Dues dècades, tres partits. Un repàs a la historia política de Pere Joan Jaume.

Pere Joan Jaume, que ha estat batle de Sineu, regidor en l’equip de govern, i regidor en l’oposició, ha tornat ocupar pàgines de diaris aquests dies. Facem un repàs al professional del turisme –i durant una temporada, de la floristeria– que en dues dècades ha esdevingut un dels personatges polítics més mediàtics del municipi.

Pere Joan Jaume va entrar al PP per allà al canvi de mil·lenni i des d’aleshores la seva història política ha anat lligada a aquest partit, d’una manera o una altra. Encara que ha flirtejat o ha consumat amb altres, els llaços amb el PP mai s’han acabat de rompre, excepte durant la legislatura 2015-2019 (encara que tots dos, Jaume i PP, estaven a l’oposició).

A les eleccions del 2007 Jaume va anar en la llista que encapçalava Pep Oliver Rebassa, Boter, i en va sortir elegit. El PP va fer 5 regidors i Oliver va pactar el govern municipal amb el seu cosí Pavarotti, d’UM.

Quatre anys més tard Oliver va passar a la llista del Consell de Mallorca, on va sortir triat diputat, i Jaume va encapçalar la llista del partit per Sineu. El PP va conservar els 5 regidors que ja tenia, i va governar amb els 2 que havia tret l’hereua d’UM, Convergència per les Illes (CxI), Pavarotti i Sarrier. El pacte de govern establia que Pavarotti tendria la dedicació exclusiva durant tota la legislatura, encara que el batle fos Jaume. Per compensar aquesta anomalia, el PP assignà a Mulet un dels 12 càrrecs de confiança del parlament (lloc amb un salari equivalent al de funcionari del grup C1 i nivell 23).

Aquests anys foren convulsos. A Sineu va esclatar la polèmica per l’estàtua de Jaume II, donada per l’aleshores cunyat de Jaume, i a nivell autonòmic el president José Ramón Bauzá es va posar la gent en la seva contra per la política lingüística que duia. Mai hi havia hagut uns corrents ideològics tan diferenciats en el PP balear. El corrent més espanyolista era encapçalat per Bauzá, mentre a la part forana de Mallorca el sector regionalista –del que en formava part l’aleshores regidor de festes Tomeu Mulet– s’imposava. Per acabar-ho d’adobar hi va haver estira-i-arronses importants entre Jaume i l’exbatle Boter. Tot això va sumir el partit en una crisi, i es varen començar a diferenciar dos bàndols dins el mateix PP local, cosa impensable només uns anys abans. Les relacions entre Jaume per una banda, i Mulet i Boter per l’altra, es tensaren. Mulet –apadrinat per Boter– va guanyar les eleccions internes per triar candidat a la batllia per a les eleccions del 2015, en contra de Jaume, que mesos després va formar un nou partit, Sineu s’ho Mereix (SsM), composat principalment per simpatitzants del PP de l’ala menys regionalista. En aquestes circumstàncies de crisi, a les eleccions del maig del 2015 el PP es va pegar una bufetada i va obtenir només 3 regidors, i part dels vots passaren SsM, el nou partit creat per Jaume, que contra tot pronòstic va fer dos regidors (el mateix Jaume, i n’Aguayo). Pavarotti –ara el PI– va pactar amb el sobiranista Confit, germà del seu gendre, de Gent per Sineu (GxS), i per tant la dreta va passar a l’oposició.  

Les intervencions de SsM varen ser ben escasses durant la legislatura, i la manca d’una estructura potent a darrera els va fer ser una força residual. A finals del 2018 Jaume passa a Ciutadans (C’s), i es crea una delegació local d’aquest partit. Mulet, al contrari, va fer una certa oposició, però va ser una oposició de perfil baix, sense crear-se massa enemics, i volent demostrar per activa i per passiva la seva moderació i centralitat. A les eleccions del maig del 2019 GxS va ser superat només per 56 vots pel PP de Mulet, però això va donar un regidor més a aquests darrers i, amb això, la possibilitat de pactar amb Ciutadans. El pacte Mulet-Jaume establí una paga de dedicació exclusiva pel primer, el batle, i de dedicació parcial al segon, el tinent de batle.

Aquests darrers temps han estat nefastos per C’s a nivell estatal, amb caiguda lliure a l’abisme. A finals d’octubre del 2021 Jaume i dos regidors més d’altres municipis han presentat la baixa al partit taronja, però no han entregat l’acta de regidor. Jaume continua en el govern municipal de Tomeu Mulet, i es dona el primer cas de transfuguisme en el municipi des del 2001, vint anys després, quan Apol·lònia Llull Bovet del PP va votar una moció de censura que va tornar la batlia a l’esquerra.

Demà, nova DíNGOLA en paper

DíNGOLA, sempre atent a l’actualitat municipal, es demanava que passava amb C’s. I de fet, a la nova revista en paper que surt demà, us trobareu un xafardeig que està des actualitzat. Perquè quan es va donar la noticia de l’esqueix del carnet de C’s per part de Jaume, la revista ja estava enfornada. Aquesta és la noticia que surt a la nova DíNGOLA: