[OPINIÓ] Conèixer la veritat, tota la veritat, per poder tancar les ferides

El cementiri de Porreres és ple de gent cada dia, que vol veure les tasques d'exhumació de republicans morts durant la guerra civil. Alguns són familiars. Altres són curiosos.

El cementiri de Porreres és ple de gent cada dia, que vol veure les tasques d’exhumació de republicans morts durant la guerra civil. Alguns són familiars. Altres són curiosos.

Avui he fet el matí amb un grapat de sineuers al cementiri de Porreres. Volia veure en persona la fossa comú i els ossos dels republicans assassinats l’any 1936 pels franquistes. Els testimonis que hem llegit o escoltat en els mitjans de comunicació aquests darrers dies, especialment des de que s’iniciaren les tasques d’excavació i d’exhumació de cossos, són d’una càrrega humana i emocional colpidora. Avui matí he vist les ossamentes de pares de família i de fills que, un dia qualsevol, havien estat assenyalats per un veïnat simpatitzant o membre del bàndol dels guanyadors –els feixistes–, per després ser arrestats, tancats a Can Mir (que era quelcom una soll), posats “en llibertat” (dins el remolc d’un camió aparcat just a la porta de darrera de la presó, i amb els braços fermats amb filferro), portats al cementiri de Porreres i, segons el que s’ha demostrat aquests dies passats, executats d’un tret al cap i tirats dins una fossa on ja hi havia amuntegats dotzenes de coneguts.

El silenci en el cementiri de Porreres era sepulcral, només interromput pel cant d’algun ocell i els xiuxiuejos de la prop de cinquantena de persones que en aquell moment feien el mateix que jo, mirar. Només quan alguna excavadora havia de remoure terra o foradar el trespol es pertorbava aquesta quietud i calma. Després tornàvem al silenci absolut, tot i la trentena d’arqueòlegs, historiadors, antropòlegs i científics que tafanejaven entre els ossos, prenien mostres per analitzar l’ADN, o amb un pinzell retiraven la pols dels racons més amagats de les ossamentes.

Se’ns acosta un home d’edat, ens agafa pels braços a dos dels sineuers que miràvem, i amb veu seriosa i trista ens diu “tot això també és ple de cossos, jo els he vist” i amb la mirada assenyala més enllà d’on excaven les màquines i d’on està previst fer-ho, ara ple de tombes particulars. L’home, de 69 anys, ens explica que ell en va haver de retirar molts de cossos, per fer tombes noves, quan tenia 13 anys i feia de picapedrer allà. “De Porreres n’hi ha pocs, però en dugueren de tota Mallorca” ens explica, i opina que “n’hi ha més dels que es creu oficialment”. També incideix en la proximitat emocional que té tot allò: “no oblidem que això també va ser una guerra entre famílies, i que hi ha morts que havien estat acusats per un veïnat que els tenia ràbia pel que sigui”.

En aquests moments arriba al cementiri na Maria Antònia Oliver, premi d’honor de les lletres catalanes d’enguany, també a fer el mateix que nosaltres, mirar. Saluda alguns coneguts i es posa a escoltar les explicacions que donen els tècnics. Una de les científiques explica que moments abans estava replegant material per a les proves d’ADN. Després es posa a explicar alguns aspectes de les exhumacions: per exemple diu que hi ha tombes construïdes sobre la fossa i que això no permetrà trobar tots els cossos, al manco en aquesta primera fase, però que amb la llei de fosses a la mà espera poder fer-ho més endavant.

Un jove, que diu que és historiador, va entrevistant a diverses persones de les que miram l’exhumació d’una de les darreres ossamentes trobades. Me demana d’on som nosaltres. Li dic que de Sineu. Me diu textualment que “a Sineu tenguéreu bo, i no hi va haver víctimes, però si botxins”. Hem parlat una estona de tot plegat, uns fets ben trists, vergonyosos, colpidors.

Va arribant més gent, i ara el cementiri ja és gairebé ple, amb prop d’un centenar de curiosos que miram. Aleshores un altre dels encarregats de les excavacions inicia un tour al voltant de la fossa i ens va explicant. “La majoria de morts tenen el crani amb forats de bala, el que demostra que no varen ser afusellats, sinó morts d’un tret al pols o al clotell, devora la fossa, i tirats dins d’aquesta”.  És a dir, que “no era el tret ‘de gràcia’ per dir-ho d’alguna manera”, sinó el principal, el que els matà. Ens diu que s’han trobat molts objectes personals que els presos duien dins la butxaca i que els permetran d’estudiar millor tot el que va ocórrer: culleres, un calçador, llaunes de conserva, un raspall de dents, barrams… Alguns dels morts tenien dents d’or i duen posades polseres, el que indica que eren d’una classe social superior: “podrien ser els germans Martorell de Lluchmajor”.  Cerquen unes 120 persones i per ara només han trobat els cossos d’unes 40. Suposen que davall unes tombes construïdes damunt la fossa podria haver-hi una quarantena més de cadàvers.

Això, amics, arriba 40 anys tard. I així anam. Així va la mentalitat espanyola, o al manco la de tanta gent d’aquest estat nostre. Molts joves –i no tan joves– ni saben ni volen saber. Per exemple, tots aquells que diuen que no s’ha de remoure el passat, però tot i emetre aquesta opinió es diuen apolítics. Com quedam? La complicitat que fins ara hi ha hagut entre els governants i molts partits per no remoure tot això ha estat vergonyosa.

Me pos dins la pell d’aquella dona que cerca els ossos dels seu padrí tancat, torturat i executat per motius ideològics. Només coneixent la veritat, tota la veritat, es poden tancar les ferides i perdonar. Hom no pot tancar la seva història familiar si aquesta resta amagada davall quatre pams de terra. També la història col·lectiva ha de tancar un capítol, i per això cal fer memòria i oferir una dignitat pòstuma als que moriren assassinats.

En això de Porreres hi ha molt a aprendre. Una lliçó de vida. I molt a ensenyar.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: