La producció d’ametlla serà bona. Superior a la de l’any passat, segons totes les estimacions fetes just abans de la campanya de recollida del fruit que ha començat, segons la varietat, a mitjan agost i s’allargarà fins a ben entrat el setembre en els ametllers més tardans.
En Jaume Torelló Gelabert Mulet, un pagès jubilat, que cada any toma les ametlles del seu tros de terra, les pela, les asseca al sol i finalment les enceta per fer torró per Nadal, explica que “el futur de l’ametla mallorquina és molt negre perquè quasi no treus ni pel que val espolsar-les, i lluitar amb la competència forana és impossible; un temps ens les treien de les mans, ara… res”.
“Enguany sembla que anirà bé, però, i què serà l’any qui ve?” es demana. El futur pinta malament. Amb la conseqüència ja ben coneguda a l’illa: abandonament de l’explotació d’ametlerar, destinació de la producció al consum estrictament domèstic i, amb aquest abandó de tantes quarterades pentura es posarà fi a la tòpica i típica imatge -però encara força venerada per residents i forans- de sementers d’ametlers florits durant els hiverns.
[text i foto: J.V.]
