Raska-yu, la Dansa Macabra animada per un sineuer

En la simbologia de la festa de Tots Sants i els Difunts, ens venen a tots al cap els símbols comuns de les calaveres, els ossos, cementeris i bubotes; la televisió ben eficaçment ha incrementat aquest imaginari amb fantasies macabres de tota casta. Un precedent relacionat amb tota aquesta simbologia mortuòria, molt popular durant l’Edat Mitjana era la Dansa de la Mort o Dansa Macabra; una representació teatral o pictòrica de la igualtat absoluta de tots els humans -reis, papes, bisbes, nobles, plebeus…- que en finar, indefectiblement, s’hi afegiran fora importar el seu origen ni el seu poder o posició social durant la vida.

Una Dansa Macabra més moderna i amb melodia de ritme encomanadís és la famosa peça “Raska-yu” (cuando mueras que haràs tú). Interpretada pel conegut Bonet de San Pedro (Pere Bonet Mir; Palma, 1917-2002). Conta Bonet com va ser que va fer la cançó “Va sorgir un dia que en Tomeu Lete i jo anàvem animadets després de prendre unes copes. Pots escriure que no imaginàvem que allò és convertís en una cançó símbol d’una època.” [“Bonet de Sant Pere; un mallorquí obert al món.” Perlas y cuevas núm. 666 20 de desembre de 1986, p. 16].

Aquest “Tomeu Lete” era Bartomeu de Lete Sagrera, nat a Sineu l’any 1905 i mort a Barcelona l’any 1968. De fet, tal com explica Bonet a l’entrevista, Lete és reconegut com a coautor del Raska-yu; així es pot veure en els discos i gravacions on hi ha aquest hit de Bonet de San Pedro. Lete més que en el camp musical, emperò, va ser reconegut en el camp de la il·lustració, a la qual es dedicà professionalment, i artísticament en el camp de la pintura.

De Lete era net del contractista basc Manuel de Lete Narbaiza (Durango, 1837-Palma, 1923) qui l’any 1895 inicià l’explotació minera de lignit a Sineu [vegeu la nova Díngola en paper; en concret, VANRELL i TORELLÓ, Joan “Un poc d’història: La recerca de lignit al terme de Sineu” Díngola núm. 42. Novembre 2021, p. 51]. Era fill de Francisco de Lete Vera i de la felanitxera Joana Sagrera i Obrador.

Inspiració americana i censura hispana

Rascayú va ser un dels clàssics populars de la postguerra; amb una tonada animada i cridanera, i una tornada molt bona de recordar, va triomfar a mitjan anys 40. De fet, és segur que ha transcendit més que els autors, amb prou feines hi ha qui recorda que l’intèrpret original n’és Bonet de San Pedro (hi ha versions d’altres artistes de tot gust i color) i molt manco qualcú recorda Bartomeu de Lete, just amagat rere els drets d’autoria i els crèdits estampats en els discos. Sempre han dit si la inspiració, a més de les esmentades “copes” que animaren els dos amics, els vengués d’una part de la cançó de foxtrot I’ll be glad when you dead, you rascal, you!, popularitzada per Louis Armstrong. Quant a la lletra, els entesos apunten que clarament segueix els versos del bolero Boda negra del cubà Alberto Villalón, al mateix temps inspirat per una obra del poeta colombià Julio Flórez.

Raska-yu fou però també una cançó absurdament perseguida per la censura. Vés per on, una composició innocent i desenfadada esdevindria una cançó de caràcter polític, i per a més d’un anticatòlica,  prohibida pel règim franquista. Ell mateix ho conta a la mateixa entrevista de Perlas y cuevas “a mi em prohibiren Rascayú. (…) “A devers Barcelona, a una cadena de cines, posaven es disc [Raska-yu] quan acabava el NO-DO…”. Llavors, l’estrofa de tornada “¿Raska-yu cuando mueras que harás tú? Tu serás un cadáver nada más.” Va ser emprada per alguns com una befa a Franco i, com en aquests cines de Barcelona, la bolla es va fer tan grossa fins que va arribar a fugir de les mans de les autoritats. Els catòlics més conservadors tampoc estaven conformes, veien la lletra massa irrespectuosa amb la moral cristiana:

Hizo amistad con muchos esqueletos
que salían bailando una sardana
mezclando sus voces de ultratumba
con el croar de alguna rana.
Los pobrecitos iban mal vestidos
con sábanas que ad hoc habían robado
y el guardian se decía con recelo
estos muertos se me han revolucionado.
Como es bastante tétrica la historia
los fuegos fatuos se meten en el lío
armando con sus luces tenebrosas
un cacao de padre y muy señor mío.

Tant si és una cosa com l’altra, una nit de marxa un sineuer i un músic ciutadà de la barriada de Sant Pere feren el cocktail perfecte per a crear un èxit musical que ha transcendit més enllà dels confins de les seves vides.

[text de Joan Munar]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

One comment

  1. Xabier Egurrola Hormaetxea

    Molt bo!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: