El Bisbat explicarà avui el futur del convent de les monges tancades, però Sineu espera també una solució a l’església

Avui divendres 3 de març, a les 20h a l’església parroquial, l’administrador apostòlic del bisbat de Mallorca Mn. Sebastià Taltavull participarà en la xerrada-col·loqui “Present i futur del convent de monges tancades de Sineu”. Un acte obert a tota la població de la vila i que ben segur no es limitarà a tractar el tema del Monestir concepcionista, sinó que també servirà per mostrar la preocupació envers la reforma de la façana de l’església parroquial i sobre l’estat de la rectoria i de ca s’escolà.

A la darrera Díngola en paper, a la secció Soldadets, publicarem la següent reflexió:

convent

TOTS TENIM LA RESPONSABILITAT DE PRESERVAR EL LLEGAT DELS NOSTRES AVANTPASSATS I TRANSMETRE’L A LES GENERACIONS FUTURES

El Palau és, per ell mateix, un entorn emblemàtic; un conjunt arquitectònic singular dins la trama urbana de Sineu. Ens trobam davant un edifici que endinsa les arrels pregonament en els primerencs i inicials instants de la civilitat. És una construcció fundacional que encadena passat andalusí amb saba judeocristiana. Fou seu temporal del poder en les primeres etapes del reialme dins la mar i solar sacre d’espiritualitat fins fa uns mesos.

Ara tot just fa un any, arran de la presentació del llibre Tessel·les de memòria, editat per l’Ajuntament de Sineu, els autors fèiem un prec a l’administració, principalment, i també a tots els ciutadans, per tal de cercar solucions de futur per al patrimoni eclesiàstic i monàstic. Més enllà de les creences íntimes i espirituals de cadascú, el patrimoni religiós és una mostra, un bon exemple, de les obres promogudes i sostengudes pel poble al llarg dels segles. Espais com el Monestir de la Concepció de la Verge Maria de Sineu són la memòria de moltes generacions de sineuers.

Plantejàvem la necessitat de trobar solucions que permetin la preservació d’indrets com aquest en un món que ha canviat. L’incident ocorregut a mitjan desembre de l’any passat, en què es varen cremar el sagrari, el Santcrist i la catifa de l’església conventual, era un símptoma, un avís, del risc que corre el patrimoni eclesiàstic. La recent clausura del monestir, després de 433 anys de la fundació del cenobi de vida contemplativa, ha tornat a posar en evidència aquest risc. Les notícies aparegudes a la premsa en relació a una furgoneta que, aculada al portal de la porteria era carregada d’objectes, no han fet més que engrandir la preocupació per tot allò que conté el Palau: el patrimoni sacre, el mobiliari, la ceràmica, els atuells per a la vida domèstica, la roba, la documentació,…

A qui pertoqui fer-ho, ha de prendre cartes en aquest assumpte, i ha d’actuar amb seny, prudència, sensatesa i consens, però també amb celeritat i sense dilació. La conservació del patrimoni i la promoció de la cultura no són una càrrega, són una inversió i una oportunitat de cara al futur.

Andreu Ramis Puig-gròs i Joan Vanrell Torelló

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: