Una riuada d’externs va omplir el poble ahir devers les 19h. També centenars de sineuers sortiren a gaudir de l’espectacle per antonomàsia de la tardor en el Pla de Mallorca. Els carrers es transformaren en torrentades de persones que gaudiren d’un esdeveniment ja plenament consolidat en l’agenda cultural mallorquina. No hi havia lloc per aparcar, excepte a les foranes, com en una fira, i els bars i restaurants feia dues setmanes que tenien penjat el cartell de complet.
Aquesta sisena edició, amb l’organització ja legalment constituïda com a associació, va transcórrer a través d’un itinerari nou per la barriada de Bons Aires i també el casc antic. Enguany els motius dels escenaris i la narrativa visual dels diferents punts inclogueren temes relacionats amb la pandèmia –com no podia ser d’altra manera–, a part de la cultura popular –Biel Caragol, etc.–, i les llegendes. Les llàgrimes de Sant Llorenç, els xifons de tota la vida –i el palo, òbviament–, les tonades de Biel Caragol, els tetra-bricks de Laccao i Agama, els molinets fets per alumnes del CEIP Rodamilans, el confinament dins gàbies per culpa d’una pandèmia o els melòdics moviments de la ballerina al so de la música en viu devora l’església, són exemples d’allò que ha posat la pell de gallina als visitants.
«Més gent que a una fira» era una frase escoltada sovint entre el públic. Tot i això, no es produïren aglomeracions, i el públic va respectar en general l’ús de la mascareta. Un exèrcit de voluntaris –presents a cada punt del recorregut, però també a tres punts d’informació–, s’encarregaren que tot transcorregués així com estava previst. També el temps va donar una treva durant unes hores.
L’any que ve més (o això esperam!).
dingola.net 