Mateu Xurí glosarà a Can Font per onzena vegada

Tito ha posat de moda els glosats a Sineu.

En la Díngola del desembre de fa dos anys ja parlàrem dels glosats a Can Font.

En la Díngola del desembre de fa dos anys ja parlàrem dels glosats a Can Font.

Així titulàvem, fa dos anys, en aquesta Díngola (fes clic), una noticia breu sobre els actes que, periòdicament, Tito Ferriol organitza en el celler Can Font.

Dissabte que ve, 16 de febrer, els més que coneguts Xurí, Cloquell, i companyia, participaran en el XI combat de picat organitzat a Can Font. I és que, com els mateixos glosadors reconeixen, aquest local ha esdevingut ja uns dels punts clau del glosat al Pla de Mallorca.

En concret, en el combat de dissabte hi participaran els mallorquins Mateu Matas Xurí, Pere Joan Munar Pomer i Llorenç Màgic Cloquell , i els menorquins Joanet Moll, Esteve Barceló Verderol  i  Xavi Triai, acompanyats pel guitarrista Josele. La presentació corre a càrrec, com sempre, de Felip Munar, professor de cultura popular en el Departament de Filologia Catalana de la UIB, responsable de la secció de dites populars en el programa ‘Uep com anem!’ d’IB3, i tota una eminència en el món de la glosa.

Segur que durant el picat no faltaran, com no falten mai, les incursions enverinades dels artistes contra la política lingüística de José Ramón Bauzá i les referències a demés temes d’actualitat.

L’APUNT

xuríMateu Xurí, Maribel Servera, Llorenç Cloquell, Macià Ferrer, Antònia Nicolau Pipiu i mitja dotzena més, hi son ben habituals, a Sineu. De fet, a banda dels picats de Can Font, Xurí i algun més dels abans citats han participat en actes organitzats per Díngola i per la delegació sineuera de l’Obra Cultural Balear com ara la diada de ‘Mallorca m’agrada’ o la presentació del lipdub.

Un comentari

  1. Pere Joan Munar's avatar
    Pere Joan Munar

    Veig, Miquel Puiggròs, que sempre obvies el meu nom a les teves cròniques. La veritat és que em seria igual si no fos que a Can Font hi he glosat gairebé cada vegada i que també vaig venir a glosar al Sineu m’agrada que féreu, sense demanar res a canvi.
    Les primeres vegades vaig pensar que podia ser fruit de la casualitat que “t’oblidassis” de la meva persona, ara ja he comprès que no. La veritat és que no ho entenc.
    Salut i cultura,
    Pere Joan Munar “Pomer”

Deixa una resposta a Pere Joan Munar Cancel·la la resposta