En Querol Tut-turutut i En Piscol tot enfadat, En Rosselló cap-pelat que el vogué comprar banyut, i ara l'han trobat feixuc i tot s'ha desbaratat.
El P. Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899 – Artà, 1976) al Cançoner Popular de Mallorca recull aquesta cançó a Sineu i l’acompanya de la següent explicació: «Es refereix a una festa que feien a Sineu per Sant Cristòfol. Mataven un bou, ballaven, corrien i donaven un quilo de carn i una coca als confrares que havien pagat deu cèntims cada setmana. Aquell any la festa caigué en divendres i el rector la volgué suprimir».01
Segons l’hagiografia de sant Cristòfol, aquest va passar l’infant Jesús d’un costat de riu a l’altre. Va ser una feina molt àrdua: el cos del nin cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món. És per aquest motiu que és el patró dels automobilistes i protector dels viatgers, d’aquí que durant la seva diada, el 10 de juliol, cotxes, motos i bicicletes són beneïts per gaudir de la protecció del sant durant tot l’any.
L’origen de la festa a Sineu n’és un altre, la devoció a aquest sant, venerat com un dels catorze Sants Auxiliadors —especialment com a protector contra la pesta—, és antiga ja que, a la primera església de Sineu ja hi havia una capella sota la seva advocació. Com antiga també n’és l’associació de feligresos sota el seu patronatge religiós: la Confraria de Sant Cristòfol (Rotger, 1944: 340). Pertanyien a aquesta confraria el conjunt de menestrals (ferrers, paraires, sastres, sabaters, fusters, barbers, picapedrers, tenders, corders, apotecaris, cirurgians i forners —a excepció dels teixidors que formaven part de la Confraria de santa Elisabet—) i altres persones que, sense ser menestrals, eren devotes del sant i es deien confrares de gràcia.
La menestralia escollia cada any dos obrers que, entre altres coses, eren els encarregats d’organitzar la festa de Sant Cristòfol. Aquesta festivitat, a més de les celebracions religioses, comptava amb un dinar de menestrals, ballades, cercaviles amb xeremiers, cossiers i algun refresc (Rotger, 1944: 344-345).
Als Anales de Sineu de 1901 es recull com es celebrava la festa a inicis del segle xx:
Fiesta de San Cristóbal. Resultó lucida la fiesta que los artesanos de esta villa celebraron en honor de San Cristóbal. El día 9 de Julio por la tarde la banda de música que dirige D. Jorge Real recorrió las principales calles, a las 8 se cantaron Completas y a las 9 y media empezó la verbena. El día 10 predicó en la Misa Mayor el Rdo. Cura Párroco de San Nicolás, de Palma, Sr. Tortell. Después hubo carreras. A las seis de la tarde comenzaron los bailes y por la noche se quemaron fuegos artificiales.
El setmanari Foch y Fum, el 1936,02 es fa ressò d’una polèmica entre menestrals ja que uns «volian ball d’aferrats y altres al estilo del país» arribant a crear dues comissions enfrontades. La crònica, satírica, ens mostra com es desenvolupava la festa a la dècada dels trenta:
Sobre sa festa de Sant Cristòfol
Hipócritas, farsantes, fariseos.
Aquest és es títol que dóna es capellá Juan García Morales a un llibre séu, y es que noltros donám a n’ets intrusos que s’atreviren a publicá un programa fals de sa festa de Sant Cristòfol.
Feim a sebre a n’aquests entrometidos, que sa Comisíó organisadora de dita festa lo prime que va acordá va essé no doná res a-sa publicidad que no fos per mediació de s’agenci des Moro Musa y per lo tant perqué ses coses quedin clares, y doná un mentís a n’aquests esquirols, a continuació publicám s’auténtich programa de sa festa.
Dia 9 a les dues d’es capvespre sa troupe de mestre’n Antoni Ferré [Antoni Martorell i RealFerrer (Sineu, 1896 – 1959)],03 armats de bombo y platillos amb s’auto nou que ha comprat! recorrerán tots es carrés d’es poble anunciant es comensament de sa festa, tots ets obrés y menestrals estarán obligats en senti cop de bombo, si jeuen axicarsé amb calsons blanchs y si trebayen dexá ses eynes a n’es tay, de lo contrari serán multats per sa Comisió.
A les 4 grandiosa corrida de toros a n’es camp d’en «Pineta» ahont s’improvisara una plassa de garberas de blat, y adornada de llensols de vaqueta, en ses tribunas corresponents y palco presidencial. «També sa comunicará a ses monjes tancades, per si volen presencià sa corrida desde es balcons d’es Convent en so seu xixisbey, confés o rectó de Lloret [Mn Bernat Orell i Horrach (Santa Eugènia, 1886 – 1966)]».
A las 4 y cuart amb punt en Nones vestit de Aragonés demunt un áse algerí iniciará es desfile de sa cuadrille a n’es compás d’un pasdoble que tocarán en Lio [Antoni Bauzá i Ribas Lio (Sineu, 1880 – 1963)] amb uns orgues de caña y en Miló amb uns ferraguins acompañats de ximbombas que tocarán una cuants musichs veys.
A les 9 d’es vespra, gran revetla dins es mateix camp, que será amenisade per sa música de ses ximbombas, y acabará amb una gran foguera de paya y estepas; después que’s menestrals joves amb una forca enrera heurán fetas 6 voltas per demunt una era «cantant mestre Pep rendeta».
Dia 10 a les 6 d’es demati diana floretjada amb un fabiol «no sabém qui el tocará».
A les 10 Altá fumat y misa de tres “o sia ofici» a sa capella de Sant Cristòfol, enretjolada de nou y adornade de flos y banderas. Es sermó correrá a cárrich del Tete que en sa seua elocuenci cantará ses alebanses, y esplicará sés virtuts y es miracles d’aquest Sant. Un coro de beatas veyas y es mes guerruts de sa Congregació Mariana cantarán demunt el có dirigits p’en Domingo [Domingo Mulet i Ferriol Llubiner (Llubí, 1887 – Sineu, 1980)], com sa suposa.
A les 11 reparto d’un kilo de bou y una coca a tots es devots «¡que haguin pagat ses 13 pesetas volem di!» en havé dinat a fe siesta per fe bona cara es vespre.
A les 16 carreras estrambóticas a n’es Mercat de donas dins un sach, y homos de cul enrera y atlots de grapes.
A les 21 funció de ball y varietés a «Son Toreó» que principiará en so ball de s’onso, y a falte d’en Toni Mayol ocupará es seu lloch «Nostramo», acte seguit ses fiyes de la Purísima vestides a l’antigua ballarán el parado. Ademés hey heurá cucañas, dimonis, cabezudos y teresetas y varias atraccións com serán es joch de s’embut, es de sa pella, sa gallina cega y altres.
A las 24 un cohuet y cuatre piulos anunciarán es final de sa festa. «Y a jeura tothom sa dit».
Sa Comisió.
Signat amb el pseudònim «S’ajudant d’es Moro Musa», afegeix:
NOTA. Sa presidenci de sa corrida estará formada de sa siguient manera.
El Tete, mestra Pereta, mestre Ferriolet, l’amo’n Llorens, l’amo’n Francesch [Francesc Crespí i Niell Guillemet (Sineu, 1882 – 1953)] y un representant de s’autoridad y unes cuantes mestresas joves y guapes vestides de manola. Sa cuadrilla estará formada de sa siguient manera: primera espasa, Dominguito I; banderillés, Joselíto Vidales y Antoñito Ferrioles; picadós, Antonio Palero y Pedro Perales; segona espasa, Juanito Ferrioles «Bisco»; Juan Marianes y Rafaelillo Marinero; picadós, Juan Sabaterito y José Tomasin; an reserva, puntillé y sobresalient, Pedro Camboni.
Mn. Bartomeu Mulet i Ramis (Sineu, 1916 – 2008), ordenat prevere el 1941 i fill d’una família de menestrals, a partir de la dècada dels quaranta el trobam implicat en aquesta celebració anual. A la Consueta de los Actos de Culto celebrados en la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Sineu (1941), de la qual n’és autor, hi relaciona els actes religiosos:
Día 10, Fiesta de san Cristóbal, Patrono de los Menestrales. A las 9.30, canto solemne de Tercia; a las 9.45, Misa solemne con ministros y sermón. Después de la misa, es costumbre tradicional cantar un responso en sufragio de todos los menestrales delante de la capilla del Santo, donde antiguamente eran enterrados los artesanos cofrades. Se ha dejado de consignar que el día de ayer se cantaron solemnes Completas en preparación de la fiesta de la Menestralía.
El mateix Mulet, el 1944, va fundar la «cofradía de la Menestralia de San Cristóbal» formada per menestrals per a participar a les processons de Setmana Santa.04 L’any següent, 1945, de la mà del fuster Joan Matas i Niell Escolà (Sineu, 1907 – 1996), s’introdueixen els caparrots,05 que són un dels elements més recordats de la festa. En una crònica de 1951 veim com n’eren d’apreciades aquestes figures festives:
El pasado día 10 [de juliol] la “Cofradía de Honorables Menestrales de Sineu” honró a su excelso Patrón San Cristóbal. La víspera anterior hubo Completas y la típica revetla; anteriormente la Banda local de música deleitó al público con variadas piezas de su selecto repertorio.
