Els quintos’93 demanen canviar cossiols per senyeres al batle.

Alguns anys es solapen les dues quintades, i és difícil atribuir els fets a cap de les dues quintades en concret.

IMG-20121228-WA0003

Tenda de flors i animals, propietat de l’actual batle Pere Joan Jaume. Foto de les set del matí.

A diferència d’altres anys, enguany hi ha hagut certa creativitat i crítica social. Botelles plenes d’amoníac en un racó de Sa Plaça, un rètol que posava “canviem senyeres per cossiols” en la façana de la tenda del batle de Sineu, un Muc assegut en la Placeta de Sant Marc fent la competència a un Jaume II que ja fa mesos que no és a Sa Plaça, una estelada pintada al terra de davant la sala, una pintada vora els Pous dels Horts que deia “l’agranadora és per granar” –després d’haver omplert mig poble de palla–, etc.

Avui, 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, els quintos han protagonitzat l’actualitat informativa del poble, com ocorre cada any.  Arreu del Pla de Mallorca aquest dia es aprofitat per les quintades per fer les tradicionals bromes al poble. Quintades que, com sabeu, ja no ‘existeixen’ oficialment (per la retirada ja fa molts d’anys del servei militar obligatori), però que són aprofitades amb l’excusa de fer alguna festa, algun soparillo i alguna animalada.

Tanmateix, el que serien bromes i crítica social (aquesta darrera poc freqüent, ja diem, amb l’excepció d’enguany, quan s’ha vist certa creativitat o enfocament cap a l’actualitat local), de vegades sobrepassen el límit i esdevenen desastres contra els particulars que cap culpa tenen de res. Avui hi ha hagut pintades a vidres de mostradors de negocis i colps a cotxes aparcats en la Placeta del Mercadal, segons han denunciat a Díngola els propis afectats.  A banda, de foravila s’han sostret un conill, dues cabres, i diversos pollastres. Cap gràcia deu fer als afectats. Avui matí la policia local ha anat a cercar una de les quintes, per interposar una denuncia en cas de no comparèixer a netejar part de la brutor: “ens han citat a tres només; i els altres?” ha dit ella en una de les xarxes socials més conegudes.

IMG-20121228-WA0000

Aspecte que presentava l’abeurador de Sineu, devers les vuit del matí.

Avui matí, al Bar Can Castell, en una teulada de joves, s’alabava i es donava suport als quintos per la imaginació en les seves accions més ‘reivindicatives’, però se’ls criticava per les destrosses en el patrimoni públic (pintada del monument d’en Rota, etc.) i pels desperfectes ocasionats a particulars.

[fotos: Marta Bergas / Macià Puiggròs]

 

Desconegut's avatar

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Un comentari

  1. Tres de bastos's avatar
    Tres de bastos

    Bones, tots hem estat quintos, per lo tant, ningú mha d’explicar com va aquesta moguda, no obstant, tot i que n’estic a favor, poca broma amb els actes que es passen de la retxa del sentit comú, per lo tant, un 4 a la quintada d’enguany que crec que s’ha passat dos campanars i tres carrers (per no dir dos pobles). Tot i això, un zero al batle de Sineu, que una vegada mes demostra que ni es, ni entèn, ni vol saber com es el poble. Batle empotat a la Bauzana i torrat a ciutatdel qual, ja fa estona que pronostic que acabarà malament. Sineu es mareix un batle, seriòs, professional, fiable i proper… No com la guarda que ens han gobernat a les darreres decades, vividors, aprofitats, inoperants i bastant inutils en el seu conjunt, basta mirar el poble com roda.

    Bonda!

  2. Trqn's avatar
    Trqn

    Totalment d’acord amb el comentari anterior. Els quintos tampoc s’han passat tant com es això. Pel que fa als nostres politics locals, es veritat, amb la tonteria ens hem fet batles a “lo milloret” de la poca oferta que hi ha a les rebaixes electorals. Entre festes i riures han governat el poble els mediocres de torn i també aprofitats -i mentres pagam cada mes les seves dedicacions exclusives-. Ara ja es massa tard, el mal esta fet. Sineu no té remell, es un poble tocat i malalt de mal dolent.

Deixa una resposta a Tres de bastos Cancel·la la resposta