Pregó de la XVI Mucada, 2019

El pregó d’enguany a la festa en honor al Much de Reig i la Muca ha estat dit pel nostre company Joan Munar Lupino, que fins la XV edició de la Mucada (2018) fou president de la Muchal Foundation, confraria organitzadora de la festa més participada del poble.

Com no podia ser d’altra manera, ens cedeix el text íntegre del pregó que va dir des de l’habitual finestra de l’ajuntament i que combinà amb tonades de flabiol, tamborino i xeremies, acompanyat pel seu company xeremier Sebastià Capó (sonador dels Xeremiers de Manacor i dels Cossiers de Manacor). Tots dos, macarrudament caracteritzats a l’estil mexicà; Capó com un mariachi amb guitarreta de Chiquiliquatre i Munar com un jubilat de vacances a Acapulco. Us n’oferim un grapat d’imatges captades per Macià Puiggròs i altres tantes de cedides per Bet Guasp. Aviat tendreu a dingola.net una fotogaleria i vídeogaleria amb els millors moments de la festa de despús-ahir.

IMG_20190813_223600_056

Fotografia de Macià Puiggròs

IMG_20190813_223550_353

Fotografia de Macià Puiggròs

 

Bon dia jo,

Bon dia tu,

Bon dia tuta,

Bon dia tururut!

Crec que no he deixat ningú sense saludar. Ara s’usa això de no ser gens estugosos a l’hora de saludar, baldament la gramàtica es tracti a coces…

Aquí em teniu, guaitant per aquesta reverenciadíssima finestra de les cases de la vila, que obrim un pic cada any de pinte en ample des que en bona hora la profanaren el gran Rafel Amorós i la sempre ben recordada Amparito de Xàtiva, amb el molt alt i honorable encàrrec de fer el pregó d’aquesta nostrada Festa en honor a lo Much de Reig i a la mai prou ben ponderada Muca. Jo, que volia gaudir d’una plàcida jubilació presidencial, mirau-me aquí dalt amb el més gran repte de tots quants m’han comanat en aquests quinze anys. Dic quinze i no m’equivoc perquè molts sabeu que el primer any, l’any 2004, quan ni tan sols confiàvem d’arreplegar una quarentena de persones aixoplugades a qualque bar que no ens engegassin, varen ser en Toni Florit i en Pere Joan Oliver qui amb ganes de gresca, imaginació picassiana, molta rejilla, i palades de guix i Titanlux varen capitanejar la barqueta que just sortia de port, amb la voluntat de fer una odissea: la d’imitar o de trobar l’essència de la festa popular. Com qui surt a cercar l’Amor de les Tres Taronges o la Flor Romanial.

La il·lusió del primer dia ens enllepolí a tots i ja enlloscàrem a en Miquel Tugores l’immens quefer creatiu d’hores, litres de cola i pasta de paper de fer caretes, cavallets i marxanderia. En Pere Pau, amb el camionet d’en Bernada, ens donaria mil cavalls de força per a consolidar el que avui encara incrèduls veim com la festa més gran mai feta a Sineu.

Jo m’he retirat esperant una jubilació daurada, especialment per quatre raons (crec que no fa falta explicar-les…). Vaig llegir no fa massa per Facebook -no record ara si era a Sineu Today o a la pàgina de la Policia Local de Sineu- un encertat missatge que més o manco deia “No hi ha nins empiposos i pesats, hi ha pares que duen massa truis al cap el temps que estan amb ells”. Poca cosa puc afegir.

Venc decidit a fer-vos saber una cosa, una gran revelació, tot el que es diu per mal o per bé de la Mucada és cert. Tots teniu raó:

Els que deis “sou una guarda d’antifolklòrics que rebentareu les festes tradicionals”, teniu raó. No ens agraden les coses estantisses, arnades, que es fan sense altre motiu que “perquè sempre s’ha fet així”. La festa som nosaltres tots els que som aquí per divertir-nos i fer un esclafit d’alegria, no perquè toca fer festa sinó perquè la volem fer.

Els que deis “sou una guarda de folklòrics que només feis processons i posau per tot xeremies”, teniu raó. Estimam amb reverència la nostra cultura, les nostres festes populars i la nostra manera d’entendre el mon. A més, sé ben cert que tots quants sou ara aquí coixejau del mateix peu, sou tots uns folklòrics de faixa i rebosillo. Ara vos ho demostrarem científicament amb una prova empírica que no deixarà marge de dubte:

Para eso necesito la ayuda del cuate Sebastià Capó, mariachi de los cossiers de Acapulco.  Ándele manito, infla las xeremias.

<<<XEREMIES SOR TOMASSETA>>>

Els que deis “sou uns catalanistes abertzales entabanats pel pujolisme i n’Anasagasti”, teniu raó. No existeixen les nacions ni les societats sòlides si no hi ha gent que amb la cultura, també amb les festes, les construeix i les reforça de cara al futur. De Sineu al món. Pel que som i pel que volem ser. I cadascú que bravegi de lo seu i nosaltres tenim ben clar què és lo nostro.

Els que deis “sou tots una colla de feixistes, no. Aquests no teniu raó. No perquè de feixisme n’hi ha de bon de veres. A Europa n’hi ha tant que fa oi. N’hi ha a Mallorca i fa vergonya. N’hi ha que seuen de bell nou a les cambres de representació i als ajuntaments, i n’hi ha que mai han alçat el cul de la cadira. Feixistes, no. Perquè el feixisme és intolerable per intolerant. Amb el feixisme no s’hi consent res, ni s’hi pacta ni s’hi fa broma. Arruix! Aprofit per recordar que per mor de feixistes d’aquests i d’un estat incapaç d’espolsar-se la caspa, un mucaire de soca-rel avui tampoc pot ser amb nosaltres. Valtònyc: aquí sí que et volem! A la Mucada sempre seràs benvingut.

Hem de dir que, una mica dictadoretxos, sí que ho hem estat qualque pic. Perquè de vegades s’ha de menester una empenta cap a endavant si volem que les coses surtin. Això del sistema assembleari està molt bé i sempre ens ha funcionat a l’hora de fer sortir les més grans parides, emperò qualque pic hem hagut de menester la iniciativa individual d’un o altre per treure el carro. Si no ho creis mirau els de MÉS o PODEMOS, que a cada assemblea que fan acaben com la processó de Maria.

Els que deis que som feministes, teniu raó. Perquè vos puc assegurar que sense les dones, sense la Muca, sense tu, primera Muca, Remirada, i la teva caparrudesa no hauríem fet ni cinc anys. Saps que en deim de coses els homes “farem, farem” i tot ho perdem per les bardisses… Ai si no fos de vosaltres, dones, meravelles, macarrudes! La Mucada serà sempre vostra!

<<SA MUCA SERÀ SEMPRE NOSTRA>>

Els que deis que copiam, teniu raó. I moltes besades als felanitxers del Cosso, als pollencins àguiles i pollastres, i als guanches de la Palma, si fa falta. Som com Tirme, però del folklore.

Els que deis que som uns gats que escuram més botelles que una esponja d’Scotch-Brite ja sabeu el que diu la cançó:

<<< XEREMIES NO EN VOLEM CAP>>>

Això sí, convé sempre beure amb seny i que s’elevi l’esperit sense falta que ens fugi de les mans. Cadascú sap bé on té el punt màxim de bullidura.

En el capítol d’agraïments, que és gairebé l’únic que puc pregonar:

En primer lloc, als vilafranquers de Sa Revolta per no tenir prou esment de la careta del dimoni. Agraïment fraternal.

Als que ja n’heu fetes tantes, de Mucades, que pareixeu padrinets de tantes batalletes que contau: Macià, creatiu de capçalera, per haver hagut de fer tantes filigranes amb el Photoshop per llevar-nos panxa o cel·lulitis; Pep Lluís Veiga que ens dus els comptes tan drets que no hi ha cèntim que puguem malbaratar ni amb dos paperins de confeti que hagin de sobrar; Jaume Xifoner inimitable àguila imperial de Pol·lèntia que fas tremolar els cànons de bellesa imposats per Michelangelo o Leonardo Da Vinci; Florit i Remirada, família mucal emèrita.

A tots els que heu encarnat en cos i ànima el Much i la Muca amb vertader esperit de minotaure rural; a tots els que heu encarnat en cos i ben carregats d’esperit de vodka o gin, els més diversos personatges del seguici.

A l’aire nou que aquests anys hem incorporat amb encert i garantia de continuïtat: Marilén Morreta, discretíssima guardadora de secrets; Apol·lònia, community manager que mai propagaràs una fake news de més; Júlia, saba nova per a noves il·lusions; Neus Bergas, de mirada clara tant com les teves idees; Aina Serradora, rehabilitadora d’ancestrals festivitats; Rous que ens has inundat de color aquesta casa de bojos; Pere Joan, enginy d’egua fufa tropical; Aina Serení, a qui deix la vara que saps dur amb autoritat; Neus Ribot flamant Muca dansaire; Llorenç Picornell Much de pòdium olímpic. I a tots els que durant aquests setze anys heu dedicat temps, mans i neurones per fer la Mucada que som o, almanco, la que somiàveu. Gràcies. I com no pot ser d’altre forma, el nostre reconeixement més especial a en Miquel Monara que guaita sempre de darrere, però que sempre ha estat al capdavant de la fàbrica de parides, de la creació quimèrica i, quan ha convengut, de passar la granadora pel carrer perquè la majoria han estat de baixa per danys col·laterals o ferides de guerra per ús i abús de refrescos. En definitiva, gràcies a tots i cadascun dels que m’heu permès de posar la meva part i heu aguantat, amb dubtós bon criteri, els meus sermons i mestressejades pel puig de Reig.

Com que això és un pregó, faré un preg: Jo preg a tots, Muchal Foundation, Ajuntament, bars, restaurants… que entre tots poseu fil a l’agulla i que ningú no esperi a l’endemà a reclamar una millor organització. És ben hora que la Mucada es tracti com un tema d’importància no només econòmica sinó social; de fer poble, que vol dir de convivència i de civisme. Respectau la festa, els que la fan i els que la pateixen. Asseis-vos tots en una taula i parlau de quina festa vol Sineu i de com hem d’empènyer tots junts per gaudir-la. 

Entre la Mucada entranyable que ja tots duim dins l’ànima o una festa postissa de marxanderia d’Eurocarnavales, o els autocars que duen gent a les 6 de l’horabaixa com si això fos una excursió de la IMSERSO, o un parc temàtic de reaggeton, crec que la majoria tenim clar quina és la Mucada que volem.

I deixau-me acabar el sermó que he amollat tal com vaig començar a aportar el meu gra d’arena en aquest caramull de moments màgics, més d’un nascut de manera improvisada com aquell capvespre d’un catorze d’agost, no record ni de quin any, que dins Can Castell em varen demanar que anàs a cercar el flabiol i el tamborino, perquè en Pere Joan, fent de caixer rural, entraria el mobylette:

<<XEREMIES JALEO>>

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: