Avui, brufau amb nosaltres la Diada.

Enguany, per segon any, la Diada de Mallorca, la de sempre, se celebra oficialment en la històrica data de dia 3D1 de desembre. Ja fa deu anys que l’OCB va crear la seva delegació a Sineu i ho hem celebrat durant aquest any que acaba. Des del principi hem commemorat la Diada de Mallorca, el Trenta-u de Desembre, a la placeta de Sant Marc, a l’empara del Lleó, com a herència de les Diades celebrades en el mateix punt antigament pels joves dels partits sobiranistes locals -llavors eren Sineuers Independents i ERC-. Des de l’Obra vàrem voler obrir la nostra Diada a tot el poble i és per això que hem incorporat als actes més reivindicatius altres actes de caire més festiu, com les actuacions de Xeremiers de Sineu, el cant de “La balanguera” per part de la Coral Parroquial, i el brindis amb xampany i coca, per a cloure l’any amb un desig de prosperitat i salut a tots els amics.

Avui vespre, a les 20 h, tornau a estar convidats a brufar amb nosaltres, la coral i els xeremiers la Diada, a la plaça de Sant Marc, amb un especial record per als que per a defensar el dret a decidir del seu poble, ara estan privats de llibertat, i als que han de fugir per defensar la llibertat d’expressió.

48430308_1499792533486654_3826529545331146752_n

31 de desembre, principi i final

És cert que dia 31 de desembre de 1229 marca el moment que la identitat nacional catalana de Mallorca pren el camí que ha perviscut fins als nostres dies, així com també és la fi de la dominació musulmana de l’illa, de forma dràstica i absolutament devastadora. La conquesta no fou ni de llarg clement amb els antics pobladors ni tampoc la repoblació es va fer per afavorir l’expansió de la cultura catalana, més aviat per interessos econòmics -el Repartiment, el repoblament i la posterior fundació de viles no cercava més que la creació de taxes que permetrien als cavallers obtenir grans rendes, començant pel rei; i la presa de Mallorca, Eivissa i Menorca, obria el camí cap a l’est de la Mediterrània fora tanta pressió de la pirateria musulmana-. A la Conquesta hi podem posar tota l’èpica que vulguem, però la realitat fou ben crua i no podem mesurar-ne els fets amb la visió actual.

Un documentari recent “1229, el rostre ocult”, dirigit per Antoni M. Thomas produït per Salom Estudi i IB3, ens mostra part de la versió de la població musulmana i ens mira d’explicar els fets vists des de la perspectiva dels vençuts. Aquest reportatge compta amb la participació de l’arqueòleg Mateu Riera, conegut a Sineu perquè dirigeix les excavacions de la cova del molí d’en Gaspar.

Un país, set Diades

A les Illes Balears les Diades nacionals se celebren coincidint amb la data de conquesta. El fet que l’Església consideràs aquesta data com la del retorn de cada illa a la Cristiandat, després de molts de segles de domini musulmà, i que el poder també hi identificàs el minut zero de l’establiment dels usos i costums “occidentals” tant en l’organització de la societat com en els privilegis de certs grups, degué afavorir que la part protocol·lària prengués força i, per altra banda, els actes populars afavoririen l’arrelament entre la població. Així és com tenim la Festa de l’Estendard a Mallorca, el 8 d’Agost -Sant Ciriac- amb corresponent processó i berenada al puig dels Molins a Eivissa, i Sant Antoni -amb els Tres Tocs- a Menorca. Són actes protocol·laris que recorden el que també se celebra cada 9 d’octubre a València.

Per altra part, tenim dates que recorden derrotes i pèrdues de drets com a nació, com l’11 de Setembre al Principat de Catalunya, el 25 d’Abril que rememora la Batalla d’Almanda, i el 7 de Novembre de la Catalunya del Nord, que fa referència a la data que pel Tractat dels Pirineus s’annexiona al Regne de França. L’única de les quals té caràcter d’oficial és, com és ben conegut, l’11 de Setembre.

Amb un calendari de commemoracions de caràcter nacional tan ampli, ja hi ha qui demana si no hi hauria d’haver una Diada Nacional comuna a tota la Nació Catalana, en lloc de set Diades regionals que, tot i que reivindiquen de qualque forma la identitat catalana de cada regió, no deixen de ser un cas una mica particular en tot el conjunt de les nacions sense estat, que solen tenir un dia comú per a la celebrar la seva existència malgrat els estats posin tota l’esma possible per a uniformitzar o amagar la realitat, un món format per nacions que poc tenen a veure amb fronteres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: