[INFOGRAFIA] Per què es varen produir les inundacions a fora vila?

siquies

Fa gairebé un mes de l’inici de l’episodi de pluges, neu, vent i fred que, durant tres setmanes, va castigar Mallorca en general i Sineu en particular. Inundacions que hauran provocat pèrdues irreparables en el camp sineuer i mallorquí (pèrdues de cultius, esbaldrecs de parets, etc.), vents forts amb el trespol encara inundat (que han obligat a tallar arbres per evitar la seva caiguda sobre camins i carreteres), etc.

Repassem ara, després de quasi quatre setmanes, les causes de les inundacions des d’un punt de vista tècnic.

  • Va ploure molt. Va ploure durant molts dies seguits. Això és innegable. Pagesos deien que feia 30 anys que no veien ploure tant. Tot i això, i aquí el quid de la qüestió, va ploure bé. No va fer cap tempesta infernal, per entendre’ns. Va ploure seguit, sense aturar, i a un ritme important, però més o menys constant.
  • Idò, per què s’inundaren els camps? El Partit Popular va acusar tot d’una al govern balear, perquè els torrents eren bruts. I és vera. Els torrents eren bruts. Però també ho eren en temps de José Ramon Bauzá, com demostra l’hemeroteca. El conseller de medi ambient de l’actual govern progressista va reconèixer que s’haurien d’invertir més esforços en la neteja d’aquests. Ara bé, també va donar dades sobre quilòmetres de torrents netejats durant aquesta legislatura, i va assegurar que eren clarament superiors als de la legislatura passada. El fet és que el passar-se la pilota no soluciona els problemes.
  • El canvi dels models de gestió i infraestructures –indispensables per la sostenibilitat econòmica del camp– són també causants de la brutícia dels torrents. L’ús de maquinaria ha implicat, amb els anys, la construcció d’infraestructures millors des del punt de vista arquitectònic, però potser no des del punt de vista hidrològic. Els seregalls són avingudes d’aigua, els llocs per on corre l’aigua, o l’excés d’aigua, a través del terreny, quan fa una bona barrumbada. L’aigua, per gravetat, va cap als llocs baixos i cap a la torrentada. Si en el seu camí es troba parets, marges, casetes o xalets que abans no hi eren, l’aigua ha de canviar de trajecte, inundant bocins de terra que abans no inundava.
  • El poc coneixement que les generacions actuals tenim sobre el camp ens ha fet espatllar –potser involuntàriament– canalitzacions naturals o artificials de l’aigua, que duien dècades o –fins i tot– segles funcionant. Així s’han destruït síquies i també albellons, es a dir, petites sortides d’aigua que es feien en les infraestructures per permetre la sortida d’un possible excés d’aigua. Per exemple, un albelló pot ser un petit canal a través d’una paret seca, per permetre el pas de l’aigua des d’un costat a l’altre, evitant així l’estancament d’aquesta. També pot ser una cosa més senzilla, com la de la foto 3.
  • La construcció de grans infraestructures viàries, especialment durant la legislatura de Jaume Matas, va interrompre el pas habitual de molts seregalls, va canviar artificialment el curs d’alguns torrents, i no va proveir l’aigua d’alternatives suficients per córrer i evitar estancaments.
  • La poca consciència de tots no ajuda a evitar el deteriorament de la xarxa hidràulica. La foto 2 mostra brutícia humana (una cadira metàl·lica, cintes de plàstic, cordes…) mesclada amb les males herbes i romeguers de dins una síquia paral·lela al camí de Montuïri. Per tant, la contaminació humana és un factor important que no ajuda. En la foto 2 es veu clarament com l’aigua ha de córrer pel terreny de cultiu i no per dins la síquia. En canvi, en la foto 4 es veu que l’aigua corre bé per dins una síquia neta de devora el quarter de la Guàrdia Civil. Tot i això, en aquesta zona també hi ha hagut inundacions, però en aquest cas han estat degudes a la inexistència d’albellons –potser fa tres dècades n’hi havia–, i a la possible insuficiència de cabdal de les síquies –abans de la construcció del vial de circumval·lació hi passava un torrent, que transcorria cap al Pou Llevoner i cap a la zona de la placeta de s’Era–.
  • Finalment, la tipologia del trespol és un factor a tenir en compte. Un dels més importants, de fet. El trespol filtra l’aigua, que drena cap avall, excepte si topa amb la capa freàtica o amb una capa impermeable. La terra del Pla de Mallorca, i per tant de Sineu, és argilosa. Té una capacitat de càrrega hídrica determinada. Quan es satura, no hi cap més aigua. Per tant, s’acumula damunt la superfície produint les llacunes i bassiots típics de quan la terra ja està ben amarada. Per entendre-ho fàcil: si envers de terra el camp d’en Pineta fos terreny d’arena (com l’arena de la mar), l’aigua drenaria més cap avall –tot i que, òbviament, no permetria el desenvolupament dels cultius–.

 

M.P.N. (biòleg i coordinador de Díngola)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: