He agafat una serp grossa? Què faig? Com identific les serps “que fan turisme”?

Fa unes setmanes Joan Munar us va fer cinc cèntims d’un tema de màxima actualitat, el de les serps invasores que proliferen en el nostre entorn (fes clic aquí). Com us explicava Munar, aquestes serps, no autòctones, molt més grosses que l’“autòctona” serp de garriga (que si filam molt prim, tampoc ho seria autòctona), han arribat a Mallorca normalment dins oliveres i altres arbres d’importació, i una vegada aquí han proliferat. Qualsevol animal o vegetal introduït en un lloc on no hi és autòcton, provoca un desequilibri ecològic que pot afectar a altres espècies (per exemple, les serps “importades” afecten a la pròpia serp de garriga).

Deixant de banda la serp d’aigua (que viu a l’albufera o dins torrents o masses d’aigua), els ofidis que ara ens podem trobar són tres: la serp de ferradura, la serp blanca i la serp de garriga.

Per completar l’explicació de Joan Munar, on feia una completa introducció al tema (fes clic aquí), avui jo us intentaré explicar com diferenciar una serp de les altres. L’Ajuntament ja ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient gàbies per caçar les serps, repartir-les als particulars interessats, i així evitar mals a l’aviram o a animals de companyia (canaris, etc.). Però cal tenir present que la serp d’aquí, la de garriga, està en cert perill i cal amollar-la de nou al seu medi natural si és caçada amb una d’aquestes gàbies enganadores.

Vegeu tot seguit quines són les característiques de cada una d’aquestes tres espècies de rèptils:

Esquerra: serp blanca. Centre i dreta: serp de ferradura.

Serp de garriga (Macroprotodon brevis)

Anglès: Western false smooth snake. Castellà: Culebra de cogulla occidental.

QUIN PERILL TÉ? És una serp inofensiva. Òbviament, si s’agafa amb les mans, pot mossegar, tot i que, degut al seu petit tamany, la ferida no seria molt grossa. Tot i que té verí, la quantitat que pot inocular és molt petita, i a més ho fa amb els queixals situats al darrera de la boca (i per tant quan engoleix la presa, no quan l’ataca). No té perill per a l’humà (excepte si la mossegada produís una infecció bacteriana, que no té res a veure amb el verí).

QUÈ MENJA? Insectes i animals petits, i és beneficiosa pel fet de contribuïr a controlar la població de petits ratolins.

COM LA PUC IDENTIFICAR? Té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi. És petita, no sol passar dels 45cm, encara que alguna ha arribat a fer 0’5m o més.

L’HE DE TORNAR AL SEU MEDI? Sí, és la d’aquí. No tornar-la al seu medi contribueix a alterar l’equilibri natural de l’ecosistema.

Serp blanca (Rhinechis scalaris)

Anglès: Ladder snake. Castellà: Culebra de escalera.

QUIN PERILL TÉ? És una serp inofensiva, però és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament. És a dir, que mossega. Tot i mossegar, repeteixo, no té perill per a l’humà (excepte si la mossegada produís una infecció bacteriana, que no té res a veure amb el verí).

QUÈ MENJA? Pel seu tamany (pot arribar a quasi dos metres), s’alimenta de preses més grosses que l’anterior. Per exemple cries de conill, rossegadors més grossos, polls (ataca als nius), etc.

COM LA PUC IDENTIFICAR? És una serp fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors marronós. Els exemplars joves, però, tenen l’esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de “H” majúscula que, en conjunt, ofereixen l’aspecte d’una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra “H” desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s’ajunten, i originen les dues línies que llueixen els adults. Tots els exemplars presenten també un dibuix negre en forma de “V” sobre el morro, una taca també negra sota l’ull fins a l’angle de la boca. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos. Arriba a fer més de 1’80m.

L’HE DE TORNAR AL SEU MEDI? No, és una serp invasora.

Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)

Anglès: Horseshoe whip snake. Castellà: Culebra de herradura.

QUIN PERILL TÉ? La colobra de ferradura s’excita fàcilment, mossegant amb ràbia quan es veu provocada. Tot i així, no és una espècie verinosa. Com en el cas anterior, tot i mossegar, repeteixo, no té perill per a l’humà (excepte si la mossegada produís una infecció bacteriana, que no té res a veure amb el verí).

QUÈ MENJA? Com l’anterior, s’alimenta de preses més grosses que la serp mallorquina. Petits mamífers i aus.

COM LA PUC IDENTIFICAR? És una serp que té el dors de color fosc (alguns individus són quasi negres). El color de fons està cobert de taques petites groguenques que formen dibuixos regulars (com a cercles o el·lipses, o com si fos una cadena). Té unes línies al cap a prop dels ulls i duu un altre dibuix sobre el crani amb forma de ferradura. Arriba a fer entre 1’50 i 1’80m.

L’HE DE TORNAR AL SEU MEDI? No, és una serp invasora.

 

Aquesta és la serp típica mallorquina, la serp de garriga.

Ampliarem informació en la propera Díngola en paper.

+info:

Les serps també fan turisme a Mallorca

Miquel Puiggròs Noguera (biòleg)

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: