Espipellada científica: oceanografia domèstica

La temperatura de l’aigua del mar

A la vida quotidiana utilitzem expressions que a força de repetir-les s’esdevenen  rutinàries, a vegades ens serveixen per encetar una conversa, o per preguntar, o per donar informacions i fer afirmacions que no sabem molt bé d’on han sortit, a aquestes expressions comuns se’ls coneix com a tòpics. I possiblement un dels tòpics més repetits durant l’estiu quan anem a banyar-nos al mar és: “Com està l’aigua avui?” És la pregunta que fem en arribar al lloc on d’altres banyistes ja s’han ficat a l’aigua, i, evidentment, la qüestió es refereix a la temperatura, la resposta que hauríem de rebre seria: “Idò està com ahir”, o “Com abans d’ahir”, perquè la temperatura del mar no canvia de forma ràpida, tot i que pot haver-hi situacions excepcionals que la facin canviar en qüestió de pocs dies. Quan escric aquestes línies, dia 7 de setembre de 2020, tenim a sobre Mallorca una gota freda, ara es diu DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), que ben segur farà canviar lleugerament la temperatura superficial de les aigües costeres, i ho notarem quan ens tornem a banyar.

A l’Espipellada Científica ja hem explicat que Sineu no ha sigut mai un port de mar, però, a pesar de que els sineuers som gent de terra endins, a la majoria ens agrada banyar-nos al mar, i la qüestió de la temperatura de l’aigua és un tema recurrent a moltes de les converses que cada estiu tinc amb familiars i amics. Per això he pensat que estaria bé dedicar-li unes línies a la revista Díngola, primer per aportar una informació que crec que és interessant conèixer, i més en aquests moments que tant es parla de canvi climàtic, i segon per intentar desfer algun dels tòpics sobre els possibles canvis diaris de l’aigua del mar.

Unes breus consideracions teòriques ens permetran situar el tema de la temperatura de l’aigua, en general, en el context que ens interessa, per després abordar els canvis de la temperatura de mar al llarg de l’any, i les repercussions que aquest fet té sobre l’ecosistema marí. L’aigua és una compost simple d’oxigen i hidrogen, però té unes propietats fisicoquímiques excepcionals si la comparem amb compost semblants químicament, això la feu el medi idoni per l’inici de la vida i el fet que sigui el component majoritari de tots els organismes vius. La propietat de l’aigua que ens interessa és l’elevat calor específic, o capacitat calorífica, això vol dir que l’aigua necessita molt de calor per incrementar la seva temperatura, però una vegada assolit l’augment el procés de refredament tampoc no és ràpid, excepte, repeteixo, en situacions excepcionals,  per aquest motiu l’aigua actua com a regulador tèrmic dels organismes, dels ecosistemes i del conjunt de la biosfera.

A una escala de la Mediterrània, i deixant al marge els aspectes relatius a les corrents i a la salinitat, el mar té un cicle d’escalfament i refredament que està sincronitzat amb les quatres estacions de l’any. Quan acaba l’hivern, període durant el qual les aigües superficials i profundes es mesclen, s’assoleixen les temperatures més baixes, allà per finals de gener i principis de febrer, de l’ordre dels 14ºC, llavors amb l’increment de les hores de sol s’inicia un lent procés d’escalfament de l’aigua. Al principi l’augment de temperatura només és perceptible als primers centímetres, perquè la radiació de longitud d’ona llarga que escalfa no penetra més enllà, però de mica en mica per acció de la conducció i la turbulència l’increment és propaga aigües avall. 

Sempre les temperatures superficials romanen més càlides que les profundes, això és important perquè es va generant un gradient tèrmic que també ho és de densitat, les aigües més càlides són menys denses que les fredes i resten en superfície. Tot i que per l’aigua dolça la màxima densitat s’assoleix a 4ºC, i per això als llacs, el gel, a 0ºC, sura sobre l’aigua més càlida que hi ha a sota, és una anomalia més de la molècula d’aigua. Al mar, degut a la salinitat, el punt de congelació és -1,91ºC i la temperatura de màxima densitat -3,52ºC, aquests valors corresponen a un contingut salí del 35 ‰.

Aparición y desaparición de la termoclina en nuestras aguas(Imagen 5) [Litoral sumergido]. Cristina Eisman
A la figura es representa la variació anual de la temperatura, en ºC, de l’aigua del mar a una zona de la Mediterrània Occidental d’una fondària de 100 m. i, tal com s’explica en el text, els canvis de temperatura determinen períodes d’estratificació i de mescla, sincronitzats amb les quatre estacions de l’any. A l’esquerra es llegeix la fondària i a baix els mesos de l’any.

En ple estiu i, pràcticament fins entrada la tardor, hi ha una capa d’aigua superficial que té la mateixa temperatura, a les nostres latituds de l’ordre dels 25 ºC, per sota, més enllà dels 20 metres i fins els 30 o 40 metres, hi ha una zona amb un fort gradient tèrmic, variació ràpida de la temperatura en poc espai, superior als 10 ºC, que és coneix com a termoclina estacional, i té una funció ecològica important perquè impedeix que l’aigua de fondària, més freda, arribi a la zona superficial més il·luminada i la fertilitzi amb els nutrients que necessita el fitoplàncton. Si el transport vertical a través de la termoclina està limitat, no passa el mateix en la circulació horitzontal, perquè la termoclina actua com una mena de camí, al llarg del qual és possible la transmissió de senyals químiques entre els animals que hi circulen. 

Quan ens apropen al litoral als llocs on ens banyem, l’escassa fondària de les platges, i el fet que moltes estiguin ubicades a badies o a cales resguardades, fa que l’aigua tingui temperatures superiors a les de mar obert. Les dades que, des de fa anys, agafo a la badia d’Alcúdia, a Alcanada, donen, en ple estiu, temperatures superiors als 27ºC, 28,2ºC el passat agost, i 27ºC a principis de setembre, però pot haver-hi petites diferències entre punts pròxims i, quan ens allunyem de la vorera, podem notar que l’aigua superficial és una mica més càlida que la profunda. Igualment pot produir-se un refredament durant la nit i un bany a primera hora del matí ens fa notar la frescor superficial de l’aigua, efecte que desapareix a mesura que s’alça el sol. El que acabo d’explicar és extrapolable a altres llocs de l’illa, però sempre cal tenir present el nostre termòstat intern, responsable de la sensació tèrmica personal, que no té perquè coincidir amb la de les companyes i companys de bany.

A finals de l’estiu i durant la tardor les capes superficial del mar es van refredant, i igualen la temperatura amb les de fondària, no obstant la mescla completa, per una fondària de 100 metres, només ocorre al llarg de l’hivern. Si dèiem que la termoclina era una barrera que separava les capes superficials de les més profundes, amb la mescla vertical tenim l’acció contraria, una barreja que du nutrients (nitrogen, fòsfor, silici i ferro) a la superfície, els quals incrementen la producció de l’ecosistema. Una situació semblant, però encara potenciada per l’augment de la radiació solar, és dona a la primavera, amb una explosió de vida, iniciada per les algues microscòpiques de l’ecosistema marí. 

Gràfic de les temperatures de l’aigua del mar, agafades a una petita cala d’Alcanada. els valors sób les mitjanes de dades recollides per l’autor al llarg de deu anys. Tot i ser una informació parcial i fragmentada, hi ha dos aspectes que crec d’interès, el primer és que, agafant com a referència els 20ºC, passen set mesos entre l’escalfament i el retorn a la mateixa temperatura. El segon és la quantitat de calor que emmagatzema una columna d’aigua de 40 metres, i que després retorna a l’atmosfera, se’ns farà avinent l’efecte suavitzador del clima que tenen les grans masses d’aigua dels llacs, mars i oceans.

Aprofitant l’avinentesa del tema i la disponibilitat d’una magnífica imatge de satèl·lit, voldria explicar de forma molt resumida la complexitat de les corrents  marines, només en relació a les condicions superficials de temperatura i salinitat, de l’espai de la Mediterrània que és la nostra llar. A la part superior de la imatge es diferencien dues masses d’aigua de diferent temperatura, la blanca més freda, ubicada enfront del Golf de Lleó, i la més fosca de major temperatura, que compren les Illes Balears. La presència de remolins a la zona de contacte entre les dues masses d’aigua evidència la dificultat que tenen en mesclar-se per les diferències de densitat. Les baixes temperatures de l’aigua al Golf de Lleó es deuen a l’acció de la Tramuntana i el Mestral, vents que durant l’hivern entren a la Mediterrània per aquella zona, aquesta aigua freda i més densa es va enfonsant i propícia la pujada d’aigua profunda que fertilitza la superfície marina, per això és sap que els hiverns més frescs són els que donen, a la primavera, una major quantitat de pesca.

A la part inferior de la imatge també es veuen tot de remolins, o girs, que, partint de l’estret de Gibraltar van bordejant la costa d’Àfrica,  són produïts pel contacte entre l’aigua de l’Atlàntic, que entra en superfície, i l’aigua Mediterrània. Aquesta interacció té una conseqüència positiva per a la pesca a tota aquella zona, en particular al mar d’Alboran, ubicat front de la costa de Màlaga.   

Ara que arribo al final de l’article, dia 9 de setembre de 2020, encara puc donar una dada més sobre la temperatura de l’aigua de Cala Poncet, avui a mig dia he enregistrat 26,2ºC en superfície i 25,8ºC, a uns 80 centímetres de fondària. Confirmant-se el que havia dit abans del possible refredament de l’aigua, pel pas de la gota freda, en la qual, tot sigui dit, hi té un paper important l’alta temperatura del mar. 

Agraïments: L’article s’ha anat gestant al llarg de l’estiu per les preguntes i l’intercanvi d’opinions d’un grup de banyistes, en femení, sobre la temperatura de l’aigua de la petita Cala Poncet d’Alcanada. A elles els dedico aquestes línies, a: na Tita, na Joana, na Cati, n’Antonia, na Maria, na Conxita, na Queta, na Marta, i d’altres que han vingut a banyar-se a aquest lloc, un espai dominat, com no passava des de abans de l’arribada del turisme, potser des de que Rubió i Tudurí comença la construcció de l’aldea de vacances, per les mallorquines i per uns pocs mallorquins. Evidentment no m’oblido de na Margalida que ha fet d’eficient corresponsal de les inquietuds de les companyes de bany, i tampoc de les meves netes, n’Ona i na Blau, a les que no he sentit remugar cap vegada de la temperatura de l’aigua. 

Biel Moyà Niell, biòleg

biel.moya@uib.cat

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: