Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No es cap secret el meu fanatisme cap a cantautors com Joaquin Sabina, Andres Calamaro, o Ismael Serrano, i crec que la seva influència es veu un  poc reflexada en els meus versos.

Ha entrat la primavera… Dia 23 és Sant Jordi. Amor, roses, llibres. Feia temps que no feia res per aquest dia, i enguany m’hi pos amb temps. Aprofitaré Díngola per recuperar una dotzena de poemes eròtics o sentimentals publicats entre el 2007 i el 2011. Si us agraden, bon profit. I si us arriben a l’ànima, encara més satisfet quedaré. I si no us diuen res, tancau la finestra i tan amics com sempre.

Ara que no ens sent ningú…

Ara que no hi ha ningú
Serem confidents un de l’altre
I tu rient me picaràs l’ullet
I jo a cau d’orella te contaré secrets

Ara que hem apagat la tele
Ens mirarem massa d’aprop
I mentre tu em respiraràs l’alè
Jo et mossegaré els llavis

Ara que estem a les fosques
Començarem a jugar
Tu me tocaràs aquí
Jo te tocaré allà

Ara que el llençol ens tapa
Xiuxiuejarem fluixet com si algú ens pogués sentir
I tu me diràs coses que només me dius a mi
I jo te menjaré allò que només jo te se menjar

I quan tu no hi siguis o jo me’n vagi
Ens trobarem a faltar i ens sentirem buïts
Que només tu acluques els ulls quan beses
Que només jo se abraçar-te en silenci

Miquel Puiggròs Noguera

Publicat l’11 de juliol del 2010.

Versió original: el podeu llegir a Relats en català, fent clic aquí.