Desoladors. Així es mostraven despús-ahir a les cuculles els carrers que recorrien l’itinerari de la (anys enrere) processó més important del Divendres Sant a les Balears. Romans, bandes de música, Manolas, confraries i passos, i flors, ciris i encens,… però sense públic que els estimi. Carrers sencers sense ningú que esperés el pas de la comitiva.
La processó més important del nostre país, la de Sineu, ha anat perdent públic des de fa potser dues dècades. Els darrers anys han estat especialment trists quant a assistència de forans. Tant, que ni les autoritats supramunicipals hi compareixen: fa només mitja dotzena d’anys, el president del país assistia a la processó (en canvi enguany, per exemple, només el vicepresident del Consell feu acte de presència). Ahir fou desastrós: en la cantonada de davant els bars S’Índic i Triquet, on abans s’hi aplegaven fàcilment dues-centes o tres-centes persones, enguany hi havia dues dotzenes de persones (sent molt benèvols). A sa Plaça, tres quarts del mateix.
A les deu del vespre es veien bastants taules plenes dins el Cafè É, però es podia trobar lloc fàcilment per sopar. A les onze i mitja, just acabada la processó, al Celler Can Font també es podia trobar taula, tot i que era bastant ple. Fa uns anys, això, trobar taules lliures, era impensable.
El Dijous Sant, més o menys el mateix. Enguany els penitents feren l’esforç de pujar a la barriada de ses Cases Noves i, tanmateix, allà, només mitja dotzena de persones presenciaren el pas de la processó.
Canvis: el cartell i Álvarez.
Els canvis han estat evidents i atrevits pel que fa al programa de festes, com ja informarem en el seu moment. Tanmateix el mal ve d’enrere.
Ahir matí una jove que feia el vial deia a Díngola que “si, molt bé lo del cartell, enhorabona, però tanmateix això ja s’ensorra; i els que estan a davant aniran resistint uns anys però tanmateix tot plegat anirà morint progressivament, perquè els joves no creiem en tot això, i perquè, siguem realistes, quin sentit té veure cada any la mateixa processó?”. Un jove, assegut en un bar de Es Fossar, proposava de “fer la processó més prest, potser fins i tot enganxar el davallament i la processó”. Aquests darrers anys, els davallaments de Sant Joan, Pollença, Felanitx, etc. han aconseguit aplegar la gent que abans venia a la processó de Sineu.
Com informam en el darrer número de Díngola en paper, una altra novetat enguany ha estat el relleu de Pedro Gelabert Titina en el Patronat de Confraries. Gelabert ha cedit el seu lloc a Marc Álvarez, en plena efervescència mediàtica pel tema de la baralla.
Polèmiques: els llaços.

L’any passat Pere Rotger va haver de patir les protestes silencioses dels joves del Pla de Mallorca en Marxa. Enguany no (foto: Macià Puiggròs).
Enguany no hi ha hagut cap manifestació extraoficial. Recordem que l’any passat, enmig d’una crispació sense precedents per la política lingüística del govern, un grup de joves del col·lectiu Pla de Mallorca en Marxa es manifestà durant la processó amb una senyera de més de 10 metres i girà l’esquena a Pere Rotger, aleshores president del parlament.
Enguany, el batlle, Pere Joan Jaume, havia demanat durant tot el dia que no es produïssin incidents. Només es veieren, això si, bastants cuculles i membres de les bandes de música amb un llaç al pit, en protesta per les agressions a la llengua dels darrers mesos.
Xafarderum: ses mamotes i el tenyit del cabell.
Un membre proper a l’església (ens ha demanat que no citem la font) es mostrava despús-ahir migdia disgustat pel vestit nou de la Verònica, i pel pitam que li han posat. Segons expressà a Díngola, “ara té massa mames, i això no es correcte tenint en compte que parlem d’una figura religiosa”. Una dona també ha criticat el seu color de pel: “sembla aquella que dugueren fa uns anys a tocar per ses festes”, ha dit.
Per cert, també ens han dit que “la geganta, del grup de gegants, també sembla que li han fet un implant de silicona: si ja tenia ses mames grosses, encara n’hi han posat més”.
Homenatge de l’OCB a Mn. Bartomeu Mulet
Aquesta tarda l’Ajuntament de Sineu i la delegació sineuera de l’Obra Cultural Balear han retut un senzill homenatge a l’arxivista i historiador més prolífic de Sineu, als cinc anys de la seva mort. El president de l’OCB, Joan Vanrell, ha fet un repàs al llegat que ens deixà Mn. Bartomeu Mulet i Ramis, i el batlle, Pere Joan Jaume, ha destapat una placa que s’ha instal·lat en el portal d’on vivia.
S’hi ha vist pocs membres de l’oposició, i un d’ells ha manifestat que “ens hem assabentat de l’acte per Díngola, i ni tan sols hem rebut invitació per part del consistori”. Ara mateix, una dóna de mitjana edat també ens deia que ni s’ha anunciat a l’església ni s’ha fet propaganda per part de l’ajuntament. Han assistit a l’acte una trentena de persones, la majoria de la junta directiva de l’OCB, de l’ajuntament, i de la familia de Mulet.
Mn. Bartomeu Mulet morí el 31 de març de 2008. Díngola ha publicat tota la seva bibliografia en el seu darrer número, aquest març.
- Lectura per part del president de l’OCB a Sineu.
- Hi eren presents l’ajuntament, la familia, i la junta directiva de l’OCB. I poca cosa més.
- Moment de desplegament de la placa.






No som del trui procesional, tot i que respecte maxim, pero al meu veure, la cronica no esta ben enfocada. Lo esencial no es qui ni quans miren, si no mes be amb quina intensitat ho viven els qui hi es manifesten i participen en les processons. Per lo tant, aquesta vegada, per mi, Dingola ha punxat. Cultura/religiositat/tradicio… Cada un hi posa les messures que hi troba adients.
Penos el poc cas a Don Bartomeu Mulet, improvisat, apostes o sense voler tot plegat una falta de respecte, etica i agraiment al qui va estimar tant la vila. Si tot es fa igual, malament rai!