Avui diumenge commemoram el cinquè centenari de la Germania de Mallorca. La Germania va ser la revolta que va enfrontar els menestrals i les capes populars de l’illa, amb l’alta noblesa i altres estaments considerats privilegiats, afavorits per un desigual ordre social que venia d’enrere. La revolta esclatà el Dijous Llarder de 1521, 7 de febrer, a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Els revoltats prengueren el poder de ciutat i pràcticament de tota la Part Forana. Els agermanats varen ser encapçalats primer pel paraire Joan Crespí, nomenat «instador del poble», i més endavant pel felanitxer Joanot Colom, barreter d’ofici. De forma infructuosa o inclús ingènua creien que el rei Carles I -emperador del del Sacre Imperi Romanogermànic- atendria les seves reivindicacions. L’exèrcit reial va ser enviat per a ofegar la revolta i, finalment, prengué el control de l’illa l’any 1523. La repressió dels agermanats va ser especialment esfereïdora amb greus multes a viles i militants de la causa agermanada, condemnes de presó, a galeres i execució dels principals líders.
Els motius de la Germania són molt diversos i hi ha causes que ja venien de ben enrere i havien provocat la revolta l’any 1391 i l’aixecament forà de 1450. La corrupció i l’espoliació fiscal que sols afavoria les oligarquies ciutadanes -els senyors- varen unir els alçats sota la consigna de “Pac qui deu!” i “Mori el mal govern”.
Durant un cert temps els agermanats aconseguiren controlar gairebé tota l’illa i hi establiren un nou sistema de governació. Els partidaris de la facció privilegiada, que eren anomenats «mascarats», hagueren de cercar resguard. Alcúdia fou l’única vila que no s’alineà amb els agermanats, la murada que la feia gairebé inexpugnable els serví per a mantenir-se a recer de l’envestida agermanada. El cap visible del rei a Mallorca, el seu governador i lloctinent general, Miguel de Gurrea, actuà contra la Germania mallorquina no sense dificultats, inclús ell s’hagué de refugiar a Eivissa durant un temps.
Les principals viles mallorquines tengueren els seus caps agermanats que, un moment o altre, destacaren en tota casta d’accions a favor de la causa de la Germania. Aquest fou el cas del notari Joan Gili de Sineu. Centenars de sineuers varen fer costat a la causa agermanada, tant en el camp de batalla com a l’hora de defensar les idees de justícia social que reclamaven els revoltats. Qualcun dels episodis de la guerra entre agermanats i l’exèrcit comandat per Gurrea tengueren d’escenari Sineu: Dia 14 de novembre de 1522, quan ja les coses es començava a torçar per als militants de la Germania, l’exèrcit reial arriba a Sineu des d’on el virrei Gurrea envià una crida als batles i als jurats de les viles de la part forana amb què els exhortava a rendir-se i els prometia el perdó general. Al cap d’uns dies, quan l’exèrcit era a Llucmajor, els agermanats tornaren a entrar a Sineu i mataren, entre d’altres, el batle reial, Joan Rabassa.
La Germania, com hem dit, l’any 1523 va ser durament esclafada pel poder reial, que no deixà mai de fer costat als senyors i als privilegiats. Les cruels condemnes i càstigs varen voler ser exemplars, a fi de no deixar dubte de com havien de continuar les coses a Mallorca i què podia passar si revifaven les ànsies de canvi. Entre els que pagaren el seu posicionament amb pena de mort hi trobam al sineuer Joan Gili, qui havia estat enviat com a representant dels agermanats davant el rei Carles I en el darrer intent dels revoltats de fer-li entendre les seves reivindicacions, amb beneplàcit i mala intenció de Príam de Villalonga, lloctinent del virrei.
Joan Gili va ser considerat «molt principal cap de la Germania». Així ho fa coneixedor també el fet que fos triat per a formar part la darrera ambaixada en representació dels agermanats davant el rei, per ventura la seva condició professional -home de papers i protocols, era cosa habitual que en ambaixades similars hi hagués qualque notari- el feia un bon candidat, encara que aquella missió fos una trampa parada per les autoritats en representació el monarca i per la mateixa cort reial. L’ambaixada dels agermanats era formada pel notari Gili, Miquel Torrens de Llubí, Toni Bastard de Binissalem i Bernat Morey de Muro. La seva fi no pot ser més dramàtica; tornaren de la cort de Valladolid amb un paper tancat amb el segell reial, la seva pròpia sentència de mort.
Sabem que Gili i els seus companys varen ser penjats el mes d’agost de 1523 a les forques dels ambaixadors, fetes a posta per a ells en el camí cap al castell de Bellver. Tal com havia passat amb el famós dirigent dels agermanats, Joanot Colom, Gili fou fet servir com a mostra de la ferotge repressió que clogué aquell episodi de revolta contra la profunda desigualtat mantinguda per l’oligarquia dominant: penjat a la forca, esquarterat i finalment el seu cap exposat a un costell, dins una llanterna o gàbia a l’actual plaça de Santa Eulària, a Palma. (Un costell era un pal de fusta o una columna de pedra on, entre d’altres càstigs físics de condemnats, exposaven el cadàver, quarters del cos o el cap dels executats amb l’objectiu d’atemorir el poble.)
Si avui és conegut el seu nom dins Sineu, sobretot, és gràcies a la casa on visqué ell i la seva família durant generacions, actualment ocupada pel taller i galeria del pintor i escultor Ricardo Gago, qui volgué mantenir la memòria del notari agermanat rehabilitant el nom de «Can Gili» per a la galeria. L’execució de Joan Gili no va fer cabal l’ànsia repressora posterior a la Germania, les seves propietats també varen ser-ne afectades. A l’Arxiu del Regne de Mallorca es conserven documents dels anys 1523 i 1524 relatius a les subhastes dels bens del notari Joan Gili, «condemnat per crim de Germania»; una crida de dia 10 de setembre de 1523 fa referència a la subhasta de can Gili «per encantar les cases y corral den Johan Gili, notari, per crim de lesa magestat», encara que la casa va continuar en mans de la mateixa família, almanco fins el segle XVII.
Can Gili no és l’únic racó de Sineu que recorda els fets de 1521-23; al cap del carrer Major, mirant cap a llevant, trobam des de 1987 la placeta de les Germanies, en bona memòria d’aquell intent de canvi profund sota el crit de «Pau, Justícia i Germania!».
A Sineu, la delegació de l’Obra Cultural Balear, que edita aquesta revista, i el partit Gent per Sineu s’han adherit als actes que commemoren el cinquè centenari de la Germania. Avui a migdia ens agermanarem amb els altres municipis mallorquins i llegirem el Manifest “500 anys de revolta. 500 anys de Germanies (1521-2021)”, aquest acte, que no serà com hauríem volgut per mor de la situació sanitària, serà penjat a les nostres xarxes socials.
Per a saber quins actes faran i més coses sobre la Germania mallorquina visitau el portal https://germanies500.cat/ca.
[text de Joan Munar]
dingola.net 