Curiositats de la Setmana Santa sineuera (V). El cap dels muntadors del la casa santa sineuera, i les panades de patata i ceba

Fins no fa molts d’anys era costum fer el recorregut el Dijous i Divendres Sant a les diferents esglésies que tenien casa santa (església parroquial, església de Sant Francesc de Paula, església del monestir concepcionista i l’oratori de les monges de la Caritat). El monument o casa santa és un muntatge escenogràfic on es reserva l’hòstia consagrada de la missa del dijous, quan es commemora el Darrer Sopar. Aquesta mena de bambolina es muntava i es desfeia en poques jornades, per això era necessari un cap que dirigís la resta de voluntaris que hi intervenien. Durant el segle XX dos personatges foren claus en l’encomana d’aquesta tasca de direcció, d’una banda el fuster Domingo Mulet i Ferriol, Llubiner (Llubí, 1887-Sineu, 1980) del qui, gràcies al seu dietari de treballs d’entre 1911 i 1928, tenim la següent relació de treballs a la casa santa de l’església parroquial -ubicada al presbiteri- i al monument de l’església conventual del monestir -ubicada a la capella de Santa Teresa de Jesús-:

dataconcepteimport
(1911) Abril 9Iglesia. Por Trabajo á la Casa Santa cuatro jornales3,00 pts
(1912) AbrilIglesia. Para pintar las escales Casa Santa2,00 pts
(1913) Abril 8Iglesia. Por madera y Trabajo á la «Casa Santa»          30,00 pts
(s.d.) Marzo 23Monjas Concepcionistas. Por trabajo a la Casa Santa6,00 pts
(s.d.) AbrilMonjas Concepcionistas. Por montar y desmontar la Casa Santa6,00 pts
(1918) MarzoMonjas Concepcionistas. Por desmontar y montar la Casa Santa6,00 pts
(1919) AbrilMonjas Concepcionistas. Por desmontar y montar la Casa Santa6,00 pts
(1921) MarzoMonjas Concepcionistas. Por montar y desmontar la Casa Santa8,00 pts
(1922) MayoMonjas Concepcionistas. Por montar y desmontar la Casa Santa8,00 pts
(1924) Abril 2Iglesia. Por una barra de 17 palmos por la Casa Santa3,00 pts
(1924) OctubreIglesia. Por trabajo de trasportar las escalinatas de la Casa Santa1,50 pts
(1928) Abril 4Monjas Concepcionistas. Por trabajo a la Casa Santa6,00 pts

L’altre, és en Guillem Pastor i Beltran, Garbull (Sineu, 1908-2000) aquest a la dècada dels trenta del segle passat, essent escolà de l’església parroquial, ja coordinava les tasques:

Recibí del Rdo Sr Cura Párroco la cantidad de 103,00 pts para pagar los jornales de montar y desmontar el monumento. Sineu a 10 de Abril de 1931. Guillermo Pastor

(Arxiu Parroquial de Sineu. 43.33 Rebuts varis 1871-1933).

Com escultor amateur realitzà l’urna de la casa santa de l’oratori de la Caritat:

MONUMENTO. 10 de Abril de 1933, Guillermo Pastor Beltrán Sacristán de la Parroquia nos regala una “Urna” para el Monumento, construida por el mismo expresamente para nosotras. La bendice el Rdo. Párroco privadamente. MONUMENTO EN LA CAPILLA DE LAS HH CC SINEU. Día 29 de Marzo, Jueves Santo. Tenemos Monumento en nuestra capilla la cual es visitada por las dignas Autoridades Eclesiásticas y Civiles y muchísimas personas más

(Arxiu Bartomeu Mulet. Carpeta de les Monges de la Caritat, fulls mecanografiats).

Pastor ens ha llegat unes notes manuscrites sota el títol de ‘Modo de montar el Monumento de Semana Santa en Sineu’ on, en catorze pàgines, s’expliquen les passes a seguir per a muntar l’arquitectura efímera de l’església parroquial i com s’ha de completar el Divendres Sant per a realitzar-hi el Davallament.

Fotografia dels muntadors, cedida per Joan Carbonell Estelrich (Maria de la Salut, 1930)

Durant el rectorat de Mn. Joan Parets i Serra (1989-2003) es va muntar, després d’anys de no fer-se, la casa santa de l’església parroquial sota les directrius de Guillem Pastor. El rector Parets ens recorda que, finalitzat el muntatge, i seguint un vell costum, tots els col·laboradors varen menjar panades de patata i ceba. En aquella ocasió realitzades per n’Àngela Frau i Amengual Castanyera (Sineu, 1935), de la qui n’hem pogut recollir la recepta:

PANADES DE PATATA I CEBA de n’Àngela Castanyera

Ingredients

Per a unes 10-12 panades

Per a la pasta: 200 g de saïm, 2 tassetes d’oli (uns 140 ml), 4 tassetes d’aigua tèbia (uns 280 ml), la farina que es beu (aproximadament un quilo de farina fluixa)
Per al farcit: 500 g de patates, 500 g de ceba tendra, 2 botifarrons, 150 g de xulla, moraduix, oli d’oliva, sal, pebre bo, sobrassada.

Elaboració

Primer, tallarem la patata a daus no molt grossos; després la ceba petita com si haguéssim de fer sofrit; i finalment tallarem a bocins petits la xulla i el botifarró. Ho posarem tot dins un ribellet i ho tremparem al gust amb oli, sal, pebre bo i moraduix. Pensau que la pasta no du sal, i convé que siguin gustoses. És el moment de fer la pasta. Mesclam el saïm, l’oli i l’aigua tèbia. Aquest punt és molt important perquè la pasta sigui bona de treballar.  A poc a poc, hi ficam la farina per tandes i anam remenant amb la mà, a fi d’aconseguir una pasta homogènia i llisa. La treim i la pastam una mica amb energia damunt la taula per fer-la lligar bé.   Ja podem donar forma a les panades. Després les farcim i hi posam un trosset de sobrassada. És el moment de fer-los les tapadores i els pessics per acabar-les.   Una vegada estan totes fetes, les podem coure, les enfornam amb temperatura a dalt i a baix, amb el forn calent a uns 200 ºC. Han d’estar uns 50-60 minutets, fins a ser ben rosses, i ja són a punt!

[text de Joan Vanrell]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

<span>%d</span> bloggers like this: