Curiositats de la Setmana Santa sineuera (VI). La corona de la marededéu de Pasqua (1781)

L’historiador i folklorista P. Gabriel Llompart i Moragues CR (Palma, 1927-2017) afirmava que va ser a començament del s. XVII quan es va introduir, des de la Seu, la processó de l’Encontre el matí de Pasqua. Aquesta representa la trobada de Jesús ressuscitat amb la seva mare. L’encontre no apareix ni a la Bíblia ni als evangelis apòcrifs, és segurament una invenció de la Llegenda àuria fruit de la convicció de què era indecorós que Jesús veiés a Maria Magdalena abans que a la seva pròpia mare. A finals de l’Edat Mitjana per l’acció del teatre dels misteris es va popularitzar, i amb la Contrareforma la tradició es va convertir en article de fe.

Si la Mare de Déu de la Soledat va vestida amb robes de dol, la Mare de Déu de Pasqua va coronada i vestida amb colors vistosos. La comitiva que acompanya el Bon Jesús ressuscitat parteix de l’oratori de Sant Josep. Mentrestant, des de l’església parroquial surt la Mare de Déu amb el seu seguici, portada per quatre dones –quatre casades en el tram descendent i quatre fadrines en el tram ascendent-. La topada de Mare i Fill és a la plaça del Fossar i una de les coses més emocionants i esperades són les tres reverències de la Mare en veure el Fill triomfant i gloriós. A continuació la processó retorna a l’església parroquial on hi ha l’ofici de Pasqua.

Processó de l’Encontre (fotografia Josep Pons i Frau, s.d.))

La Mare de Déu de Pasqua és una imatge de bulto, un maniquí o obra de cap i pota, amb el cap i les mans de talla de fusta, abillada amb vestit i mantell, una perruca de cabell natural i una corona. Està muntada sobre unes andes i, des de la part inferior, amb un mecanisme de molla que s’acciona manualment, l’escolà li va fer les tres reverències.

Processó de l’Encontre (fotografia Josep Pons i Frau, s.d.)

Al tresor parroquial es conserva la corona d’orfebreria per a sobreposar a aquesta imatge. És d’argent cisellat i repussat, i amb pedreria segons la fitxa realitzada recentment per l’historiador de l’art Miquel Pou i Amengual. El cèrcol inferior té un diàmetre de 16,5cm, està decorada amb quatre florons amb forma de fulles d’api, rematades amb un orbe amb una creu situada a sobre, amb una alçada total de 33,5cm i una amplada de 22,5cm. Segurament es tracta d’una deixa devocional ja que a la part inferior hi ha la inscripció Juane Sabater Y Jalabert Ani 1781. D’aquest fet enguany se’n compleix el 140è aniversari.

Detall de la inscripció

La parròquia de Santa Maria de Sineu compta amb un gran nombre de peces artístiques al servei de l’ús litúrgic patrocinades en diferents moments històrics. La corona prové del mecenatge de la família Sabater, en concret de la donzella Joana Sabater i Gelabert († 1782). Sobre aquesta família, amb casa pairal al carrer de Son Sabater núm. 6, n’és interessant la ressenya històrica de Mn. Bartomeu Mulet a la revista Teleclub (núm. 8, març 1976) monogràfica de la Venerable Sor Elisabet Sabater i Noceras, neboda de l’esmentada donant.

Corona

[text de Joan Vanrell]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

<span>%d</span> bloggers like this: