricista Joan Artigues i Tugores, Pesquet, (Sineu, 1921-2000).
Fou aquest darrer qui, després de diverses provatures, creà els ciris elèctrics a partir d’un tub rígid de PVC blanc (d’1m de llargada i un diàmetre de 40mm) que a l’interior allotjava dues piles cilíndriques, aquestes estaven connectades a un portalàmpades ―encastat en un tap de fusta a la part superior― que sostenia una bombeta tipus espelma. Aportaven un cert realisme els degotissos ―imitant la cera que regalima pel ciri― fets amb una mescla de cola i blanquejant. Finalment, un tap de suro a la part inferior és el que permet la substitució de les piles gastades.

Massay fotografia



Enguany fa seixanta anys que es varen estrenar els ciris elèctrics i que el recorregut de la processó del Divendres Sant es va il·luminar amb festers;[02] tot coincidint amb la creació de cinc noves confraries: la Confraria del Crist de l’Amor, la Confraria de la Santa Faç, la Confraria del Crist de la Bona Mort, la Confraria del Davallament formada per les cucuies anomenades popularment els «caragolers» i la Confraria dels Set Dolors i del Sant Sepulcre, popularment conegudes com les «cucuies de rosegall».
Dels poc més de tres-cents ciris elèctrics del Patronat, anualment una tercera part necessita tasques de manteniment, feina que realitza el net de qui els va crear, en Tomeu Torres i Artigues, de Son Marron, (Sineu, 1979).[03]


[01] Baleares, any XXVIII, núm. 7960, de 22 de desembre de 1965, pàg. 20.
[02] Ibídem, any XXIX, núm. 7998, de 26 de gener de 1966, pàg. 17.
[03] Vegeu VANRELL TORELLÓ, Joan (2013) «QuèQui Religió. Ciris. Feina silenciosa», Díngola, núm. 8. Sineu: Obra Cultural Balear, pàg. 12.

Desconegut's avatar

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari