Un excel·lent exemple de brodat de temàtica religiosa dissenyat per Josep Pons Frau i realitzat per les Germanes de la Caritat.
Entre el 1912 i el final de la dècada de 1960, quan desaparegué la Congregació Mariana de Sineu, el penó de la Immaculada representava l’associació religiosa en tots els actes i cerimònies on participava, tant a Sineu com a fora poble.
Fotografia de la Junta de la Congregació (1928) amb el penó (cedida per Malén Alomar i Vanrell)
Joan Rotger i Niell Querol (Sineu, 1885-1961), com a cronista de la Congregació, dedicà una entrada a Josep Pons Frau quan aquest causà baixa de l’associació religiosa el 1912, en ell hi diu que “Antes de despedir-se de noltros volgué obsequiar a la Congregació fent el dibuix del pendón de l’Inmaculada, pintant la care i mans de la Puríssima i els angels” (ROTGER, 1918: 178).
Cal recular tres anys però, fou a la sessió de la Junta de la Congregació del mes de novembre de 1909, quan es proposà de fer un penó de la Immaculada i a tals efectes s’obrí una subscripció per a recaptar fons (ROTGER, 1918: 137). Donatius i la rifa de xots per a Pasqua (ROTGER, 1918: 173 i 180) feren possible sufragar les despeses la nova bandera religiosa. El Diumenge de l’Àngel de 1912 [14 d’abril] aquest fou beneït a l’església de Sant Francesc de Paula, seu de la Congregació, per l’ecònom Antoni Soler i Terrassa (Llorito, 1848- Porreres, 1926) i en foren padrins els nins Pep Barcia i Barcia, i Maria del Carme Sard i Costa de Son Rossinyol (ROTGER, 1918: 181). L’estendard religiós s’estrenà a l’Assemblea de Congregacions de joves de Sóller, el 21 d’abril, amb una nodrida representació de congregants sineuers (ROTGER, 1918: 182-184); a partir d’aquest moment aquest penó acompanyà els congregants a tots els actes.
El penó, que actualment es conserva a l’església parroquial, és una peça de grans dimensions feta de domàs de seda blanca (color marià). La tela amida 1,32m x 1,12m i l’asta, obra de l’ebenista Pep Sacanell,01 no l’hem localitzada, únicament el remat superior que és un angelet amb un filacteri que conté el text Ave Maria.
Remat de l’asta (conservat a l’església parroquial)
Al centre, dins un oval hi ha representada la Immaculada Concepció, vestida amb túnica blanca i mantell blau, amb les mans encreuades, entre núvols i envoltada de resplendor, sobre una mitja lluna i amb cinc querubins que l’eleven a la plenitud de la seva glòria, portant lliris i roses (símbols de puresa). Als quatre cornalons hi ha símbols del Càntic del Càntics que s’atribueixen a Maria: un Mirall sense taca (Speculum sine macula), la Porta del Cel (Porta coeli), la Torre de David (Turris David cum propugnaculis) i una Font (Puteus aquarum viventium). Aquesta cara del penó, a excepció de les parts pintades per Pons Frau, es va brodar amb fils de seda, d’or i pedreria al Convent de les Germanes de la Caritat sota la direcció de sor Germana Alemany i Juan (s’Arracó, 1873-Sineu, 1919) i sor Maria de Lourdes Duran i Llull (Manacor, 1875-Palma, 1947).02
Penó de la Immaculada (fotografia de Jaume Gual i Carbonell)
La part posterior, amb la inscripció «Congregación de María Inmaculada y de S. Luis Gonzaga de Sineu. Año 1912» i motius fitomòrfics, fou brodada al casal de Son Torelló per denou dones de manera altruista (ROTGER, 1918: 281-282). Entre elles la germana del pintor, Magdalena Pons i Frau (Sineu, 1879-Palma, 1958), i les dues senyores de Son Torelló: Trinitat Ferrer de la Cuesta (Palma, 1848-Sineu, 1924) i Francisca Ferrer de la Cuesta (Palma, 1840-Sineu, 1925).
Part posterior del penó de la Immaculada (fotografia de Jaume Gual i Carbonell)
—
[01] En desconeixem el segon llinatge, sabem que era el pare del canonge Josep Sacanell i Garí (Palma, 1917-2003) .[consultat a: http://miquelcinema.blogspot.com/2012/05/josep-sacanell-gari-palma-1917-2003.html%5D.
[02] Agraïm l’ajuda per a identificar les dues Germanes de la Caritat a sor Margalida Jordà i Munar (Sineu, 1947).
BIBLIOGRAFIA
ROTGER i NIELL, Joan (1919) Crònica de la Congregació Mariana de Sineu. Palma: Estampa l’Esperança.
dingola.net 