Aquest dissabte 22 d’abril, després de vuit anys clausurat, el Museu Parroquial torna a obrir al públic les seves instal·lacions. Serà a les 19.30 h, després de la missa, que es beneiran les instal·lacions i es podrà visitar.
Pel vicari de la parròquia, P. Antonio Velasco, aquesta reobertura suposa una innegable passa endavant. “Es podrà veure el tresor parroquial i diverses peces litúrgiques, una mostra de la imatgeria religiosa de la parròquia i, especialment, la mostra de les escudelletes parroquials. Aquestes joies històriques són expressió visible d’aquest tresor espiritual al qual convidam a descobrir”, ha assegurat.
Les persones que desitgin visitar l’espai, ho podran fer els matins dels dimecres gràcies a la col·laboració d’un grup de feligresos que tendran compte dels accessos.
LES ESCUDELLETES I EL MUSEU PARROQUIAL
A la dècada dels anys trenta del segle passat, a instàncies del llavors rector Andreu Mas i Soto (Manacor, 1867-Sineu, 1936), poc després de la segona troballa d’escudelletes a l’església parroquial el 1934 a la capella de Sant Antoni –el 1927 s’havia realitzat la primera troballa a l’actual capella de Santa Catalina Tomàs–, i gràcies al treball dels aleshores seminaristes Bartomeu Mulet i Ramis (Sineu, 1916-2008) i Bartomeu Gomila i Vallespir (Costitx, 1921- Palma, 1996) es va crear el Museu Parroquial amb un plantejament museogràfic especialitzat en ceràmica. Durant anys va estar en els porxos de la rectoria, fou el 1995 quan, a iniciativa del rector Joan Parets i Serra (Santa Maria del Camí, 1940-Palma, 2021), es va crear una nova museografia, més didàctica, i es va instal·lar el museu a la planta baixa de la rectoria –amb la col·laboració de l’Ajuntament–. Els treballs de catalogació i muntatge de l’exposició els va realitzar l’arqueòloga i historiadora de l’art Elvira González Gozalo; arran d’aquest treball es va publicar l’opuscle Escudelles de Sineu–Catàleg d’una mostra de la col·lecció parroquial.
El setembre de 2015 es va desmuntar i traslladar tota la col·lecció de ceràmica atès el perill d’ensulsiment de la rectoria a causa del mal estat de les cobertes, es va dipositar temporalment dins el Rebost gran del Monestir de la Concepció de la Verge Maria de Sineu. L’abril de 2019, després d’haver-se realitzat les obres pertinents a la rectoria, es va retornar tot el conjunt, i aquest 2023 s’han finalitzat les obres d’adequació de les sales del museu i s’ha procedit a tornar a muntar l’exposició amb la col·laboració, una altra vegada, de la doctora González.
L’ENIGMA DE L’ÚS DE LES ESCUDELLETES
Encara ara, una de les incògnites de la història local sineuera, és l’origen dels centenars d’escudelletes localitzades a la parròquia i la seva significació. Hi ha qui les ha vinculades amb el sagrament de la comunió dels malats –escudelles de combregar–; altres amb el sagrament de l’extremunció posant-hi el cotó amb l’oli beneït; amb posterioritat s’ha relacionat amb el sagrament de la comunió on serien usades a mode de patena. La darrera proposta interpretativa, sense descartar les precedents és la de l’antropòleg i historiador Andreu Ramis i Puig-Gros (Llorito, 1959). Aquest proposa, a partir d’un paral·lelisme etnogràfic, una vinculació amb un ritus mortuori força estès en l’espai i el temps; es tracta del ritu de dipositar un recipient amb sal sobre el cos del difunt amb finalitats profilàctiques i protectores, estretament lligades al concepte d’incorruptibilitat, però també amb una elevada càrrega simbòlica, màgica i supersticiosa (vegeu RAMIS PUIG-GROS, Andreu (2021) “Les escudelletes de la parròquia de Sineu. Una (altra) hipòtesi sobre el seu origen“ a INGLADA GRAU, Helena, ed. Joana Maria Palou i Sampol. Homenatge dels seus amics. Palma: Associació d’Amics del Museu de Mallorca. Pàg. 613-628).
dingola.net 