Hicieron las delicias de los peques “Los cabezudos”. A la mañana siguiente hubo oficio solemne cantando las glorias del Santo y explicación de la doctrina pontificia sobre obreros y patronos del Reverendo señor Casellas, al final se cantó solemne responso en sufragio de los cofrades difuntos. Nuestra felicitación al Consiliario señor Mulet Ramis y organizadores.06
A la dècada dels seixanta es va introduir la benedicció de vehicles a la plaça del Mercat, es traslladava la imatge del sant, que es disposava sobre un altar provisional, i el prevere aspergia l’aigua beneïda als assistents. El format religiós canvia, desapareixen cerimònies litúrgiques com les completes i la tèrcia, i es conserva la missa solemne. El 1967, «El Rvdo. Don Bartolomé Mulet predicó en la Misa mayor dedicada al patrón de la Menestralia y Conductores, San Cristóbal».07
El corresponsal del Baleares, en NIJOMAS [Josep M Salom i Sancho (Sineu, 1940)], el juliol de 1969, relatava que «La festividad de San Cristóbal, un Santo en período crítico ha sido conmemorada este año con una Misa dedicada al Patrón o ex-patrón de los automovilistas».08 Sembla que hi ha un punt d’inflexió en la celebració de la festa, reduint-la a una mínima expressió, ja no hi ha rastre de la revetla, ni de les corregudes ni dels balls.
A principis de la dècada dels setanta, el dia de sant Cristòfol, aprofitaven els menestrals per anar a prendre un bany a la mar però, agafant les regnes de la festa els fusters i cosins Antoni Ferriol i Gayà Ferriol (Sineu, 1926 – 2021) i Antoni Ferriol i Colom Ferriol (Sineu, 1927 – 2016), es va començar a fer un dinar al celler de Can Font. L’horabaixa, els Ferriols traginaven la imatge del sant al punt on es feien les beneïdes, amollaven coets i repartien galletes; mossèn Bartomeu Mulet era l’encarregat de la benedicció del vehicles, amenitzat tot amb una colla de xeremiers.09
Fins a mitjan dècada dels noranta es mantengué el dinar de menestrals i les beneïdes, la jubilació dels capdavanters i organitzadors i la falta de relleu feren que acabàs per desaparèixer la festa patronal de la menestralia de Sineu. N’és un dels darrers testimonis gràfics aquesta fotografia cedida pel xeremier Miquel Tugores i Riutort Monara (Sineu, 1952) de les beneïdes de 1991:
Les festes són, i si no ho són no són festes, construccions col·lectives vives. Com totes les manifestacions populars, neixen, evolucionen, i un dia quan ja no són útils o han perdut el seu significat, moren i desapareixen, com és el cas de la festa de Sant Cristòfol sineuera.
[text de Joan Vanrell]
—
[01] Recuperada a https://www.mallorcaliteraria.cat/ca/fitxa-glosa/11545
[02] Foch y Fum: setmanari bilingüe, inimich de ses penes y amich d’es bon humó, any XVI, època TERCERA, núm. 288, de 3 de juliol de 1936, pàg. 2 i 3.
[03] Agraïm l’ajut de Toni Fuster i Oliver Canyaret (Sineu, 1935) i d’Andreu Ramis i Puig-Gros (Llorito, 1959) per a identificar alguns dels personatges.
[04] Baleares, órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., any XXVII, núm. 7879, de 22 d’octubre de 1965, pàg. 18.
[05] https://dingola.net/2019/02/07/lajuntament-i-copeo-de-sineu-recuperen-els-caparrots-dels-menestrals/
[06] La Almudaina, diario de la mañana avisos, noticias, any LXIV, núm. 23571, de 31 de juliol de 1951, pàg. 6.
[07] Baleares, órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., any XXIX, núm. 8449, de 19 de juliol de 1967, pàg. 18.
[08] Baleares, órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., any XXXI, núm. 9964, de 12 de juliol de 1969, pàg. 13.
[09] Informador, el ferrer, Joan Riutort i Munar Bernada (Sineu, 1944).
ABREVIATURES
AMP Arxiu Municipal de Palma
BIBLIOGRAFIA
ROTGER NIELL, Joan (1944) L’església de Sineu. Palma: Impremta de Mossèn Alcover.
dingola.net 