Un lector de llengua esmolada i vista cansada de veure com passa el temps i l’estampa que acompanya aquest text empitjora en lloc d’anar cap a bé, ens ha enviat amb la foto una carta, en forma de glosa, per al batle. Segurament qualsevol, inclús els que haurien en qualque moment de posar fil a l’agulla, estaran d’acord que la imatge de la Plaça queda esgarrada, amb aquests fils que agombolen els llums de Nadal o de les Festes d’Agost que, emperò, tot l’any componen aquesta teranyina poc simpàtica que ningú ha aconseguit dissimular com convendria. Els fils que travessen la plaça encreuats al bell mig, engreixats pels fils de corrent i guarnits d’afegits posteriors, pareixen talment una traca a punt de prendre la metxa; potser fa acotar el cap als que, porucs, esperen l’esclat dels barrobins o, per vergonya, el fa acotar als sineuers en veure la imatge que per al bé d’un dels llocs principals del centre històric, recordem-ho de nou, zona declarada bé d’interès cultural, hauria de ser més acurada.
No és per donar la matraca,
a qui mana a Sineu,
però a la plaça, Tomeu,
tot l’any hi penja una taca,
una teranyina, una traca
que destrossa cada dia,
l’encant, la fotografia
de l’església i campanar,
si aquests filats feis llevar,
l’estètica ho agrairia.
dingola.net 