El passat 3 de juny es cloïa la commemoració del cinquè centenari de la Germania de Mallorca (1521-1523). La data senyalada coincidia amb el dia que, cinc-cents anys en clau enrere, havien dictat la sentència de Joanot Colom, instador del poble i cap dels agermanats.
A Sineu, l’Obra Cultural Balear i Díngola hem pres part durant aquests tres anys de diferents actes entre els quals la publicació d’un dossier [MUNAR i FIOL, Joan (2021) “Joan Gili, l’ambaixador agermanat. La Germania a Sineu” a Díngola, núm. 40, abril de 2021, pàg. 45-52] i un article al digital dingola.net [https://dingola.net/2021/02/07/500-anys-de-germanies/]. En els dos articles veiérem la relació de la nostra vila amb la revolta agermanada i posàrem el focus sobre un dels principals personatges, el notari sineuer Joan Gili.
De Gili, molta gent sabia que havia viscut a la casa del carrer Major que actualment ocupa la galeria “Can Gili” del pintor Ricardo Gago, un edifici històric amb molts d’elements que testimonien el pas dels segles -fins i tot els anteriors a l’època de Joan Gili- amb molt bon estat de conservació. A part del seu ofici de notari, que ha deixat rastre com a certificador de certs passatges de la història local a diversos manuscrits, Gili esdevingué un dels “molt principals caps de la Germania” segons els perseguidors dels revoltats. La Germania va ser una revolta que va enfrontar els menestrals i les capes populars de l’illa (agermanats), amb l’alta noblesa i altres estaments considerats privilegiats (anomenats mascarats), afavorits per un desigual ordre social que venia d’enrere. Per alguns investigadors és la darrera revolució del poble mallorquí. El fet més destacable i ben documentat del notari Gili com a agermanat va ser la seva participació a una de les ambaixades; les comissions de representants de la facció agermanada que anaren a exposar les seves demandes davant el rei (llavors, Carles V emperador del Sacre Imperi Romà Germànic o Carles I del Regne de Mallorca) o dels seus emissaris.
Gili va participar a la darrera ambaixada agermadada, entre dia 27 de març i la primeria del mes d’agost de 1523. Per acabar d’aclarir els fets d’aquesta ambaixada ens ajuda el que fa prop d’un any va publicar l’investigador Bartomeu Mestre Balutxo a l’article “Pau, Justícia i Germania (XXI) LES AMBAIXADES” [https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xxi-les-ambaixades/], amb què posa ordre a les diferents ambaixades i aclareix les circumstàncies en què es produiren, cosa que fins ara era molts de pics confusa, a més del que ja havíem recollit en els treballs publicats a Díngola.
L’ambaixada en què participaria Joan Gili seria la sisena de totes quantes enviaren els agermanats. La ciutat de Mallorca estava assetjada per les tropes enviades pel rei, capitanejades per Miguel de Gurrea, i la pesta feia matx entre la població i els agermanats que hi resistien. El líder Joanot Colom havia parlamentat amb el bisbe Pedro Aranda de la Puente per tal d’obtenir la capitulació de ciutat. Una de les condicions -l’única que va complir la part de la Corona- era que els donassin permís per enviar una darrera ambaixada. Havent entrat ja a ciutat les tropes de Gurrea (7 de març de 1523), un grup de representants de diferents gremis va designar els noms dels agermanats que havien d’anar a la Cort de Valladolid. Eren onze, un dels quals, Joan Gili. El lloctinent de Mallorca, Príam de Villalonga, addueix raons econòmiques i obliga que els ambaixadors “ab lurs amichs y parents puguen aplegar fins a cent lliuras cada hu de ells”, és a dir, que es pagassen ells el viatge i, a més, “reduir lo nombre de las personas que han de anar, axí com eren onze que sien quatre o sinch”. En lloc d’onze, els agermanats hagueren d’ajustar el nombre d’ambaixadors a cinc i dia 27 de març designaren els cinc homes que partirien el mateix dia cap a la Cort de l’emperador: el sineuer Joan Gili; Antoni Bastart, de Binissalem; Bernat Morey, de Muro; Miquel Torrent, de Llubí; i Antoni Domènech (aquest darrer no s’arribà a embarcar). Príam de Villalonga tampoc els voldria concedir cap casta de representativitat, com si la iniciativa fos a nivell particular “que si volen anar com a particulars y a lurs despeses, que fassen lo que bé els aparrá; perquè els embaxadors qui van ni deven anar per tal negociació deven esser elegits en la forma que es deu, per consells Jurats del present Regne”. Els quatre agermanats que finalment s’embarcaren anaren en tot moment vigilats per un escamot a les ordres de partidaris de Miguel de Gurrea. No hi ha constància documental que els ambaixadors es poguessen entrevisar amb l’emperador i rei de Mallorca. El que sí que sabem és que tot això no va ser més que una darrera enganyifa, una llosa en què caigueren els quatre representants agermanats, un darrer joc sàdic del poder reial i dels mascarats.
Segons el text que reproduiem a la Díngola del mes d’abril de 2021, un document del notari mascarat pobler Joan Morro, que visqué de prop els fets, -recollit per l’historiador Joan Mas [1]- ens conta com va ser la fi de Joan Gili:
“I el senyor virrei, don Miguel de Gurrea, amb misser Joan Andreu, el governador de Menorca, estaven retirats al castell de Bellver. Aquí tengueren empresonats el gran traïdor [Joanot] Colom, Blai Reixac, Cosme Bonet i altres; a la fi, el senyor virrei donà salvaguarda a en Miquel Torrens de Castell-llubí [Llubí] i a en Gili de Sineu, notari, a en Toni Bastard de Binissalem, Bernat Morey de Muro. Aquests foren tramesos a l’emperador per dar raó de si mateixos i del que ells pretenien, de manera que, al cap de devers dos o tres mesos, tornaren amb la salvaguarda que el virrei els havia donada. Portaven lletres closes de mà del senyor rei dirigides al seu lloctinent, i que ell judicàs les seves culpes. Com que aquests eren ambaixadors de Germania, els feren forques noves a Portopí, al camí del castell de Bellver, i així foren esquarterats tots. El cap d’en Colom estava al portal de la porta Pintada, i el cap d’en Gili a la plaça Nova [plaça de Santa Eulària], a un costell. En aqueixa plaça foren ajusticiats i en Colom fou tenallat.”
Duent a la mà la seva pròpia sentència de mort, així tornà Joan Gili i els tres altres ambaixadors a Mallorca, on serien immediatament empresonats al castell de Bellver i a principi del mes d’agost de 1523 executats a la forca -al que es conegueren com “forques dels ambaixadors”-. Gili posteriorment va ser degollat i el seu cap va ser exposat dins una llanterna o gàbia a un costell de la plaça de Santa Eulària (anomenada en aquella època “plaça Nova”). No sabem fins quan degueren tenir exposat el cap de Joan Gili, sí que és prou conegut que el cap de Joanot Colom va estar exposat dins una llanterna a la Porta Pintada fins l’any 1823. Tot, com ordenà Gurrea “per que sia exemplar y posar terror als pobles que de aquí en avant se guarden de tan enorme crim”. El crim de reclamar Pau, Justícia i Germania.
[text de Joan Munar]
[1] Mas i Fornés, A. (2013). “La Germania de Mallorca narrada per un contemporani. La descripció de la Germania del notari Joan Morro”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, nº 69, pp. 311-322. Accessible també en línia a <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4687850>, consulta 9 de juliol de 2023.
dingola.net 