Fa unes setmanes que per Sineu es passegen informadors del Govern de les Illes Balears per sensibilitzar als negocis i als ciutadans sobre les mesures a prendre contra la covid19 (fes clic aquí). DÍNGOLA va entrevistar dos d’aquests informadors covid el passat dimecres, dia de mercat: Carlos –informador 400– i Tomàs –informador 404–.
DíNGOLA – Què feu avui, els informadors covid, a Sineu?
Tomàs – En aquests moments estem repartint cartells en el sector de la restauració, amb la normativa publicada en el BOIB, incidint molt en el tema de les tres M, «màscara, metres de distància, i mans netes», i també informant sobre l’aforament dels locals –exterior, ja que l’interior està tancat com sabeu–, el nombre màxim de comensals i de nuclis de convivència per taula, portar la mascareta si no s’està menjant o bevent…
DíNGOLA – I ho compleixen lo de la mascareta quan no mengen o beven?
Tomàs – Mira, la gent ja n’està cansada de du mascareta, i per tant quan es seu i es relaxa, es treu la mascareta tot d’una. Nosaltres anem a la gent a intentar conscienciar-los que el virus no està erradicat i que, mentre no mengin, han de portar la mascareta posada. Òbviament abans demanem al propietari del bar o restaurant si li sap greu que parlem amb els seus clients…
Carlos – De fet, la nostra funció global és de, assertivament, informar i sensibilitzar a la població sobre les mesures a seguir en qualsevol àmbit: vianants, restauració, hoteleria, gimnasos, comerç, etc. Normalment tenim una ruta preestablerta. Visitam places, parades de bus, parcs infantils… De vegades ens reunim amb la Policia Local, l’Ajuntament, etc. per coordinar-nos millor.
DíNGOLA – Entenc que heu d’estar ben actualitzats sobre la normativa a seguir…
Carlos – Efectivament. Hem d’estar actualitzats sobre qualsevol publicació nova en el BOIB, qualsevol avís de les conselleries, etc. I en base a això, vigilem que la població compleixi amb els requeriments marcats: per exemple, en un lloc com el mercat dels dimecres de Sineu, ens fixem que no hi hagi aglomeracions, que la gent porti la mascareta ben posada, el tema del fumar en el carrer…
Tomàs – També fem una passada per l’Ajuntament, controlam les entrades i sortides de les escoles, etc. I ajudam en el que podem.
DíNGOLA – I podeu sancionar a qui no ho faci bé?
Tomàs – Ha de quedar clar que la nostra funció és informadora, assessora. Nosaltres no sancionam. Si hi ha res greu o no ens fan cas, ho elevam a altres instancies.
Carlos – Estem coordinats amb els responsables del govern, amb els batles dels municipis on anem, i òbviament amb els cossos de seguretat, especialment la Policia Local. Nosaltres fem un resum diari per a la conselleria.
Tomàs – Cal dir que encara que nosaltres no sancionam, si que informam de les sancions a les que s’exposen els establiments o persones que no segueixen les directrius de l’autoritat sanitària.
Carlos – Si a la tercera visita que fem a un restaurant, no ha solucionat les deficiències, obrim incidència, i això ja va cap a la coordinadora.
DíNGOLA – Quines són les deficiències més habituals que us trobau?
Carlos – Per exemple la gent caminant pel carrer, fumant o menjant, òbviament amb la mascareta baixada. El que hi ha més és el mal ús de la mascareta.
Tomàs – El nas per defora, per exemple. Però tot d’una que ens veuen normalment la se col·loquen bé. I una altra deficiència habitual són les aglomeracions: per exemple dels pares quan els infants han de sortir d’escola, que xerren en grupets mentre esperen.
DíNGOLA – En els inicis de la pandèmia hi havia errades greus pel que fa a l’ús de guants… La gent es posava els guants i es pensava que duent els mateixos guants posats tot lo dia ja estava protegida contra el virus!
Tomàs – No. Ara ja no trobam deficiències grosses pel que fa als guants.
Carlos – Si, ara ja només veus guants a l’entrada de les botigues i centres comercials. Com que s’ha estès l’ús del gel hidroalcohòlic, la gent ja es sent protegida aplicant-se el gel.
DíNGOLA – Ho fan bé els comerços i botigues?
Carlos – En general els supermercats ho fan bé, amb l’aforament ben controlat, etc. I ens diuen que desinfecten bé els carros de compra.
DíNGOLA – I els bars?
Tomàs – Els bars… Depèn. Mira, fa unes setmanes, quan encara feia fred, un bar me va demanar si podia deixar mantes als clients, ja que l’interior estava tancat. Li vaig dir que sí, mentre les desinfectés i airejàs entre client i client. Però me va dir que així no li sortia a compte. I un altre tema: la premsa, els diaris, les revistes que tenen a molts bars… bé, i a sales d’espera del metge, a la perruqueria, etc. Ho toca tothom! I qui fulleja el diari després es posa la mà a la boca, o amb els mateixos dits que ha girat la pàgina després agafa una oliva.
DíNGOLA – Com s’ho pren la gent, quan l’aviseu del que està fent malament?
Carlos – La gent més jove és més receptiva.
Tomàs – Usam molt l’empatia, per entrar a la gent. Però de vegades tenim problemes… A Sineu s’altre dia un home m’entima «Vatualmon de mascareta!… quan m’heu de vacunar?»
Carlos – A una companya nostra la setmana passada un li va dir «no me toquis els collons».
Tomàs – I el que molesta a alguns establiments de restauració és veure que ells compleixen la normativa escrupolosament, i en canvi veus algun altre establiment del seu sector que “s’ho passa bastant pel forro”. I s’emprenyen i es crispen.
DíNGOLA – Veis llum a final del túnel?
Carlos – Bé, et podem donar la nostra opinió personal, per tant no és res oficial. Jo no crec que acabi aviat això. Hi ha gent que, en acabar la feina, es troba. Per exemple al bar o a casa d’algú. Sovint és gent de diversos nuclis familiars…
DíNGOLA – A tots els municipis hi ha els dos o tres bars habituals on veus aglomeració de gent fent la cerveseta a les set o les vuit del vespre, en tassó de plàstic, uns metres enfora del bar…
Carlos – Clar. Quan hi ha informadors covid pels voltants, això no succeeix. Però nosaltres no podem ser sempre per tot a totes les hores. Ara ve el bon temps, i a la gent encara li costarà més prescindir d’aquestes trobades. La desescalada serà difícil…
Tomàs – La vacunació aportarà llum al final del túnel, però ja veieu, encara n’hi ha per estona. I les coses no es fan massa bé, des d’algunes administracions: fa uns mesos jo mateix vaig anar a Itàlia i allà ningú me va demanar la PCR ni la Self Declaration ni res…
Carlos – El fet de tornar tancar els interiors dels bars crec que és una evidència de que la desescalada serà lenta, és a dir, que els experts no veuen clar que es puguin relaxar les mesures tan aviat.
dingola.net 