[XIII Mucada] La contracrònica

Qui signa aquest article també necessita algun descans i enguany no ha cobert les notícies de festes, i haureu vist que la majoria de noticies de les festes són d’altres companys de redacció (Joan Munar -Much-, Miquel Gelabert -Cós-, Victòria Riutort -premis Díngola-, etc.). Donada la magnitud de la festa més gran de Sineu, tanmateix, no m’he pogut resistir i m’he permès jo també la llicencia de fer una contracrònica de la Mucada, estojada a parts iguals en els estants de festes i d’opinió. És una mena de ‘No vagi per dit’ o de la secció de xafarderum de Díngola. Són curiositats, coses que criden l’atenció, puntualitzacions, contextualitzacions i alguna opinió.

 

COSES QUE PASSEN

Sexe ràpid. Una veïna del carrer d’Avall es va trobar una parella d’adolescents practicant sexe en el replà de l’escala que puja a ca seva, un primer pis. Eren devers les vuit de l’horabaixa. Quan la veïna els va increpar, la joveneta es va pujar el tanguita i els shorts tranquil·lament i el jove es va tancar la cremallera (segurament li va costar perquè devia dur l’òrgan ben espavilat), i tots dos marxaren cap a fora, ben suats, on acabaren les feines sobre el capó d’un cotxe aparcat devora el Pou dels Horts. Quant sexe es practica dia 14 d’agost? Per què tothom va tan ansiós i ‘desfermat’ aquest dia? 🙂

Tenir gana. Els restaurants de Sineu havien penjat el cartell de COMPLET fa tres setmanes. Devers el migdia un grupet de tres nenes famolenques que no havien trobat on dinar havien anat a pixar en un carrer proper a la plaça des Mercadal i, quan marxaven, després de feines fetes, passaren per davant una cotxeria mig oberta on hi havia una taula preparada per dinar, i damunt la taula hi havia una truita recent feta i una sobrassada preparada per ser untada damunt quelytas. Sense pensar-ho entraren dins la cotxeria i es foteren la truita, la sobrassada i les galetes. Fins que l’amo les va trobar i les va arruixar.

Punts de vista. Cridava l’atenció veure dues persones damunt d’una teulada de la plaça des Fossar, observant la munió de gent des d’allà. El que crida l’atenció és que eren sobre la teulada, les teules! No en una terrassa de l’edifici, que no seria notícia.

Això no és Ciutadella. Un jove menorquí va portar uns amics estrangers a beure a ca els seus familiars de Sineu. Els familiars quedaren amb la boca oberta de la sorpresa, i li digueren que a Sineu no era com a Ciutadella, que tothom convida a tothom a tot. Que si volien suc, a Sineu s’havia d’anar al bar!

Festival de cuixes. Si els shorts cada dia són més curts, el dia del Much encara ho són més. Era la conversa de dues dones majors que es miraven el show mucal des de devora la plaça de s’Era. “Ta putes sagrades, pareix que fan competició de quina els du més curts”, deia una, amb carota de mala llet. “Si jo fos sa mare…” deia l’altra, també enfadada. Una de les nenes les va sentir i els va treure la llengua. “Vine aquí veuràs, poma més que poma!” li va dir la primera dona, mentre l’encalçava. Això m’ho ha contat en Lennon.

Frega el pixum, brut!. El meu germà me deia que en va tirar un damunt el seu propi pixat. Fa ràbia veure que un pardalango begut es treu la perdiu i compixa una persiana quan té un bany a 10 metres.

 

POLÍTICAL PARTY

Robatori d’estelades. Toni Pol, de l’Ultima Hora, sempre solia treure foto de davant l’Ajuntament durant el pregó, i –quines coincidències més curioses– sempre treia la foto en la que una estelada portada per Joan Pons i l’exregidor Julià Amorós es veia millor. Enguany no n’hi ha hagut, a l’Ajuntament. Però si n’hi havia un grapat (quatre com a mínim) en el Puig de Reig, adornant tres Renault 4L i un Seat 600 que acudiren a la romeria. Les portaven en Blai, na Peukes, unes pobleres, i unes catalanes. La de na Peukes va desaparèixer. Bé, va ser arrencada mentre invocàvem el Much. Quines cosetes eh!

Soosita X, no siguis tan dolenta. Polítics de MÉS, Esquerra i el PI, omplien la Mucada, com sol ser habitual. Jo vaig veure en Biel Barceló, en David Abril, na Maria Antònia Sureda, en Josep Melià, i diversos regidors i exbatles de municipis veïns (alguns ben habituals com Toni Tauler de Felanitx). Però tot això són minúcies comparat amb l’angelical (mai més ben dit) Loreto Amorós, excandidata de SI al senat. Jo estava amb l’alemany Steffen Schmitt (propietari de la tenda Mosquito) fent l’enèssim gintònic en una de les barres exteriors de l’Écafè, i vaig afinar l’excandidata assegudeta en el portal del pis de na Marta Bergas (l’altra coordinadora de Díngola), mirant distreta el panorama que l’envoltava. M’hi vaig acostar, la vaig saludar, dos petonets, un minut de conversa, i quan anava a tornar a la barra me vaig fixar amb les dues aletes de cotó que duia posades a l’esquena. Aletes d’àngel i uns shorts color rosa mucal, semblava una nena de vint anyets. Vaig tornar enrere i li vaig dir que “ohhhhh… com no has de tenir fans!”. Ejem!, Soosita X, ja te vaig dir que ho publicaria eh!. Hohohoh…

 

LA MUCADA 2016

Des dels estudis de Son Bugadelles. La periodista Marta Bergas, que és l’altra coordinadora de Díngola i treballadora d’IB3, fa tres setmanes que retransmet els informatius del cap de setmana. Diumenge va sortir vestida de rosa, com no podia ser d’una altra manera, i va donar pas a la peça informativa sobre la festa més gran del seu poble.

Enguany va quedar net. La foto parla per ella sola. Enguany l’empresa contractada per netejar el desastre de tot un dia de festa va complir, i el dia de la Mare de Déu la plaça des Fossar era ben neta. No així el polígon i el camp den Pineta, on les restes de botellada eren evidents (també hi va haver algunes destrosses de mobiliari urbà i infraestructures a la plaça de s’Era, de decoració del carrer Gran, etc.).

Els gats no són cívics. Tot i el gran número de banys instal·lats i les campanyes fetes aquests darrers dies des de Díngola, la Muchal Foundation i l’Ajuntament, l’olor a pixum era evident en alguns indrets del municipi el dia després. Els veïnats havien fet provisió de lleixivet, que tiraven sense diluir gens en tots els racons del casc antic. Tampoc les crides a un consum responsable d’alcohol tenen cap efecte, i segons fonts de la Policia Local diumenge es varen atendre comes etílics i atacs d’ansietat o angunia en algunes persones bastant joves, com sol ser habitual. Tot i això no hi va haver grans incidents ni res destacable des del punt de vista de seguretat (alguna brega que entra dins la normalitat en una aglomeració de 10 mil persones), i els mateixos responsables de la Muchal Foundation consideren l’encert dels petos fosforescents d’organització estrenats enguany.

Han guanyat en Totó, n’Aina, en Llorenç i na Neus. Aquests quatre han estat els guanyadors de les eleccions mucals. Perquè això és festa i bulla, i tot és riure (i plorar, però d’emoció), i no hi ha guanyadors ni perdedors. Pere Joan Totó i Aina Galmés seran el Much i la Muca els dos propers anys. Però també cal donar l’enhorabona més sincera a Llorenç Ferriol i a Neus Ribot, perquè això no és una competició. Tot era l’excusa perfecte per fer més bulla. El Much ens uneix més que qualsevol altra cosa, i tots quatre han estat uns esplèndids guanyadors. Enhorabona i visca la mucada!

És vera que verbena i Much són incompatibles.  Enguany s’ha fet més palès que mai. En vaig parlar despús-ahir amb en Joan Munar (de Díngola i de la Muchal Foundation) i el mateix dia de la Mucada amb en Pep Lluís Tugores (regidor i de la Muchal Foundation), i ha estat tema de conversa habitual durant aquests dos dies. No hem de fer força per veure qui estira més la corda. No ens hem de barallar ni hi ha d’haver mals rotllos. El que és clar és que no cal ser molt llests per entendre que, o verbena, o Much. Un dels dos no es pot fer aquest dia, al manco amb aquestes condicions. I actuem amb seny tots, si això mai s’ha de debatre. Que les festes són de tots (el Much i el que no és Much), i posem serenitat i calma. Però Much i verbena són incompatibles.

Les fotos de l’aglomeració. Pegant una ullada a les fotos dels carrers dels voltants de l’Ajuntament durant el pregó, de la plaça des Fossar durant s’encuentro, o dels pàrquings habilitats expressament (més plens que un dia de fira), un se n’adona de la magnitud de la tragèdia, com diria Quim Monzó.

 

QUE NO ENS PRENGUIN LA IDENTITAT: VISCA SINEU!

També vàreu dinar de porcelleta rostida, dia 15?.  Un bon àpat familiar, el dia de la Mare de Déu, té lloc en la majoria de llars sineueres. Sineu desperta després del terratrèmol de dia 14, i el bater de Sol en el Cós castiga les neurones que la ressaca ha deixat vives. Els forns, però, no han descansat. Can Caragol i Can Toni han fet el pa com qualsevol dia, i mentre Joan Vanrell -president de l’OCB Sineu- fa miracles per no caure de la somera en les carreres del Cós, els forners tenen cura dels centenars de porcelles que els veïns els han portat per rostir.

Identitat i poble.  El Much ja és patrimoni. Quan un esdeveniment provoca plors d’emoció o que veïnades de 70 anys es passin l’any preparant la decoració del seu carrer, és que alguna cosa ha funcionat. Quan et criden professors d’universitats externes per parlar amb tu una estona sobre el Much, o quan t’enteres que altres universitats llegeixen els articles de la Mucada que sortiren a Díngola l’any passat, és que alguna cosa s’ha fet bé (la Muchal Foundation, però també el poble, la gent). Quan el dia abans del Much mig Sineu no pot aclucar els ulls ni pot dormir pensant en el que arribarà demà, és que això és important.

 

Del text: Miquel Puiggròs i Noguera (coordinador Díngola i vicepresident OCB Sineu)

De les fotos: Victòria Riutort i Miquel Gelabert (redactors)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: