Les celebracions de Sant Antoni a Sineu han estat enguany ben concorregudes. Les beneïdes, que ja fa un grapat d’anys que es passen al dissabte després de la diada antoniana, han estat de les més participatives que es recorden dels darrers temps. Molts d’animals, sobretot cavalls i egües, i una bona desfilada de carrosses han conformat unes beneïdes més que acceptables, lluny de la poca afluència de públic i participants dels darrers anys en què es feien el mateix 17 de gener.










Altre tant pel fogueró, normalment encès dia 17, que passat a dissabte per mor del mal temps -un bon vent i previsions d’aigua- , ha congregat un bon nombre de persones a les torradores i llargues cues per a proveir-se de porquim, vi i pa; i seguidament, un extraordinari correfoc dels Dimonis de sa Cova des Fossar i els Diables La Garsa (St. Feliu de Llobregat). El fred i qualque gota ben gelada no han fet recular pràcticament ningú. Per sort, l’aigua ha fet definitiu acte de presència just acabat l’espectacle.


L’apunt: Què té més si celebram Sant Antoni el dissabte després?
Sant Antoni encara és festiu a Sineu -en el sentit de no laborable- i, fixau-vos, enguany, si no fos perquè la majoria de gent que fa feina dins el poble no n’ha tenguda, ningú se n’hauria temut de res. Sí que és ver que el fogueró s’ha passat també al dissabte posterior per mor del mal temps, emperò i què? Qui se’n pot lamentar? Una festiu fora festa no és tal, és un dia lliure que, segurament, molts aprofiten sols per descansar de les revetles de fora poble o per continuar la festa també a poble extern, però la festa a Sineu ha quedat reduïda a cendres, com hi queden els grans caramulls de rabasses i soques dels foguerons. La tradició és una cosa però la festa, que hauria de regir el calendari de festius -precisament- és nul·la.
Enguany, això encara és més sagnant perquè dins el calendari de festius adoptats pel Govern no hi entra la segona festa de Nadal, cosa que passa cada cert temps i que a pics deixa fora el dilluns de Nadal i altres fora el dilluns de Pasqua, dues segones festes en què tradicionalment els mallorquins solem reunir-nos en família per acabar-nos el torró o les panades. Són dates significatives i encara arrelades que enguany, per exemple, els sineuers haurem baratat per l’anodí dia de Sant Antoni.
No convendria fer un pensament a l’hora de triar els festius? I ens referim especialment, a l’hora d’incloure-hi la “festa” del sant ermita de gener. Està comprovat que Sant Antoni a Sineu funciona molt bé el cap de setmana de darrere, més que no el 17 de gener, si cau entre setmana. Els que estimam la festa i la tradició de fer poble anant les beneïdes o sopant al fogueró ens alegra més una diada participada, maldament sigui al cap de quatre o cinc dies de la diada senyalada que no un 17 de gener amb dia lliure però fora la gresca necessària que convidi tothom a celebrar-ho.
