Aquest matí el batle de Sineu, Miquel Gelabert Confit, ha publicat un post a les xarxes socials en la que mostra el seu total desconcert amb el que està passant ara mateix a Barcelona.
És, tanmateix, el sentiment generalitzat de tots aquells que volem la democràcia, la llibertat, la pau, i el dret a decidir que som sense imposicions.
–Decebut, emprenyat, desorientat–
Vaig néixer al 1972 i quan era petit em van ensenyar que si pegava perdia la raó, em van ensenyar que dir mentides no em duria enlloc, em van ensenyar a que havia de tenir les meves idees, però havia de respectar la dels altres, em van ensenyar a estimar el que es meu i a sentir-me orgullós d’allà on venc i de qui som, mai menyspreant els altres per venir d’un altra lloc ni per ser diferent, em van ensenyar a respectar el que deia una majoria malgrat no ho compartís. Tot això m’ho van ensenyar a l’escola pública, a la família i al meu entorn. I vaig aprendre a ser crític i a formar les meves idees, a no creure tot el que hem deien sense contrastar i a fins i tot qüestionar-me les meves pròpies idees. Vaig aprendre que si volia millorar les coses m’havia d’implicar, que havia de lluitar per les coses en que creia, vaig aprendre a expressar-me i a callar si era oportú, sempre en llibertat. Vaig aprendre que les normes eren per millorar la convivència no per supeditar a ningú i m’escandalitzava quan els meus padrins hem contaven que a ells els havien ensenyat a callar, els havien ensenyat a creure, a renegar de qui eren i d’on venien. No entenia que quan xerrava de llibertat, democràcia, autodeterminació, em diguessin, “no xerris tan fort!!”. I amb el temps vaig entendre que la paraula democràcia no era gratuïta, que al lloc on vivia, aquesta paraula era novella i que costava molt de construir-la, que tot plegat necessitava compromís i esforç. Però que valia la pena. I això m’ho creia amb molta força perquè així m’ho havien ensenyat i així ho havia après i així ho havia d’ensenyar als meus fills.
I ara, estic decebut, emprenyat, desorientat. El president d’Espanya surt per la tele i diu, “això és democràcia”. I jo m’afany a cridar el meu fill per mostrar-li allò que jo he anat aprenent durant molts anys i de cop i volta veig policies requisant urnes, pegant als vells, mirades d’odi i agressivitat, crits de desesperació, ansietat, impotència, sang, gent del carrer protegint una urna com si d’un tresor es tractàs i volgués esser robat. I un calfred em recorr el cos, i el meu fill em demana “papa, que han fet de dolent aquesta gent, per què els peguen?” i jo contest “volen votar” “i quin mal hi ha?- Em diu el meu fill- els policies no són per ajudar-nos i protegir-nos?” i desconcertat l’únic que se m’ocorr en aquell moment és dir-li “val més que cerquem els dibuixos”, com em deia el meu padrí a jo quan parlava de llibertat i democràcia.Mai m’hauria imaginat viure allò que només n’havia sentit parlar.
I ara que?… Ara no ens quedarà més remei que seguir lluitant per allò que ens van ensenyar, varem aprendre i vam comprendre i ensenyar als nostres fills que la paraula democràcia no és tan gratuïta.
dingola.net 
Ido sí que es un poc embullos.
Després d’això li hauràs d’explicar que son les lleis, i donar-li la teva opinió respecte a si s’han de complir o no. Quina pressió ,ames com a batle!!
Com explicar-li que només s’han de complir les que mos agraden? Les altres no, podem triar.
De fet, que hi ha més democràtic que no complir lleis? Això sí que es un bon exemple de democràcia.
Em sap greu tot lo que va passar, la violència injustificable, en Rajoy pot anar a filar estopa, un referendum a dia d’avui no és legal, tothom ho sabia.
Dimissió ja de tots els politics implicats en les dues posicions!
Estic d’acord amb tu que les lleis són per complir-les. Però si tenim una democràcia tan madura com diuen, per què hi ha en aquestes alçades lleis que no permeten votar?…. Serà mal d’explicar, sí, molt mal d’explicar.
Tens tota la raó del món.
Sortiria al carrer demà i tots els dies que faci falta, per demanar la modificació d’una constitució que necessita clarament ser actualitzada.
Però crec que es necessari canviar-la, no incomplir-la, amb les conseqüències que això pot implicar.
Totalment d,acord amb en Jaume.
A dia d’avui, tot i que la Constitució preveu un mecanisme per poder ser reformada, a efectes pràctics és IMPOSSIBLE qualsevol canvi, és a dir, està BLINDADA a la situació de l’Espanya del 78, sobretot quan a Madrid hi comanden partits centralistes amb majories suficients per sufocar qualsevol intent de reforma.
No hay como ver las cosas como te enseñaron tus padres…los que pegaban, insultaban, amenazaban echaban de los hoteles a la policia ¿no lo vió tu hijo? La policia hace lo que tiene que hacer porque cuando mi hijo me pregunto a mí le expliqué claramente que se estaban saltando la ley y debían proteger al resto de millones de personas que también tienen derechos.
Lo de no creure tot el que hem deiem… no lo aprendiste muy bien
Fantàstic, Alex. Esper que el teu fill no només es quedi amb la teva versió dels fets…
Què trobes més probable una reforma de la constitució o una declaració unilateral d’independència?
Trob que una constitució que permetés el dret a decidir, seria un gran avanç democràtic.
Trob que una constitució que permetés el dret a decidir, seria un gran avanç democràtic.
Sí, això hauria de ser l’objectiu; molt difícil però viable.