L’Ajuntament de Sineu ha arribat a un conveni amb Natura Park per tenir un servei de recollida d’animals aperduats o salvatges durant 24 hores al dia i 365 dies a l’any. Aquest servei, que abans era dut a terme pel propi personal de l’Ajuntament, inclou la recollida de cans i de colònies de moixos, així com de qualsevol altre tipus d’animal domèstic aperduat, però també d’animals salvatges no autòctons.
Miquel Gelabert Confit, tinent de batle i regidor de medi ambient, ha explicat a Díngola que “pel que fa a salvatgina, ara s’ha incrementat exponencialment el nombre de serps grosses, no mallorquines, que es troben en finques o corrals” i ha dit que creu que la solució d’aquest problema haurà d’implicar una campanya seriosa de la Conselleria de Medi Ambient.
Gelabert, que va visitar recentment les instal·lacions de la fundació Natura Park té a Santa Eugènia, a la carretera de Sineu a Palma, ha explicat que els tècnics seran els que s’encarregaran després de cercar el propietari de l’animal (bé a través del xip o d’altres vies), o de trobar-li una nova llar.
Responsabilitat dels usuaris
El Servei de Rescat d’Animals Domèstics Abandonats i Vagabunds (durant les 24 hores dels 365 dies de l’any) actua única i exclusivament a petició de l’administració pública, com ara ajuntaments concertats, jutjats, duanes, cossos de Seguretat, Protecció Civil, 112,…
Per tant, no és un servei que pugui ser utilitzat per un particular per desfer-se d’un animal que ja no vol. En aquest sentit, Díngola demana responsabilitat als usuaris, especialment ara que s’acostarà Nadal (període en el que no és estrany regalar una mascota) i recorda que un quissó no és una joguina: l’animal torna gros, i no sempre serà el quissonet que era abans.
Serps
Aquests rèptils, que poden arribar a un metre de llarg o més, no són perillosos per a l’humà, ja que no són verinosos o no ho són suficientment com per afectar a una persona en cas de mossegada, però poden perjudicar les finques de fora vila (alimentant-se d’ous o de polls petits) o la fauna autòctona (ja que trenquen l’equilibri ecològic, en introduir-se com a nova espècie predadora). Fa uns anys arribaren a Mallorca, fruït de la globalització (per exemple a través d’oliveres ornamentals cultivades a la península). Una de les serps forasteres, la serp verda (Malpolon monspessulanus) pot fer fins a dos metres de llarg.
Cal dir que les altres serps, les autòctones, estan protegides i no es poden eliminar. De fer-ho, es trencaria l’equilibri ecològic i s’afavoririen les plagues (recordem que les serps s’alimenten habitualment de rosegadors com els ratolins).



