Aprofitant que estem en any d’eleccions, des de la secció Espipellada Científica de la Díngola encetem una sèrie d’articles d’opinió, dirigits a les candidates i candidats de tots els signes polítics i en general a totes les sineueres i sineuers, sobre alguns dels aspectes que, segons la nostra opinió, ajudarien a fer de Sineu un poble una mica millor. Tots els articles estan escrits des de un caire constructiu, i les opinions són només dels que les subscriu, en el bens entès que potser hi haurà punts de vista d’altres persones als noms de les quals farem l’oportuna referència. Començarem parlant de l’aigua un tema que ens preocupa i sobre el qual esperem aviat tenir la notícia: Sineu ja té aigua potable.
Aigo, vos demanam, aigo
i vós, Senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatles
i feis com qui no mos sent...
Ah! Abans de començar he de fer pública la pròpia autocensura en relació al consum d’aigua, no la de beure sinó la que faig servir en la vida quotidiana, en som ben conscient.
Si coneixeu la meva activitat professional o els escrits que vaig publicant a la Díngola no vos estranyarà que comenci aquesta “votació particular” parlant de l’aigua. Un líquid que va fer possible l’aparició de la vida en el nostre planeta i el medi en el qual es realitzen la gran majoria de reaccions biològiques. Per tant imprescindible tant pels éssers de vida aquàtica com pels terrestre. Sense aigua no hi ha vida, almanco com la coneixem, mirant-ho des de el punt de vista dels humans la necessitat va més enllà de l’aspecte quantitatiu, perquè l’aigua que bevem ha de tenir la qualitat sanitària compatible amb els nostres requeriments fisiològics, si no, correm el perill de contreure malalties greus, especialment, si es tracta de contaminació per nitrats, en les primeres etapes de la vida o quan tenim algun problema de salut.
A Sineu, ara per ara, no tenim aigua potable! Ja sé que es tracta d’una qüestió que va més enllà de la responsabilitat de les autoritats locals. El tema és complex perquè vivim en una illa de clima mediterrani on el recurs és escàs i no tenim possibilitat de fer transvasaments, és veritat que es pot dessalar però aquí ens trobem amb un altre factor limitant: l’energia, cara econòmicament i per ara amb un alt cost ambiental. Si considerem la gestió de l’aigua de forma global pel conjunt de Mallorca ens adonem que hi ha diferents factors, que contribueixen a l’escassetat dins les mancances que de forma natural té l’illa.
L’increment de població que ha experimentat l’illa és un dels factors que esmentàvem, agreujat durant la temporada turística -mesos més càlids i per tant amb més necessitat d’aigua- principalment als municipis del litoral. He sentit “No podem deixar els turistes sense les dutxes quan surten de banyar-se al mar” suposo que tampoc quan ho fan a la piscina, la dutxa és imprescindible per eliminar una mica de sal i d’arena. Aquesta visió que és té de l’aigua, com a recurs essencial, no té en compte les mancances a les que m’he referit abans. Parlant de piscines, per mi és forassenyat deixar-ne construir a pocs metres del mar -omplides amb aigua dolça-. A una terra amb un gran dèficit d’aigua fa esgarrifar veure la quantitat de piscines escampades per tota l’illa, molt del lloguer turístic -in crescendo- va lligat a l’absoluta necessitat d’una piscina. Ja sé que hi ha piscines que s’abasteixen de l’aigua de pluja, per això cal ser caut a l’hora de generalitzar sobre aquestes construccions. El problema són les necessitats que ens hem creat, la piscina i l’aigua per beure al supermercat.
Un segon factor és la gran necessitat d’aigua que té Palma, deguda també a l’increment de la població. D’acord amb les dades que ens proporciona EMAYA, dels 30 hectòmetres cúbics anuals d’aigua que consumeix la ciutat, més del 40% són aigües subterrànies del nord de l’illa o del Pla, i una quantitat semblant prové dels embassaments i de les fonts que drenen aigües de la serra de Tramuntana. S’ha de dir que l’aigua de Palma es pot beure, sempre és potable, la mineralització pot variar una mica en funció de la quantitat d’aigua que acumulen els embassaments i que proporcionen les fonts, que en definitiva és funció de la quantitat de pluja.
I que suggereixes Biel? Primer de tot garantir el subministrament d’aigua potable, per mi és una prioritat absoluta, la primera. Tots els esser vius tenim dret a tenir aigua per beure. Sé que a Sineu hi ha gestions avançades per garantir la salubritat de l’aigua, aquesta ha de ser la prioritat pels governs municipals de qualsevol signe polític. Diferents municipis de l’illa han adoptat sistemes de potabilització, per exemple per òsmosi inversa, també a Palma el 9,22% de la que és subministra ho és, es tracta d’aparells cars, impossibles de pagar i gestionar pels alguns ajuntaments de pobles petits, pocs vots a l’hora de les eleccions d’àmbit superior al municipi. A les hores cal la implicació dels governs insular i de la comunitat. Ha de ser una exigència de tots els habitants de l’illa, la primera, no pot haver-hi categories en aquesta qüestió: ciutadans que tenen aigua potable i d’altres que l’han de comprar. Només cal pensar-ho un moment per adonar-nos de la desigualtat.
L’aigua embotellada i el plàstic que l’acompanya són un dels principals productes que importem, sinó el primer. Increïble! L’aigua continua arribant en vaixells, pensem en la despesa econòmica i els costos ambientals que això suposa. Vos imagineu que per una o una altra raó deixéssim de tenir aigua embotellada, aleshores que fem? Anem a demanar-la als veïns que han conservat les cisternes i continuen recollint l’aigua de pluja pel sistema tradicional. Les cisternes no són la solució definitiva, però si que ens donen autonomia, paraula cada dia més important, també des de una perspectiva de l’energia, per la possibilitat de tenir sistemes de generació propis integrats a les cases, igual que la disponibilitat d’una reserva d’aigua potable.
Per què des de l’Ajuntament no és potencia l’ús de les cisternes? Seria una forma d’assegurar que molts dels habitatges del poble, potser un alt percentatge, tinguessin assegurat el subministra d’aigua potable, a més de reduir el consum de la que donen les canonades del servei públic, la paraula adient és estalvi. Com? Fent una campanya d’anàlisi de l’aigua de les cisternes i una altra de reparació de les que estan danyades o no tenen en condicions els sistemes de recollida. A mitjan termini no seria una mala inversió, tampoc penso que ho hagi de pagar tot el municipi, estic segur que la majoria dels sineuers hi estarien d’acord.
Des de la mateixa perspectiva de l’estalvi, s’hauria d’implantar l’obligació que totes les noves construccions disposessin de cisternes, o si preferiu dipòsits, per recollir l’aigua de pluja. En aquest mateix sentit tampoc estaria de més tenir una oficina pública d’assessorament sobre els sistemes més eficients i amb menor cost per la salut humana i ambiental, per: la potabilització, la descalcificació, i el reciclatge de l’aigua.
He d’acabar aquest apartat amb una lletania que no em canso mai de repetir: les millors aigües de Mallorca per la seva mineralització són les dels embassaments i les de les cisternes. Comprovat experimentalment i amb moltes analítiques al darrera. Sobre les aigües de les fonts és més difícil pronunciar-me per la gran diversitat en el seu contingut mineral, la situació extrema i particular és la de la font del Guix, riquíssima en sulfat de calci i per tant amb un contingut mineral altíssim.
[Biel Moyà Niell, biòleg; biel.moya@uib.es]
dingola.net 