Aquest diumenge el nostre company de Díngola, Pep Mestre Caramina, es va desplaçar a Montuïri al local on assatjaven les Pitxorines, el grup de músiques que actuarà a la nostra Festa d’Estiu, dimecres a les 20.30 h al claustre de l’ajuntament.
Abans de venir a Sineu ens interessava saber un parell de coses d’aquest grup de nova fornada de música d’arrel tradicional amb esquitxos, pinzellades i explosions de jazz, música clàssica i eclecticisme sonor.
Ens comença a contar com es va crear el grup na Maria Antònia Gili (trompeta i flugel) que actualment viu a Barcelona; ella abans no coneixia gaire al·lotes que fessin música a Mallorca, va ser un dia a un local de Manacor, S’Escat, on organitzen concerts, que hi va sentir cantar n’Aina Tramullas (veu) i li va agradar molt; més endavant va conèixer na Maria Adrover (xeremies, fabiol, flauta travessera i veu) a la Fira de la Mediterrània de Manresa. Rosa Garcias (flauta travessera i veu) és una gran coneixedora del cançoner popular de Mallorca, cosa que aportava molt de potencial per a fer temes d’arrel tradicional, i Carmela Cristos (violoncel) també resideixen a Barcelona, cosa per la qual ja es coneixien amb na Maria Antònia. Amb aquest grup inicial, n’Aina va voler provar d’ajuntar-les per veure què podia sortir. Just els faltava qualque instrument més per acabar de polir el resultat; dels contactes que tenien unes i altres, afegiren na Sílvia Rechac (piano), na Masé Jara (contrabaix i veu), na Sinead Cormican (violí) i na Bel Miquel (percussió). Tot aquest grup es va muntar just per oferir una jam session al local de l’associació S’Escat. Varen haver d’assajar durant les vacances de Nadal perquè el concert era dia 4 de gener, tanta il·lusió hi posaren i tant content va sortir el públic que tot d’una els demanaren quan seria el proper. El passat mes de maig, a través de l’Espai Mallorca de Barcelona, organitzaren una altra actuació. Novament, la il·lusió i les ganes de continuar foren renovades i veieren que, essent diversa procedència de les components (tres mallorquines que viuen a Barcelona i, les altres cinc, a diferents pobles de l’illa), havien d’aprofitar l’estiu per concentrar tantes actuacions com poguessin, d’aquí que tendrem la sort de gaudir de la seva música aquest dimecres a vespre.
Pitxorines, un mot gairebé perdut que dona nom a un grup ben viu
La mateixa Maria Antònia Gili va voler cercar un nom que les entroncàs amb l’arrel tradicional de la seva música, així que va començar a cercar dins l’inabastable món de les rondalles mallorquines. El mot que més li va cridar l’atenció va ser “pitxorina”, que és una manera d’anomenar les al·lotes joves pròpia de Manacor, com que el primer concert havia estat a la capital de Llevant i era una paraula amb molta sonoritat, la triadissa va concloure amb aquest ‘Pitxorines’ tan curiós.
Quant al vestuari tan peculiar que podeu veure a les fotografies promocionals, ens contaren que al primer concert es vestiren negres a dalt (amb una espècie de gipó) i la part de baix de colors. De forma una mica improvisada, pensaren que podia ser divertit fer-se fotos vestides de pagesa (encara que no fossin vestits de pagesa gaire ortodoxos) mesclats amb elements moderns. L’impacte d’aquest vestuari ha fet que molta gent els demani si poden actuar amb aqueixa indumentària, cosa que quan Díngola les va visitar havia de ser tema de l’ordre del dia a debatre. Dimecres sortirem de dubtes…
Mescla d’estils, de sons i d’instruments per a capgirar el cançoner popular
L’espectacle que oferiran a Sineu “és difícil de catalogar”, segons elles. Són cançons populars mallorquines, qualcunes es poden ballar, altres ens les cantaven d’infants, hi ha repertori tradicional de xeremies… Com que cadascuna té un bagatge musical diferent (des del món de la música clàssica, a la música jazz i la tradicional) miren de donar la volta al cançoner popular fent les seves particulars versions. Asseguren que els han sortit coses molt divertides. La sonoritat de la fusió d’instruments -tradicionals i clàssics- ha estat una cosa que els sorprèn fins i tot a elles.
Diuen que “per ventura hi ha gent que no aniria a escoltar un concert de jazz o un de música clàssica o un grup de ball popular a la plaça”, emperò la gent que vagi a veure les Pitxorines segurament passarà gust de sentir el resultat global d’aquesta mescla d’estils. Hi trobarà un repertori que podria estar conservat “dins una vitrina” però que elles li donen vida amb un so totalment inesperat; les primeres sorpreses són les mateixes integrants del grup.
En els concerts que han fet fins ara han vist que transmeten molta complicitat entre elles i el públic pel lligam emocional del repertori. El públic es posa a cantar amb elles fora haver-les sentit sonar abans, cosa que crea molt bona atmosfera. El públic no només participa amb el cant, sinó que també molts aixequen el cul de la cadira i es posen a ballar. Ferm que brufarem plegats les festes amb bona música i bon ambient. Us hi esperam!
dingola.net 