Bohdana: «jo som aquí, tenc una família, i vaig a l’institut, però les meves amigues d’Ucraïna estan allà amagades en búnquers»

Na Bohdana té 18 anys i ja és el que els padrins en mallorquí diuen tot una doneta. Precisament perquè ja és major d’edat va poder gestionar tots els papers i venir tota sola. És aquí des de dia 15 de febrer: va poder fugir d’Ucraïna pràcticament dies abans de tancar-se l’espai aeri, quan ja tot el món s’ensumava la guerra. Just una setmana després les tropes de Vladimir Putin començaven la invasió d’Ucraïna, país sobirà que, de fet, havia aconseguit la independència de Rússia ara fa tres dècades –quan Putin era membre del servei secret KGB i líder del partit Наш дом – Россия, ‘La nostra llar, Rússia’–.  

Bohdana coneix bé Sineu i, a temporades, és una sineuera més. Ara és, per dir-ho d’alguna manera, la “germana gran” a la seva família d’acollida a Sineu, on ja hi ha una filla petita –fins ara la pubilla de la casa– i, d’aquí quatre mesos, una altra. Na Carme Sancho, sa mare de la família, va ser contactada per DíNGOLA quan va esclatar la guerra, i aquest mitjà es va posar a cercar connexions entre Sineu i Ucraïna. Cada any, en s’estiu, la família acollia Bohdana, en el marc de l’acolliment organitzat per l’associació ‘Un somriure per Txernòbil’. No és la primera vegada que a DíNGOLA xerram d’aquesta associació i, de fet, fa vuit anys, l’abril del 2014, la revista en paper us presentava en Sergiy, que ara ja és tot un homenet (o sense diminutiu, té 21 anys) i ara mateix és allà, a Ucraïna.

Na Bohdana parla ucraïnès, rus, anglès, castellà i català. De fet, l’entrevista la vàrem fer tot el temps en català. Na Carme ha contat que na Bohdana va sol·licitar venir cap aquí, per estudiar, ja fa mesos, i que tots els tràmits burocràtics i d’altra índole els va fer ella mateixa allà. Quan un la veu, el primer que es demana és «com es pot arrabassar el futur a tota una generació que, valga la redundància, té tot el futur per davant?» i copsa que na Bohdana és molt afortunada de ser ara aquí. I aquesta percepció s’intensifica quan ella i na Carme ens mostren, en la pantalla del mòbil, els vídeos que han rebut per Whatsapp de les amigues de Bohdana que continuen allà…

DÍNGOLA – Bohdana, què fan ara les teves amigues?

BOHDANA – Pel que sé, estan confinades dins búnquers o soterranis, sense tele, ni ràdio, amb els llums apagats, i sense…

[Llegiu la resta de l’entrevista en el proper número de la revista DíNGOLA en paper]