Què passa amb el sobiranisme mallorquí?

Aquestes línies potser feriran la sensibilitat d’alguns. No és la meva intenció, però si feren, jo no hi puc fer res.

Teruel existe. Les Illes Canàries fa temps que existeixen. Galicia existeix. Cantabria (sí, Cantabria) existeix. Fins i tot el País Valencià -tan blaver– existeix fa temps. De Catalunya i Euskadi ja no en parlem: han existit sempre. Mallorca no. Mallorca no existeix.

L’èxit electoral de l’ecosobiranisme a les eleccions autonòmiques de fa cinc anys va venir motivat per una època engrescadora en la que es va fer trull. Palma va viure la major manifestació de la seva història, amb 110.000 persones al carrer, cridant a favor de la identitat, de la llengua, de l’educació. I era només la guinda de mesos i mesos de trull, de mobilització, de festa, de treure pit, fins i tot de desobeir (per exemple a les escoles, fent cas omís d’algunes instruccions de la Conselleria d’Educació de Rafael Bosch). El trull motiva, agrada a la gent, la fa sentir viva, forta. L’èxit de l’independentisme a Catalunya ha estat perquè, des de fa 10 anys -quan Espanya va retallar l’estatut aprovat democràticament pel poble català-, el país es va embarcar en un procés que ha estat festiu o, si voleu, mogut. I tot i això, han passat coses molt greus, com ara l’empresonament de persones innocents i l’exili d’altres, o una brutalitat policial indigna de qualsevol estat democràtic.

A Sineu, a les eleccions municipals del 2015, l’esquerra sobiranista va fer-se amb el govern després d’uns anys de Jaume II, de Círculo Balear, de males relacions del batle amb algunes associacions, d’acusacions contra un veïnat del poble –Valtònyc-, etc. És a dir, després d’uns anys moguts, anys de trull.

Però quan l’ecosobiranisme va tenir més poder, aquests anys passats, va canviar totalment d’estratègia i es va posar a llençar aigua a povalades per apagar la flama, per refredar el caliu, per baixar l’adrenalina. No fos cosa els titllessin de radicals, o d’antisistema, o fessin por a nous possibles votants. Ara tenien càrrecs importants, seriosos. “Hem de governar per a tots”. L’esquerra sobiranista es va dedicar a gestionar com si no hi hagués un demà i va oblidar que eren els destinats a fer pedagogia de país: per exemple el procés per fer del 31 de desembre la diada oficial de Mallorca -punt que figurava en el seu programa electoral des de sempre- va fregar l’esperpent (gairebé es convoca una consulta a la gent per si donava el vist-i-plau!).

Els biòlegs i els metges saben que l’adrenalina fa mantenir l’atenció. És un sistema que té l’organisme per mantenir-se actiu, espavilat. Si s’apliquen molècules que interfereixen en l’actuació de l’adrenalina, el cos es relaxa. Això és la primera cosa que haurien de saber els estrategues de l’ecosobiranisme, i aplicar-ho al poble.

L’altra cosa important és el lideratge. Els psicòlegs i els gerents de recursos humans saben que les empreses més eficients són les que tenen un cap que engresca al personal, el motiva, el fa sentir part de l’evolució de la companyia, el fa sentir valorat, etc. El líder no és qui n’ha de saber més. El líder ha de ser qui sigui capaç de treure el millor de tots els seus treballadors, qui dona una dosi extra de confiança, qui doni seguretat. La meva humil opinió és que molts dels caps de l’ecosobiranisme han estat, darrerament, gent molt valuosa per treballar des de darrera, des del back-office, però no per estirar des de davant, en el front-office. Perquè els faltava aquesta dosi de carisma.

Es podrà criticar tot a Santiago Abascal, el líder de VOX, però d’això que he dit abans no se li podrà retreure res. VOX fa renou, fa trull, monta pollos. Per això el voten els joves (també a Sineu eh!). Ara, cal dir que només sap fer això, i per això es titlla a VOX de populista. I és veritat. VOX és fatxa, racista, anticatalanista, misogin, etc. i també molt populista. I ho fa saber. Ho comunica bé. Missatge clar, senzill, breu, directe.

Sobiranistes n’hi ha molts a Mallorca: n’hi ha prou en mirar que va votar la gent a les passades eleccions europees (i aquí no hi ha vot útil que valgui). Ara, és obvi que l’ecosobiranisme s’ha de pegar una dutxa d’aigua fresca. Ha de revitalitzar el missatge i, especialment, la manera de transmetre aquest missatge. Com que té un fons ideològic competent, coherent, racional, seriós, no té perquè fer populisme. I pot combinar perfectament una bona gestió amb una bona pedagogia i lideratge. Pot gestionar i pot fer trull. Pot formar part d’un govern (Esquerra Republicana comparteix el govern català amb Junts) i, per tant, fer gestió, i al mateix temps tenir un Gabriel Rufian que fa trull, que treu de polleguera l’estat.

Fa trenta anys el PSM era vist com el partit dels culturetas, filòlegs, mestres, funcionaris en general i alguns capellans. No se si encara es veu MÉS-Esquerra com una cosa semblant. Esper que no!. Si és així, aquell vot més “rebel” que podria engrescar els joves, no anirà als ecosobiranistes. De tota manera, cal que el sobiranisme sigui transversal, i entre la gent ‘visible’ hi ha d’haver -a part dels que hem dit abans, que hi han de ser- gent de perfil més financer, més científic, més industrial, més juvenil, més mediàtic, etcètera, etcètera, etcètera, i sense cap dubte també persones més “de baix nivell” com es diu en llenguatge periodístic, si no es vol renunciar al vot d’empresaris, autònoms, assalariats, etc. No oblidem que el percentatge més gran de votants, a Balears, viuen del turisme o de la construcció, no de la ciència, de l’art o de l’educació.

Finalment és una falta d’estratègia total no tenir una opció que aglutini totes les Illes Balears. No és veritat que no existeixen les Illes Balears. Existeix una realitat mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera. Per damunt aquesta existeix una realitat balear: viure enmig de la Mediterrània (no com els catalans o valencians, per exemple, que son continentals) ens dona un caràcter certament diferent (pel clima, per l’economia turística, etc.). I per damunt, existeix una realitat de Països Catalans: una llengua, una història, una nació. Però tot això son, ara mateix, paraules. La veritat és que la circumscripció electoral a les eleccions generals és Balears, no Mallorca. Per tant, a banda de consolidar les relacions entre Més per Mallorca i Més per Menorca, és urgent començar a bastir millors aliances amb partits pitiüsos, o crear-les, i anar a les eleccions tots baix del mateix paraigües.

En tornar vos promet que xerraré de VOX…

Bona nit.

 

Miquel Puiggròs Noguera

(co-coordinador de DíNGOLA)

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: