Les regles del joc

Se llevó mi sed,

mis besos, mi pan,

mi violencia, mi pasión […]

“ponme un trago más”

“lo siento, señor,

pero cerramos a las tres”.

 

Joaquin Sabina (“Ponme un trago más”, «Mentiras Piadosas», 1990)

 

Ens hem acostumat massa a ser xotets de cordeta, a anar a ‘lo fàcil’ i previsible, a lo que vessa eufòria però no encant, i a conformar-nos amb espipelladetes momentànies d’una suposada autosatisfacció.

A mi, que totes i tots em coneixen –vull dir, en el món en el que me moc–, ningú me titllarà de ‘carca’ ni de “no sortidor”, ans al contrari. Durant l’estiu me troben a moltes de les verbenes i a totes les festes importants del Pla de Mallorca, i durant l’hivern no és gens rar que sigui un dels que “tanca el bar” ja de matinada. Per altra banda, he fet feina a bars i a pubs durant anys –part de la família Serigot ha estat ficada en aquest món durant dècades– i per tant ningú me podrà acusar tampoc de desconeixement de ‘la causa’.

M’agrada, me sedueix, m’embadaleix, la imatge d’un bar de Sineu a les vuit de l’horabaixa del dia de la festa del Much. Eufòria, rialles, suor, convits a beure junts, poca roba, flirtejos, abraçades, fregades, besades… hormones… gent damunt la barra amb la felicitat plasmada en el rostre… brutor, renou. Què hi ha de dolent? Per què no? Què és, que no es pot treure l’animal intern a pasturar de tant en tant? Tothom és lliure de fer el que el cos li demani, mentre no perjudiqui altri.

I m’agrada, vull, desig, que totes les sineueres i sineuers guanyin molts de doblers. Els bars inclosos, que aquest dia en guanyen molts, moltíssims. A mi també m’agrada, això de guanyar molts doblers, què us penseu?

Dit tot això, ha de quedar clar que una festa, sigui la que sigui, no pot viure per acontentar els bars. Ans al contrari, són els bars els que, guanyant doblers –i bé que fan, faltaria més!– s’han d’adaptar al poble, a la gent, a la festa. I no discuteixo si va ser encertada o no la mesura de l’Ajuntament de fer tancar la música a la una de la nit, ni si s’havia avisat als locals amb antelació, el passat dia del Much –qui diu que jo també no vaig quedar fotut?–, però les queixes que hi ha hagut me fan pensar fins on hem arribat. Queixes pels horaris de tancament, pel preu de les barres que es posen al carrer, pels tassons… Ei, mirau si és fàcil: l’any que ve, el dia del Much, teniu tancat! 🙂

Vivim en una societat en la que tothom s’ha de treure les castanyes del foc –jo i segurament també tu que llegeixes això–. Les regles del joc són tals, que totes i tots hem d’espavilar. El dia del Much els bars han de pagar les barres del carrer, la música, els cambrers, la seguretat social, l’IVA… com si no ho sabéssim!… Però els que hi som dins –dins els bars, consumint– hem de pagar la hipoteca o el lloguer, la contribució, la lletra del cotxe, la roba de l’infant, o el regal de la que ens volem lligar, que son coses nostres pròpies… i també la neteja dels carrers, les hores extra de policia, i la benzina del cotxe dels metges de guàrdia del PAC –per posar exemples–, que no son coses nostres pròpies i amb les que no hi tenim cap guany –no com els bars–.

A espavilar tothom. L’Ajuntament no viu per acontentar el perruquer, ni el picapedrer, ni el fuster, ni l’assessor fiscal, ni la caixera del supermercat. I faltaria més!, tampoc ha de viure per acontentar els bars. Ja dic, si n’hi ha cap que troba que no guanya prou, que l’any que ve per les festes tengui tancat.

Fins i tot, el poc sentit d’equip, de solidaritat empresarial, de cultura col·lectiva, fa que en el poble de Mallorca amb més bars i restaurants no hi hagi ni tan sols una associació empresarial que els agrupi a tots, per defensar els interessos comuns. Ja és simptomàtic.

Amb tot, tothom sap que jo sóc “home de bar”. I repeteixo, vull que els bars guanyin molts de doblers. Molts. Ara, el poble no ha d’estar pendent d’ells, i en tot cas ha de ser a la inversa. Ho dic per les polèmiques que he llegit o vist aquests darrers dies.

Me toca dir aquí, també, que el poble, els clients, els que pagam les begudes en els bars –i que això dona per viure aquests negocis–, la gent en general, agraïm a aquells bars que s’impliquen i que volen un bé comú, un consens, una equanimitat, un equilibri entre els guanys propis del seu negoci i el menor mal possible al poble. I que col·laboren en tot el que se’ls demana, i tenen una mentalitat oberta cap a la cultura i el benestar del municipi.

I ja acabant, el model de festa –ho dic per l’horari de tancament– tanmateix el decidirà el poble –el que consumeix, el que gasta–, no els bars. Ho dic pel primer paràgraf que he escrit. Que si a mi m’agrada ser un grapat d’hores dins l’Aurora –en les festes de Ciutadella–, no vol dir que vagi a les festes de Sant Joan per ser (només) dins l’Aurora. Idò apliqueu el mateix a la festa del Much de Sineu. El Much són els bars (també! sí), però no només.

Estic segur que amb un poc de col·laboració, bars i Ajuntament, podeu fer unes festes satisfactòries per a tothom… i profitoses econòmicament (molt important)… però prou de remugar, per favor.

Miquel Puiggròs

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: